Plataforma Per Una Aelc Com Cal

VEURE BLOC «ESCRIPTORS CATALANS» I EL SEU ARXIU DE «QUI PREGUNTA JA RESPON, QUI RESPON TAMBE PREGUNTA»

2011-11-25T10:32:00.000+01:00

Què se n'ha fet del pressupost del 2011 de l'AELC?

2011-11-24T19:41:00.001+01:00

A les portes del mes de desembre, es pot dir que l'any 2011 s'ha acabat per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). I és ara quan es fa evident una pregunta: Què se n'ha fet del pressupost del 2011? L'any ha estat farcit de redacció de manifestos, adhesions en molts casos partidistes i no compartides pel conjunt d'associats que no han estat prèviament consultats i ridícules activitats de trobades "familiars" i "parroquials" tant al País Valencià, les Illes com el Principat (recitals poètics, tertúlies, taules rodones...) sense cap acte que hagi donat relleu als escriptors catalans. Tot i així, el pressupost es va aprovar, com ja va denunciar aquesta Plataforma, sense un programa d'activitats que el justifiqués, ben al contrari, amb un avís que hi hauria reducció d'activitat, però sense especificar perquè, en conseqüència, no es reduïa el pressupost. L'excusa de no rebre els ajuts institucionals amb puntualitat o la minva de l'assignació de CEDRO és una excusa de mal pagador. El fet és que el miler llarg d'associats de l'AELC està cada vegada més desinformada (l'última circular informativa data de l'estiu del 2010!) i es va creant un clima de desinterès i, el que és pitjor, de trencament de la cada vegada més necessària unió entre tots els escriptors catalans de cara a la defensa dels mínims drets com a professionals de l'escriptura. El 2011 ha estat, de tota la legislatura dels últims deu anys, la més inactiva i la més empobrida. Sembla com si el que més interessés a alguns membres de la Junta actual sigui sortir retratat en una roda de premsa davant de quatre "becaris" prenent notes en un bloc escolar i menjant-los el coco sobre un tòpic manifest "indignat" i no pas creant un brou de prestigi que no passi només per un presumpte bestseller d'un autor en comptes de donar visibilitat al gruix de la creació literària catalana que, per falta de promoció, està caient en l'oblit i en un pou fosc del qual, si no s'hi posa remei, no tornarà a sortir mai més.

Tres anys per consensuar un model de contracte digital que és un refregit del que ja existia en xarxa

2011-09-14T19:03:00.003+02:00

Després de tres anys de paràlisi (gairebé coincidint amb els tres anys de commemoració de la crisi global) i d'una resposta vàlida davant l'empenta de la contractació digital entre editors i autors, aquests dos col·lectius, entre els quals figura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), han improvisat la signatura d'un model de contracte digital que rectifica algunes de les clàusules dels anteriors contractes d'edició en paper. Lamentablement, el model de contracte digital pactat no aporta res de nou. El seu redactat, més o menys ampliat retòricament, és un refregit dels models de contractes digitals que ja existien en xarxa des del 2008 i que aquesta Plataforma va fer públics davant la demanda urgent de molts autors pressionats pels seus editors en relació als llibres antics o també als llibres de nova edició. Tant l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com l'Asociación Colegial de Escritores de Cataluña (ACEC) com el Gremi d'Editors de Catalunya, els tres organismes implicats en el nou model, admeten allò que aquesta Plataforma va denunciar en el seu dia: una contradicció flagrant en el redactat de cessió de drets dels contractes fins ara vigents i la recomanació per part de l'AELC que no se signés cap contracte digital quan, paradoxalment, el redactat del contracte en paper ja ho incloïa. És per això que, ara, ho justifiquen amb aquestes paraules: "En l’acord subscrit el 8 de juny de 2009 els models de contracte convinguts contenien una clàusula que, en utilitzar una terminologia en la qual es barrejaven formats digitals tant en suports tangibles com no tangibles (suport magnètic, digital, e-book, suports sonors, serialització radiofònica, radiodifusió, accés en línia, etc ), podia induir a l’equívoc d’entendre que era possible la cessió de drets d’edició i la cessió de drets de reproducció digital i comunicació pública en un document únic. Tanmateix, progressivament s’ha anat imposant el criteri de subscriure dos contractes o documents diferents per a cada una de les modalitats d’explotació. És per això que la Comissió Paritària ha estimat oportú consensuar un model de contracte de cessió dels drets de reproducció digital i comunicació pública d’obra literària en un document independent al contracte d’edició tradicional. També s’ha considerat que l’editor que originàriament assumeix el
risc de publicar una obra pugui legítimament pretendre disposar del dret en exclusiva d’accés a l’obra literària, ja sigui en format edició o en reproducció digital o comunicació pública." Les tres associacions, que no sembla que vegin encara com a definitiu el seu acord perquè no amaguen que el mercat digital canvia constantment —almenys, en això, tenen més raó que un sant, i la Plataforma es pregunta perquè no són capaços de anar al davant d'aquest canvi trepidant— confessen això altre: "Tenint en compte aquests antecedents, es mantenen els models que ja s’havien aprovat amb anterioritat, però excloent-ne la cessió de drets de reproducció digital i comunicació pública, que serien objecte d’un document independent, tot i que els dos contractes es vincularien quan se subscrivissin de manera conjunta i simultània. Així mateix, si les parts que subscriuen un contracte d’edició no consideressin adient subscriure el contracte de reproducció digital o comunicació pública perquè no estigués prevista l’explotació immediata en aquest format, podrien optar per subscriure exclusivament el contracte d’edició, però incloent-hi una clàusula d’opció preferent per al supòsit que l’autor disposés d’oferta per a l’explotació mitjançant la reproducció digital o comunicació pública." En definitiva, que tant si hi ha model de contracte digital com si no n'hi ha, l'ambingüitat torna a planar per damunt de tot, deixant a la mà de cada autor i de cada editor que facin allò que més els convingui. ¿Per a això calia esperar tres anys i malmetre recursos públics (de tots els autors i editors) —diguem-ne dietes de reunions d'una comissió que s'anomena Paritària i que més aviat té regust de Parida— per acabar deixant enlaire com resoldre el canvi que representa per al sector el món digital? ¿Fins quan, l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —ni que aquesta vegada vagi de bracet amb les altres dues— es conformarà a anar implantant pegats en una obra que demana rehabilitació de disseny i cara nova?

L'AELC s'apunta al Manifest de la Mandra

2011-07-20T17:51:00.001+02:00

L'actitud de l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) pel que fa a la seva relació amb la política de retallades s'escapa del que ha de ser la feina i la responsabilitat d'un organisme com aquest. El mateix dia que el Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos del 2011, entre els quals hi ha els de Cultura, amb les retallades corresponents per les circumstàncies de crisi que tothom sap, el mateix dia que els senyors i les senyores diputades d'un partit determinat —ICV, concretament— es feien la foto des dels seus escons amb les fotocòpies engrandides a tot color amb el conegut disc de prohibit i les tisores, el mateix dia que una representació residual dels autoanomenats "indignats" tornaven a sortir al carrer —"ara anem a la Borsa!" (manetes amunt), "ara anem a la Ciutadella!" (manetes amunt), "demà de bon matí, quan els estels es ponguin, anem a la Diagonal i a la Meridiana i no deixarem entrar ningú a Barcelona! (manetes amunt)— aquell mateix dia, la Plataforma contra les Retallades, de la qual forma part l'AELC —dissortadament i per vergonya aliena—, després de fer el numeret de presentar les al·legacions a la Llei Òmnibus, tornava a penjar a Internet —per a qui volgués llegir-lo— un altre manifest, i ja és el que fa, almenys, tres des que ha començat el xou, com a única resposta a la botifarra que polítics, institucions i tutti quanti els han fet. L'AELC actual, en comptes d'afilerar-se —com havien fet sempre alguns dels seus memorables antecessors— al costat de la reflexió, l'esforç, la feina i treball profitosos, ho fa afegint-se a un manifest darrere l'altre, ple de retòrica i verborrea de tercer ordre. És el que es podria anomenar Manifest de la Mandra, Manifest dels Xucladors, Manifest dels Vividors, Manifest dels Ineptes, Manifest dels Mediocres, Manifest dels Xuclaarquespúbliques, Manifest... ¿On és, en aquest manifest, una mínima alternativa a la crisi actual que eviti les retallades? ¿En la solidaritat, potser, que expressen per als que anomenen treballadors i treballadores, és a dir, funcionariat, dels serveis públics amb qui s'identifiquen sospitosament? ¿Alçant la bandera contra un pretès frau fiscal com si viure permanentment de la mamella pública no fos també una altra mena de frau fiscal a la població que es rasca la butxaca? ¿L'alternativa és dir al govern que consulti la ciutadania com si unes eleccions darrere les altres, amb els seus programes corresponents, no fossin una consulta legal? Des d'aquesta Plataforma Per Una Aelc Com Cal, no ens cansarem de dir que l'alternativa es demostra amb l'exemple: amb un pressupost afinat de debò, amb una nòmina reajustada i coherent amb la poca activitat de l'AELC, amb unes despeses de junta directiva gairebé zero, o zero del tot, fent que els membres de junta treballin cadascú en el seu àmbit i territori a la recerca del finançament que calgui trucant a les portes de proximitat i no perdent aportacions i fent el ploramiques, amb despeses mínimes de paper i de trameses de correus pròpies del segle XXI i no del segle XX, amb una atenció real als interessos i conflictes professionals del conjunt associatiu, amb... La junta de l'AELC, renovada —o, millor dit, rescalfada amb microones aquest 2011, o potser el sector de la junta de l'AELC més influent sota el silenci ignorant de la resta—, està portant el nom de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana massa avall, més avall del que és admissible en un organisme que té la història de noms cèlebres que té, que aplega a hores d'ara més de mil associats i associades, que vol dir més de mil maneres de veure les coses. I la millor manera de no transgredir les funcions que li atorguen els Estatuts és no traspassar fronteres de l'àmbit que li pertoquen i entrar en espais que han d'estar reservats a altres col·lectius (partits, sindicats i, si cal, oenagés). Mentrestant, l'AELC està entrant, superades les vacances d'estiu, en el novè mes de l'any 2011 sense un programa concret d'activitats ni, molt menys, una informació puntual als associats i associades sobre assumptes de molt més interès per les lletres catalanes i no amb manifestos sense rumb ni objectius.

El president de l'AELC admet que el procés electoral no és prou transparent

2011-06-01T19:35:00.002+02:00

El decàleg del programa presentat per Guillem-Jordi Graells, com a president renovat en l'última assemblea de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) —decàleg que es va veure obligat a posicionar després de la crítica que li va fer públicament el candidat al mateix càrrec, Ignasi Roda— no fa saltar d'alegria per haver planificat una necessària renovació interna sinó que, dels deu punts, els nou primers són la continuïtat de la continuïtat i la fotocòpia de la fotocòpia del que ja per naturalesa és obligació de l'AELC. Només el punt desè —a causa de les queixes del candidat Ignasi Roda— agafa un compromís que difícilment, com altres compromisos de la Junta Directiva escoltats en aquests últims anys, es portarà a bon terme. Es tracta d'elaborar, diu, "una normativa electoral que estableixi la dinàmica, els requisits i el procés de cada renovació parcial de la Junta, establint, si cal —atenció a aquest "si cal"—, una Comissió electoral que en reguli i presideixi el procés." És a dir: que el president actual admet públicament que el procés que s'està portant a terme en cada renovació de Junta actual de l'AELC no és prou transparent i, potser, prou net, com s'ha denunciat sovint en aquesta Plataforma. Fa la impressió que s'està preparant l'últim relleu, en gairebé quaranta anys, d'una llarga cadira escalfada. D'aquí a quatre anys, quan el mateix Guillem-Jordi Graells ja no es podrà tornar a presentar com a President per normativa dels Estatuts —si abans no es canvien—, el que ve a dir el punt desè del seu decàleg és que caldrà regular qualsevol canvi imprevist que a la vella guàrdia de l'AELC se li pogués escapar de les mans. ¿Viurem per veure-ho?

Un 90% d'abstenció en les eleccions de la nova junta de l'AELC

2011-05-25T18:35:00.001+02:00

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells, revalidada ara per última vegada, segons manen els actuals Estatuts —molt qüestionats en l'última assemblea—, no ha generat cap entusiasme entre els membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En l'última assemblea per escollir la nova Junta es va constatar prop d'un 90% d'abstenció en les votacions, malgrat que els associats tenen l'opció del vot per correu, una opció, per cert, que en el seu dia va ser reclamada sovint per aquesta Plataforma i que, en una intervenció del President a la mateixa assemblea, és ell qui s'atorga la decisió d'haver-la introduït quan diu, segons un apartat extret de l'acta: "Recorda [el president] que fou ell qui va incorporar el vot per correu per facilitar la participació en els processos electorals." El que cal recordar, en tot cas, és que el sistema de convocar les renovacions de Junta ha estat repetidament qüestionat per aquesta Plataforma en els últims anys i la introducció de la votació per correu no va ser altra sinó la conseqüència d'aquesta denúncia i no d'una decisió personal del president, com ara es vol fer creure, perquè en anteriors etapes d'ell mateix en el si de la Junta —parlem de més de trenta anys— mai no ho havia proposat. La mateixa falta d'entusiasme es comprova amb l'escassa assistència a l'Assemblea que va reunir només una escandalosa trentena d'associats i associades, dels quals, a més, la meitat són els mateixos membres de Junta, sortints o entrants. Així, doncs, d'entre més de 1.100 associats, només 111 vots —entre presencials i a distància per correu— van donar el sí a la continuïtat del president, que tenia com a alternativa al càrrec la candidatura de l'associat Ignasi Roda. La trentena d'associats reunits és la que va aprovar també l'estat de comptes del 2010 i el pressupost del 2011, un pressupost que, malgrat les dificultats econòmiques per les quals travessa l'AELC a causa de la reducció dels ingressos, sobretot de CEDRO, continua sense retallar els conceptes posats en dubte des de fa temps per aquesta Plataforma. En relació al 2010, el pressupost global s'ha reduït en prop de 160.000 euros. Però, en canvi, continuen augmentant, en plena era ditigal, les previsions de les anacròniques i inútils publicacions en paper amb 32.000 euros previstos, o un genèric i inconcret programa d'activitats generals que inclou coordinacions i despeses de la fantasmada de la Federació Galeusca amb 41.000 euros, o tres partides també genèriques i inconcretes d'activitats per al Principat (23.000 euros), per a les Illes (24.000 euros) i per al País Valencià (26.000 euros) que es contradiuen en una intervenció de l'Assembles on el mateix President adverteix que no hi haurà durant el 2011 cap gran activitat per la crisi econòmica. Caldria explicar millor, doncs, a què correspon aquest total de prop de 115.000 euros en concepte d'activitats, als quals cal afegir el cost de personal fix de l'AELC, que puja a uns 90.000 euros més. Fa la impressió que s'ha elaborat un pressupost per inèrcia i sense tenir cap intenció de modificar la línia rutinària i més pròpia de capelleta de les activitats, a jutjar per les tímides propostes dels vicepresidents de cada àmbit territorial que no aporten res de nou. Tampoc hi ha gaire interès a reduir despeses luxoses i totalment inevitables, a l'era digital, com per exemple l'encara costosa previsió de prop de 17.000 euros en trameses postals als associats o el cost d'una Junta Directiva repartida en tres territoris i amb el pompis permanent a l'avió, a l'Euromed, als restaurants i als hotels, que s'eleva a prop de 20.000 euros. Quan, ingènuament, algú vol remarcar el mèrits dels membres de Junta que exerceixen el seu càrrec amb vocació de proïsme, caldria tenir en compte que moltes d'aquestes partides (Junta directiva, coordinació d'activitats, taules rodones...) camuflen remuneracions establertes per Estatuts destinades principalment als membres de Junta que en època de crisi haurien de ser vigilades al cèntim, cosa que, malauradament, ni els pocs associats que aproven els comptes, ni tan sols els dos censors escollits sisplau per força, fa l'efecte que facin gaire seriosament.

Crònica d'una presidència anunciada

2011-04-01T13:01:00.004+02:00

El mes de febrer del 2011 una carta signada pel president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, als associats i associades, anunciava, com és preceptiu que es faci cada primer trimestre d'any, la convocatòria de l'Assemblea ordinària i, segons els Estatuts, l'obertura de candidatures per a la renovació dels càrrecs que acabaven el seu mandat, entre els quals figurava el del mateix president. En l'esmentada carta, el president animava —és una manera de dir perquè no hi animava gaire— a presentar-se al càrrec que ostentava. L' 1 de març, una altra carta, aquesta vegada signada pel secretari (¿general o no general perquè de fet no exerceix?) de l'AELC anunciava quins eren els candidats. No es pot dir que fos sorpresa perquè els mals hàbits costen de desenterrar —com allò de la mala herba que ni amb una bona dosi de Roundup Energy mor mai— i en aquest cas, els associats i associades van poder comprovar com la primera carta del president els havia enganyat fent veure que deixava la presidència —no s'ho creia ni ell, esclar, ni aquesta Plataforma— i, amb una falta absoluta d'honestedat, es tornava a presentar a la reelecció —cosa que els Estatuts li ho permeten per última vegada, sortosament—. El cas és que sempre hi ha associats de bona fe —no volem dir-ne ingenus— que es creuen el que els comunica la junta de l'AELC i en aquesta ocasió va ser el col·lega Ignasi Roda i Fàbregas qui va pensar que podia optar a la presidència de l'AELC, ja que la carta de convocatòria del president així ho sol·licitava. El cas és que una de les queixes dels que no deixen mai la poltrona és que no troben relleu. Però quan surt un voluntari, aleshores corren a encolar-se amb silicona, si pot ser, al cul de la butaca que consideren que els pertoca en propietat. És insà per a l'AELC que un personatge que ja forma part de l'etapa fundacional de l'AELC —i parlem de fa més de trenta anys!— continuï —ell i algú més— agafat a la cadira. I encara és més insà que escrigui per carta als associats i associades que teòricament representa i no els faci sabedors de la seva intenció de continuar presentant-se al càrrec. Més insà del tot és que, quan hi ha un candidat, el repetidor surti a "salvar la pàtria". Lamentablement, vam vaticinar que, a última hora i fora de termini, ni que fos per una nit, es presentaria la candidatura repetida del president. També un acudit d'un col·lectiu d'escriptors, difós per correu electrònic, vaticinava i ironitzava abans del tancament de candidatures aquella vella dita en relació al dilema del president de l'AELC: "Amb un seis y un cuatro, faig el meu retratu", deia. Doncs, és això. La nova junta de l'AELC ho té tot menys renovació. La majoria dels vocals que es van tornar a presentar ja hi eren, tant els del Principat, com els del País Valencià com els de les Illes. L'engrescament associatiu, doncs, brilla per la seva absència. I només la vicepresidència del Principat, que ostentava fins ara Mercè Canela —que ha marcat una etapa de grisor al Principat—, va cedir a la candidatura de Maria Mercè Roca, que ha deixat l'escó del Parlament per l'escó de l'AELC. Precisament Maria Mercè Roca és una de les moltes escriptores i escriptors que es van adherir al Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules. Ara acaba d'entrar en una Junta que, com ja va denunciar aquesta Plataforma en el seu dia, fins i tot es va negar a difondre l'esmentat Manifest entre els associats i associades. La nova vicepresidenta del Principat, pot començar a rascar per aquí i veurà amb el que es trobarà. Com sempre, a l'Assemblea ordinària, una vintena d'associats a tot estirar, de cos present, aprovant i dient amén a una gestió de les més nefastes dels últims anys que aboca l'AELC, si algú no hi posa remei, cap a una situació pràcticament de paràlisi, per no dir de fallida, a causa de la mala gestió i la nul·litat en la previsió financera de la casa en un moment que el seu president fa veure que treu pit encapçalant una Manifestació contra les retallades a Cultura —després de vuit anys d'un vergonyós silenci amb el Tripartit— per estendre, com sempre, una cortina de fum a la ineptitud que caracteritza la seva gestió i la de la Junta actual de l'AELC. [Composició de la Junta actual: Guillem-Jordi Graells (President); Maria Mercè Roca (Vicepresidenta Principat); Ramon Guillem (Vicepresident País Valencià); Miquel Bezares (Vicepresident Illes); Lluís Hansen (Secretari); Agustí Segarra (Tresorer); Isabel Olid, Jordi Pijoan i Magí Sunyer (Vocals Principat); Salvador Company, Gemma Pasqual i Isabel Robles (Vocals País Valencià); Helena Alvarado, Aina Ferrer, Ismael Pelegrí (Vocals Illes)].

Contradicció flagrant en els contractes d'edició pactats entre editors i escriptors fa dos anys

2011-03-09T07:50:00.000+01:00

Tot i que més d'una vegada ja hem denunciat des de la Plataforma que els models de contracte que es van teòricament consensuar entre editors i escriptors fa dos anys presentaven alguns buits i algunes irregularitats, això sense parlar dels que es continuen signant que incompleixen els models establerts, l'augment d'edicions digitals (e-book) ha aportat una de les contradiccions més importants per part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Mentre fa una any, el president de l'AELC va enviar un escrit a tots els associats "recomanant" que ningú no signés cap contracte digital —recomanació que després d'un any ni s'ha revocat ni s'ha aclarit— per una altra banda, el mateix president va signar amb bombos i platerets fa dos anys un model de contracte d'edició en el qual la clàusula Tercera diu:

«Tercera.- Així mateix, l’AUTOR/A cedeix en (exclusiva/no exclusiva) el dret a explotar l’OBRA a través de qualsevol altre mitjà, ja sigui en suport magnètic, digital, e-book, suports sonors, serialització radiofònica, radiodifusió, accés on-line, etc, sempre que no impliquin transformació de l’OBRA.»

I més endavant, en referència a aquesta clàusula, la Sisena, punt 3 rebla:

«SISENA.- 3. - Per a les restants modalitats d’edició [es refereix a les esmentades en la clàusula Tercera i, per tant, també als llibres digitals], els percentatges que s’aplicaran per determinar la remuneració de l’AUTOR/A seran els següents: ----- »

I deixa en blanc aquestes quantitats, lògicament perquè depèn de cada editorial i cada autor, però això ha propiciat fins ara que molts editors incloguin en aquesta remuneració o bé la mateixa que per als llibres en paper o bé tants per cents molt baixos en relació als drets d'autor més elevats que es pacten per als e-books].

La Plataforma recorda que hi ha uns models de contracte digital que, davant la passivitat de l'AELC en aquesta qüestió va fer públics ja fa temps.

Seminari de Traducció a Vilanova i la Geltrú en ple Carnestoltes

2011-03-02T13:47:00.000+01:00

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) està consolidant la seva inoportunitat i falta de previsió en l'organització de segons quins actes. El XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya es destina aquest any a la traducció de novel·la negra i, com sempre, a Vilanova i la Geltrú. En castellà tenen una manera de dir que explica aquestes situacions: "No dar pie con bola". En català, ja que es tracta de l'AELC, podríem dir que no sap com fer-ho per "Pixar fora de test" (que no vol dir de text). En primer lloc, després d'haver-se celebrat a principis de febrer la BCNegra, en la qual l'AELC no ha aconseguit o no ha volgut mai tenir un paper destacable per incloure-hi de manera ferma els escriptors catalans, ara se li acut fet aquest Seminari sobre la traducció precisament de novel·la negra, però un mes després i a Vilanova i la Geltrú i en el cap de setmana més mogut a Vilanova —capital de la disbauxa—, com és el del Carnestoltes, amb la qual cosa no sabem si és una metàfora de les activitats de l'AELC i, en particular, del Seminari de Traducció, o bé pretén que els qui hi assisteixin hi vagin disfressats, cosa que lligaria força amb la màscara que porta l'AELC de fa temps en relació al compromís que té amb el seu miler d'associats i associades.

Continua la farsa del Premi dels Escriptors Catalans

2011-02-14T18:33:00.001+01:00

La trajectòria erràtica del Premi dels Escriptors Catalans (retocat en diverses ocasions amb el nom: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) continua amb la farsa que s'organitza anualment i que en la convocatòria d'aquest any ha fet un pas més. No n'hi havia prou que els associats i associades de l'AELC tinguessin l'opció de votar un col·lega per honorar la seva trajectòria literària amb papereta oberta i a la vista de tothom (tant si es fa per escrit com si es fa digitalment) que la Junta actual s'ha inventat una nova i rocambolesca manera d'ensorrar el prestigi del premi. L'invent ha consistit en fer una primera ronda de propostes oberta a tothom, però advertint que d'aquí en sortirien quatre o cinc d'entre els més votats. Això sí, en cap moment es faria públic el nombre de vots que havia rebut cadascú ni tampoc se sabria quins noms més s'havien votat. Com es veu, la transparència en aquest Premi és exemplar. El cas és que, superat el període de votacions de la primera ronda, la Junta, que era qui abans acabava exercint de jurat finalista, ha fet públics els quatre noms que, segons ells, han estat més votats, sense especificar, com dèiem, ni el nombre de vots ni la seva posició. I heus aquí els candidats: Jaume Pérez, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Antoni Vidal. A la vista d'aquests quatre noms, es fa una mica difícil pensar que els associats i associades que han cedit a votar en obert —el vot secret fomentaria molta més participació i garantiria la privacitat total— s'hagin posat d'acord a escollir majoritàriament els d'aquest quatre candidats, entre altres coses perquè la distribució entre valencians, valencians adoptats, illencs i principatins és tan quadrada que ni que l'hagués feta una calculadora hauria sortit tan evident. El fet és que, dos dels candidats (Jaume Pérez i Isabel-Clara Simó) incompleixen un dels punts ètics d'un premi d'aquestes característiques: els dos són membres de la Junta Consultiva, a més d'haver estat excàrrecs en diferents etapes de l'AELC, cosa que, malgrat que les bases han estat retocades també per la Junta actual, els invalida moralment a rebre cap mena de premi dels que atorga l'AELC. D'altra banda, Emili Teixidor —actualment celebrat per l'adaptació de 'Pa negre' al cinema— no és associat de l'AELC, cosa que, de fet, no impedeix que pugui ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans. Una vegada més, la Plataforma insta la Junta actual i la que es constituirà a finals de març a revisar tant les bases del premi com el seu sistema de votacions i a fer-lo més transparent, ambiciós i conseqüent amb el prestigi que havia adquirit en els seus inicis.

Corredisses per tancar les candidatures a Presidència i Vicepresidència del Principat

2011-01-15T13:16:00.002+01:00

A finals de març, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), celebrarà l'assemblea en què es renovaran dos dels primers càrrecs de la Junta Directiva i que afecten plenament el Principat de Catalunya, l'àmbit amb més associats. Els acabaments de mandat del president Guillem-Jordi Graells i la vicepresidenta Mercè Canela han fet que les "corredisses" a última hora per trobar candidatures que garenteixin la continuïtat de la "vella guàrdia" de l'AELC hagin estat frenètiques. El 25 de febrer acabava el termini de presentació de voluntaris a aquest parell de càrrecs —i a alguns altres menys destacats de vocalies dels tres àmbits territorials— però tret d'alguns associats i associades de bona fe que encara pensen que el sistema intern de l'AELC és net i democràtic i s'apunten al tinglado, els dos principals càrrecs estaven aquell mateix dia a la corda fluixa. Les negatives a optar al càrrec de presidència s'acumulen sobre la taula de l'AELC, malgrat que no hauria de ser així en una associació que supera el miler de membres. Una vegada més, la presentació de candidats, en comptes d'obrir una segona volta de voluntaris per iniciativa pròpia i fer manifest que costa assumir aquestes responsabilitats, s'haurà fet il·legalment fora de termini i el que és pitjor, de sota mà, o de sota dit, que és el mateix. Es dóna el cas que Guillem-Jordi Graells hauria de deixar la presidència —que no vol dir que deixi l'AELC perquè continuarà formant part de la Junta Consultiva que en realitat ni es consulta ni opera mai—, després del període més inactiu, amb retallades econòmiques importants per falta de previsió i d'una bona gestió, amb el foment de taules rodones sense cap ressò per justificar un programa inexistent d'activitats, i amb el seu silenci, després d'un any, davant la conclusió d'uns contractes d'edició digital —després d'una cínica recomanació per escrit que els autors s'abstinguessin de firmar-ne cap— i la inoperància i el poc ús que es fa dels acords en els contractes d'edició en paper, consensuats pretesament en el seu dia entre escriptors i editors. Graells, que va fomentar l'entrada a l'AELC d'un Secretari general que va manifestar alegrement que no "podia exercir el seu càrrec" i que l'ha mantingut en aquests dues legislatures sense buscar-ne el relleu, no pot optar èticament a una tercera reelecció de presidència. Però un canvi d'Estatuts fets en aquest últim període pot portar a una silicona en el càrrec. Sí que ho pot fer, en canvi, la vicepresidenta Mercè Canela, que va incorporar-se a l'AELC en una altra període de candidatures fora de termini per evitar l'entrada d'algun dels voluntaris que hi volia optar.

Abstinència de l'AELC davant el crac de la distribuïdora catalana l'Arc de Berà

2010-10-23T17:54:00.000+02:00

Com ja és lamentablement habitual, la junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) manté una línia de silenci absolut —que es podria qualificar d'abstinència— pels problemes que afecten molts del seu miler d'associats i associades. L'últim és el referent a la crisi de la distribuïdora L'Arc de Berà que, com és conegut, afecta nombroses editorials catalanes mitjanes i petites fins a l'extem que algunes corren perill de no poder continuar amb la seva programació pels deutes que la distribuïdora els ha deixat. Però darrere de totes aquestes editorials hi ha també autors i autores que en molts casos han publicat les seves obres —sobretot d'assaig i específiques— sense acomptes de drets d'autor a l'espera de les vendes reals —fórmula completament lícita si les dues parts es posen d'acord— i que ara no saben tampoc com acabaran els resultats de les seves liquidacions anuals. Davant d'això, la Plataforma no s'està d'instar una vegada més que la passivitat de la Junta de l'AELC s'acabi d'una vegada i que la junta entri de ple en els conflictes que realment afecten els associats que teòricament diu que representa. Afers com la de la suspensió de pagaments de l'Arc de Berà s'inserexen del tot en un dels papers essencials de caràcter professional que hauria de tenir l'AELC i que no té mentre es dedica a organitzer cicles de tertúlies i taules rodones que només acontenten la mitja dotzena d'assistents i els ponents que les protagonitzen. La Plataforma ha calculat que un 60% dels associats actuals de l'AELC —sobretot els més nous— està vinculat d'una manera o altra a aquestes editorials petites i mitjanes que fan una feina lloable de donar sortida a un tipus de llibres que no trobarien espai en les macroeditorials dedicades al bestseller i la moda de cada moment. Fins ara, els associats i associades de l'AELC no han rebut cap orientació ni cap senyal de gestió que hagi fet la Junta en aquest sentit, cosa que crea una sensació de campi qui pugui i de desemparament en els moments més delicats.

L'AELC es desmarca del cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes

2010-10-16T18:17:00.000+02:00

El polèmic cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes no és frare del convent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La junta actual, segons paraules del seu president, ha assenyalat el director de ls Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, com a fautor d'aquest cànon, que ha preguntat a més de 3.000 especialistes de les lletres sobre les seves preferències. Segons el president de l'AELC, en el si de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, els representants d'aquests dos organismes van manifestar la seva posició contrària a tirar endavant l'elaboració d'aquest qüestionari. Però tot i així, Oriol Izquiero va assumir el projecte. L'AELC, ben diferent que com ha fet en algun altre cas, no es va manifestar aleshores ni a favor ni en contra i va deixar lliure opció als associats (escriptors i crítics, principalment) i tampoc no va comunicar als associats i associades la seva posició contrària en el si de la Institució de les Lletres Catalanes. L'última feina en la línia de subterfugi que ha practicat l'AELC en el sí de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat donar suport a la candidatura de Francesc Parcerisas com a nou degà (ara anomenat també president) de la Institució de les Lletres Catalanes, que ja en va ser curiosament director. Lògicament ni l'AELC ni cap de les associacions presents en el Consell Assessor va obrir consulta entre els seus associats, cosa que garantiria un nivell de democràcia i netedat si es fes així.

Caixa Penedès retira la subvenció del premi Aurora Díaz-Plaja convocat per l'AELC

2010-10-05T19:46:00.004+02:00

En el moment que aquest premi commemora el desè aniversari de la seva fundació, a partir del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, l'Obra Social Caixa Penedès ha retirat la subvenció de 1.500 euros de dotació que tenia el premi Aurora Díaz-Plaja, d'articles de divulgació de la literatura infantil i juvenil, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Com que el límit de ridiculesa de la junta actual de l'AELC no toca mai sostre, una associació que té un pressupost global de més de 400.000 euros convoca igualment el premi, però a partir d'ara sense dotació i, per més inri, dient que a partir d'ara serà "honorífic". L'AELC, que ha entrat en la roda de ploramiques pròpia de l'època té suficients recursos per poder continuar patrocinant, si volgués, la dotació del premi. Només que es deixés de fer una de les múltiples trameses per correu postal per enviar quatre bases inútils de premis literaris o només que se sacrifiqués alguna taulada dels membres de junta, o només que es deixessin de fer alguns viatges en Euromed i alguns vols d'avió a les Illes per decidir que el premi no tindrà dotació, la Junta hauria pogut trobar una solució més elegant: continuar el premi amb dotació; o reduir-la, si calia, però mai eliminar-la perquè no té justificació. O, cosa que és el que competeix a un organisme com l'AELC, gestionar amb la mateixa Caixa Penedès —el premi es lliura cada any a Vilafranca del Penedès!— una renegociació de la dotació o buscar per altres organismes qui se'n volgués fer càrrec. Continuar convocant el premi, amagant a les bases que no hi ha dotació —la memòria és feble— és amagar l'ou i no treure la cara, cosa habitual en els actuals responsables de la junta de l'AELC, entre els quals hi ha persones vinculades a la literatura infantil i juvenil que menyspreen acceptant aquestes resolucions el mateix àmbit al qual pertanyen. Cal recordar que la vicepresidenta del Principat de la Junta de l'AELC és l'escriptora Mercè Canela, directora de Cavall Fort i autora de literatura infantil i juvenil. Entre els membres de la Junta hi ha també altres autors d'aquest àmbit, com Gemma Pasqual i Escrivà, autora del País Valencià. A aquesta Plataforma li consta que, ni aquests dos membres ni cap altre de la Junta va plantejar mínimament buscar una solució a la renúncia de Caixa Penedès, entitat que ha aprofitat el procés de fusió i la crisi per retallar el lligam amb aquelles entitats que no han respost tampoc satisfactòriament a la seva participació per falta d'una bona relació externa, un dels llasts que arrossega actualment la junta de l'AELC.

L'AELC admet que els encontres Galeusca han estat «fer turisme» durant vint-i-cinc anys

2010-09-15T18:06:00.000+02:00

El president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha admès públicament que els encontres Galeusca d'escriptors gallecs, bascos i catalans que s'han celebrat durant 25 anys anys han estat en cada edició «fer turisme». Després de la fantasmada de la creació de la Federació Galeusca, els encontres s'han anat repetint —sempre coincidint amb el pont de Tots Sants— i si bé ara s'han reduït pel que fa a l'expedició d'autors pagats amb els diners de tots que s'hi enviava, encara hi resten seqüeles del mal costum amb la participació de ponents en taules rodones —en una era que les comunicacions via digital estalviarien moltes despeses que es podrien dedicar a altres qüestions professionals més necessàries—. El president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, va criticar els seus socis de Federació Galeusca en l'última assemblea anual dient que no participarien en encontres «generals» sinó només «professionals» i va assenyalar directament els col·legues bascos i gallecs com a contraris a aquesta decisió perquè volien continuar «fent turisme». En els últims 25 anys, l'AELC hi havia desplaçat anualment uns quinzena llarga d'autors convidats, en molts casos, gairebé sempre els mateixos. En les ponències d'aquest 2010, celebrades a La Corunya, la varietat, la renovació i l'obertura tampoc no es pot dir que sigui gaire evident perquè s'hi desplacen velles glòries com Guillem-Jordi Graells i Ignasi Riera, a més de Miquel Bezares, Manel Bonany i Ignasi Mora.

L'AELC es nega a difondre un Manifest a favor de la biblioteca personal i per la no reutilització del llibre literari a les aules

2010-07-07T11:32:00.000+02:00

Un Manifest d'un grup de professionals de la literatura i la il·lustració a favor de la biblioteca personal dels joves posa en evidència la falta de capacitat de l'AELC per liderar iniciatives en defensa dels drets d'autor

La Junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet els ulls clucs i, segons ha pogut saber aquesta Plataforma, s'ha negat a difondre entre els seus associats el contingut del Manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules i a favor de la biblioteca personal, que ha recollit nombroses signatures d'escriptors, il·lustradors, editors, professorat i altres àmbits abans de ser presentat a les institucions que tenen competència en aquest sector, sobretot davant el Departament d'Educació que ha promogut la reutilització dels llibres de text i hi ha inclòs també els llibres literaris negant així la possibilitat que els nois i noies acabin no tenint una mínima biblioteca pròpia, ja sigui amb llibres en suport paper o en suport digital. La Plataforma no entén que un Manifest que no fa altra cosa sinó defensar els drets d'autor dels creadors literaris (escriptors o il·lustradors) no hagi estat, si no signat, almenys distribuït com a informació entre els associats i associades, molts dels quals tenen llibres seus publicats en col·leccions que es veuen afectades per aquesta normativa del Departament d'Educació. La Plataforma, que com tants altres col·lectius, ha rebut el Manifest i la invitació a difondre'l, no només ho fa sinó que insta la junta de l'AELC i tots els seus membres —alguns dels quals són autors de literatura infantil i juvenil— que es replantegin l'actitud acordada precisament en una reunió de la Junta que van celebrar el passat 12 de juny. La Plataforma lamenta també que l'AELC no tan sols no s'ha conformat a no difondre el Manifest sinó que, en alguns casos, quan ha estat preguntada per algun associats què en pensava, ha donat una opinió negativa i ha orientat a no signar-lo. El bloc del Manifest ha tingut una forta repercussió mediàtica —premsa i televisió, amb debats i articulistes, que es poden seguir en la seva pàgina— i ha tingut també el suport, encara en fase de recollida de signatures, en molts pocs dies, de prop de 400 professionals del sector.

Vegeu aquí el contingut del Manifest, la relació d'adhesions i alguns articles de premsa publicats per diversos autors sobre la qüestió.

Un balanç de pèrdues i guanys amb conceptes ambigus

2010-06-01T16:28:00.001+02:00

Acostumar-se a l'opacitat és un dels exercicis que cal que facin els associats i associades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) pel que fa a la presentació de comptes de cada any. Els canvis de tresorer o tresorera no milloren en aquest aspecte i l'estil d'informació reduïda, per no dir invisible, s'ha anat consolidat en les darreres juntes directives, sobretot a partir de l'etapa presidida per Jaume Pérez, primer, i per Guillem-Jordi Graells, després. Els comptes de l'exercici són aprovats, a més, per una minoria d'associats, imcomprensible en un pressupost que supera els 600.000 euros de moviment. Però el més inconcebible, des de fa ben bé sis exercicis —l'última etapa directiva— són alguns conceptes que no s'adiuen amb les lamentacions de reducció d'ingressos a causa sobretot de la crisi, diuen, i de les rebaixes en la recaptació de Cedro. Tot i aquesta situació, que ja va esclatar fa dos anys, no es veu reflectida en la gestió anual. I, si no, la Plataforma es qüestiona algunes partides com aquestes, que si bé no es posa en dubte que siguin aproximadament reals, sí que no formen part d'una política d'austeritat. Per exemple, i només és una tria:

Assessoria fiscal (13.512'25 euros)
Agència de premsa i publicitat (10.675 euros)
Publicacions en paper (38.449'41 euros)
DVD's Veus Literàries (67.129'76 euros)
Publicacions digitals (49.753'20 euros)
Coordinacions activitats (11.718'30 euros)
Activitats generals com Galeusca i contractes (8.273'64 euros)
Activitats Principat (52.936'56 euros)
Activitats País Valencià (28.739'59 euros)
Activitats Illes (36.745'21 euros)
Trameses postals (29.925'28 euros)
Manteniment junta directiva (23.634'06 euros)

Els interrogants salten a la vista. ¿Quina assessoria fiscal cal per a una activitat rutinària i gairebé domèstica com la de l'AELC que costi més de 13.000 euros? ¿Quina premsa i publicitat externa es pot permetre l'AELC que li pugi més de 10.000 euros? ¿A la primera dècada del segle XXI, amb la implantació digital, cal continuar fent malbé arbres i imprimir paper per més de 38.000 euros? ¿Algú dels responsables es va posar a pensar quina utilitat tenien els DVD's Veus Literàries —prou qüestionats per aquesta Plataforma i finalment tancats ara fa pocs dies per raons econòmiques després de malbaratar prop de 200.000 euros— quan es poden penjar vídeos a Internet gratuïtament i s'han gastat només durant el 2009 més de 67.000 euros? ¿Unes publicacions digitals, que són de manteniment de primer curs d'estudiants de BUP poden costar més de 49.000 euros? ¿Cal continuar pagant coordinacions externes d'activitats, prop de 12.000 euros, quan l'AELC ja té una nòmina administrativa pròpia de 82.000 euros? ¿La fantasmada del Galeusca, ara inactiva, ha costat durant el 2009, més de 8.000 euros? ¿Què inclouen les partides genèriques "Activitats del Principat", amb més de 52.000 euros, "Activitats del País Valencià", amb més de 28.000 euros, i "Activitats de les Illes", amb més de 36.000 euros? Com és que d'aquestes tres Activitats, que en total pugen més de 116.000 euros, el tresorer, en la seva Memòria, només ha esmentat com una "activitats extraordinària" el Congrés de Literatura Infantil i Juvenil com si aquest esdeveniment fos extra i no previst, quan en canvi no hi ha cap altra activitat digna de destacar? ¿Encara cal gastar-se en trameses postals i fotocòpies prop de 30.000 euros a l'era del correu electrònic? I, finalment, la més flagrant de totes: ¿Pot una associació com l'AELC continuar mantenint una Junta Directiva que li costa més de 23.000 euros a l'any sense haver sabut reduir despeses en viatges, estàncies hoteleres i taulades? ¿Han pensat, els membres de la Junta Directiva, el rendible que hauria de ser una empresa, associació, un organisme o una iniciativa de gestió, que té, trinco trinco, aquestes despeses anuals? I com és que no es veuen els resultats i el moviment i la repercussió de l'AELC és tan grisa i empobrida? Un balanç de pèrdues i guanys, sí, però amb moltes pèrdues i molts pocs guanys. Un braç massa estirat sense adonar-se on arriba la màniga. I això, en època de crisi, i quan més de mil associats paguen anualment una quota de 60 euros.

Un 2010 sense activitats i sense cap ambició

2010-05-31T16:56:00.001+02:00

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells ha anat caient en un pou d'inactivitat en el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i no pas per les retallades econòmiques provinents de CEDRO, que representen una quantitat important, però mínima, sinó per la falta d'ambició en les activitats generades aquest primer any i la inèrcia que s'espera per a la segona meitat del 2010. Cicles de taules rodones que tenen una assistència escass, com els incomprensibles 'Escriptors al terrat', de València; els prescindibles 'Tritextuals', de l'Espai de Mallorca de Barcelona; els acadèmics i més propis de departaments universitaris 'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir', que es fan a Palma, Girona, Tarragona o Barcelona; les trobades de la colleta del sud, 'Joc partit'; als cafè, copa i puro dels 'Diàlegs a tres', d'Alacant i Castelló; el 'Lletres dites', d'Eivissa i Menorca; a l'incombustible 'Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú', incapaç de ser assumit per una Universitat de Traducció, a qui correspondria realment la seva execució; als rutinaris Premis: el dels Escriptors Catalans (resubtitulat com a Premi dels Escriptors en Llengua Catalana i posteriorment en Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, per a més confusió); o la col·laboració amb els Premis de la Crítica Catalana, incrustada com si fos una literatura de segona, dins de la crítica espanyola; els amiguismes dels Premis de la crítica dels Escriptors Valencians (duplicitat local, si es mira bé, amb els anteriors); el miniminiminipremi Aurora Díaz-Plaja d'articles de literatura infantil i juvenil, amb una part de patrocini ridícul de Caixa Penedès —l'única caixa catalana fusionada amb espanyoles—; les col·laboracions en els Premis Octubre d'Eliseu Climent; la col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en el premi Pere Calders exclusivament per a docents; la increïble col·laboració en segons quins festivals poètics com el de Lloseta, mentre es nega la col·laboració a altres del Principat, malgrat que l'AELC rep sol·licituds en aquest sentit que són denegades per sistema... Aquesta és la funció de l'AELC? Cap activitat d'autèntic relleu que serveixi de resposta i remarqui la presència d'una associació que aplega, per ara, més d'un miler d'associats i associades de pagament, i que moralment rep ajudes institucionals i de Cedro en nom d'aquest miler i també dels altres centenars d'autors que no són associats i a qui corresponen part d'aquests ingressos públics. Això i les incomprensibles publicacions —encara!— en suport paper —alguna duplicada amb la digital!—, amb un cost elevadíssim tant d'impressió com de repartiment, fan que l'AELC hagi entrat en una mena de passadís mecànic de qui dia passa, anys empeny. Com tantes vegades s'ha dit en aquesta Plataforma, l'únic article vàlid dels Estatuts de l'AELC és que no permet la renovació de la mateixa presidència més de dues vegades. Afortunadament, l'actual Directiva es troba en la recta final d'aquest clima de mortalitat per culpa d'una falta de dinamització dels associats i després d'haver admès, per exemple, l'entrada d'un secretari general que confessava en la seva candidatura que no podia "treballar" per l'AELC executivament. En qualsevol altra associació no manipulada per una minoria, una candidatura com aquesta hauria estat convidada a retirar-se. L'amiguisme —en política allò que diuen "tràfic d'influències"— és un dels llasts que arrossega l'AELC en el seu si. La por i l'egoisme d'uns quants a l'obertura porta l'AELC a presentar un programa d'activitats, com aquest del 2010, que sembla més aviat el d'un centre parroquial i, pel qual, un organisme com la Institució de les Lletres Catalanes, que hauria de valorar les propostes que s'hi presenten, hi destina, com aquell qui no diu res, més de 90.000 euros anuals. Llegeixi's el sumari d'activitats explicat abans i compari's amb aquesta dotació. Les activitats, com la terra, és —o hauria de ser— de qui la treballa.

Una altra vulneració ètica en els Premis dels Escriptors Valencians de l'AELC

2010-05-21T19:01:00.003+02:00

Després de l'atorgament d'un premi Cavall Verd a títol pòstum, vulnerant un dels acords ètics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dels últims anys —revocat per la Junta actual—, com ja es va fer constar aquí, l'edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2010 vulneren igualment un altre punt ètic —a saber si també revocat a conveniència— ja que, entre els guardonats, premien en l'apartat de poesia un llibre editat per Jaume Pérez, expresident de l'AELC i, per tant, membre de la Comissió Consultiva de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, cosa que l'invalida, mentre en sigui membre, a rebre cap premi dels que atorga la mateixa AELC. Aquestes actituds no només fan mal als mateixos premiats sinó que creen la desconfiança en la resta de candidats als diversos premis que atorga l'AELC. En el cas del premiat Jaume Pérez, es dóna el cas, a més, que la seva dona, Isabel Robles, forma part de la Junta de l'Àmbit Territorial del País Valencià que organitza els premis, com a vocal, lloc al qual va accedir com a cooptada després que s'haguessin presentat candidatures voluntàries en unes passades eleccions. Des d'un temps cap aquí, la Junta Directiva de l'AELC està fent els ulls grossos a una sèrie de mals hàbits que semblaven que havien estat desarrelats, però que progressivament han anat entrant de nou en una roda d'amiguisme que no fa res més sinó empitjorar la falta de prestigi que alguns, des de fora, volen que tinguin les lletres catalanes. La Plataforma insta una vegada més els membres de Junta a acabar amb aquestes pràctiques i a saber renunciar a autopremiar-se, sobretot tenint en compte que entre més d'un miler d'associats, es fa sospitós que "els cridats a taula de l'AELC" siguin sempre els mateixos que fa més de trenta anys que remenen les cireres per dins.

L'AELC tanca l'edició dels DVD's «Veus Literàries», la més costosa de tota la seva història

2010-05-18T19:32:00.002+02:00

Aquesta Plataforma ha alertat sovint sobre una de les despeses més elevades i menys rendibles de totes les que havia fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en tota la seva història. En el moment que es va posar en marxa l'edició de DVD's de la sèrie "Veus Literàries" —algun dia la Junta Directiva hauria de donar explicacions i criteris rigorosos sobre la tria dels autors que hi ha destinat fins ara—, es va posar en evidència que en temps d'Internet, de xarxes gratuïtes, del YouTube i altres possibilitats més econòmiques, per no dir gratuïtes, embarcar-se en una producció audiovisual —recordem que, tal com va fer públic aquesta Plataforma, es va crear expressament l'empresa Micantia sis mesos abans de començar aquest projecte— era una temeritat fora de lloc. El temps, malauradament després d'haver malgastat milers d'euros que l'AELC té gràcies a l'existència dels escriptors que són associats i els que no en són també, ha acabat donant la raó a la denúncia que s'ha fet sempre des d'aquí i ara l'AELC ha anunciat, amb l'excusa de la crisi econòmica, que atura l'edició després de 35 DVD's, després de destinar-hi 100.000 euros el 2007, uns 85.000 euros el 2008, i uns 67.000 euros el 2009, és a dir, 252.000 euros als quals cal afegir el cost de l'últim DVD del 2010. De fet, per si de cas, L'AELC diu que atura aquest projecte "momentàniament". Com que el mal ja està fet, i els 35 vídeos morts i enterrats, desfassats, sense actualització permanent i representant un material incomplet, la Plataforma només espera que la Junta Directiva opti per mitjans digitals més econòmics i sàpiga administrar com cal els recursos que li arriben de les institucions i de Cedro, sense oblidar que són recursos que li arriben per compte dels autors catalans i que té l'obligació d'invertir-los en projectes que realment arribin a tots, no només a uns quants. El cas dels DVD's Veus Literàries s'hauria d'escriure en lletres i números majúsculs per adonar-se de quina ha estat la despesa més luxosa i inútil que ha fet l'AELC en els últims deu anys.

Conflicte de l'AELC amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

2010-05-15T19:15:00.000+02:00

L'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha originat un lamentable conflicte amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat), organisme del qual és membre l'AELC junt amb altres associacions i col·lectius. El conflicte s'ha generat a partir que l'AELC ha comunicat per carta als seus associats, els enregistrats com a autors de literatura infantil i juvenil, que no els enviarà més la revista Faristol que edita l'esmentat Consell Català (4 números anuals) perquè aquest li demana que hi contribueixi amb la part del cost de subscripció dels exemplars que distribuïa l'AELC. La carta de l'AELC, en lloc de facilitar el diàleg intern entre les dues associacions, en fomenta la separació quan es permet criticar el Consell en aquest paràgraf: "Lamentem aquesta imposició (?) que comporta unes despeses a l'AELC i un trencament del que considerem clau (?) de la revista Faristol, com n'és la seva gratuïtat. En conseqüència, ens veiem obligats a suspendre la tramesa que us fèiem arribar." La carta de l'AELC, en un punt de cinisme, recomana també als seus associats llegir gratuïtament la revista Faristol per Internet a l'adreça del Consell Català. Es dóna el fet que l'AELC destina quantitats considerables de pressupost —en temps de crisis i retallades d'ingressos— a les edicions de Quaderns Divulgatius i Retrats, que sí que envia als seus associats —amb el cost de tramesa postal que això representa— tot i que també els entra en xarxa, per la qual cosa, la recomanació que fa en relació a la revista Faristol, del Consell Català, hauria de començar aplicant-se-la a casa i predicant amb l'exemple. ¿Cal enviar els Quaderns Divulgatius a tots els associats —superen el miler— quan el mateix contingut es troba íntegre en xarxa i es pot descarregar en PDF? Potser si l'AELC deixés d'editar en paper aquests infumables Quaderns Divulgatius —a banda que algú deixaria de cobrar els dinerons per la seva feina— potser es podria contribuir a la millora de la revista Faristol i, sobretot, a no accelerar la seva agonia per motius econòmics. L'AELC té un representant dins el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves des de fa anys. La falta de compromís amb l'organisme, com es veu, amb aquesta negativa en relació a la revista Faristol, potser se l'hauria de plantejar. Posar el nom en un organisme, però no assummir cap responsabilitat no hauria de ser propi d'una associació d'escriptors com l'AELC.

Falta de rigor i devaluació del Premi dels Escriptors Catalans

2010-04-27T09:41:00.002+02:00

A cada nova edició, i ja en van deu, el Premi dels Escriptors Catalans que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), teòricament a partir de les votacions dels seus associats, va entrant progressivament en una falta de rigor i en una devaluació dels seus objectius. D'una banda, en aquesta edició, el Premi ha estat donat a conèixer amb diferents noms: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana", "Premi Jaume Fuster", "Premi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana"... El complex que persegueix la Junta Directiva de l'AELC des de fa temps l'ha portat a renunciar a donar un premi honorífic que sigui l'únic i que hauria de ser el més prestigiós dels "Escriptors Catalans". El complement de nom amb la definició del malaguanyat Jaume Fuster ja va ser un error i un lleig als autors anomenats, bé o malament, de gènere, perquè el Premi Jaume Fuster havia nascut per distingir aquells autors que se significaven en els diversos àmbits literaris, com es va fer en les primeres edicions. Però el més greu de la concessió d'aquest premi és fer creure que realment els associats voten en majoria els autors guardonats. El distingit aquest any, el poeta Màrius Sampere —amb tots els respectes per la seva trajectòria i la seva obra— no ha estat votat pel conjunt dels associats de l'AELC ni en majoria ni en minoria. Alguns membres dins de la Junta Directiva de l'AELC estan notablement molestos perquè comenten —en veu baixa, esclar, i mai a cara descoberta— que el guardonat ja fa edicions que se'ls imposa des de determinats membres de junta, sobretot des de Presidència. Els mateixos membres de la junta directiva es queixen també que en la reunió general on es decideix el guardonat no apareixen mai les butlletes dels associats que teòricament voten, no es donen les dades de participació i no es fa mai una relació dels autors que es proposen, si és que se'n proposa algun, tenint en compte que els votants ho han de fer sempre a butlleta descoberta i a la vista de tothom (increïble!). Després de deu edicions, la Plataforma insta la Junta Directiva actual de l'AELC perquè es plantegi aquest sistema, renovi el premi, li faci guanyar el prestigi que havia tingut en el principi i, sobretot, recuperi l'honestedat i el respecte que es mereixen els associats. És incomprensible posar en boca dels associats de l'AELC (¿quants?) el nom de segons quins guardonats fins ara. Seriositat, honestedad, menys imatge i més rigor. I, sobretot, transparència. Les paperetes de votació, sisplau, a la vista.

Incompliment de les bases dels premis Cavall Verd

2010-03-12T18:45:00.006+01:00

Un dels dos premis Cavall Verd d'aquest any, el Rafel Jaume de traducció poètica, atorgat a Maties Tugores, a títol pòstum, per l'obra 'Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare', d’Ismaël Aït Djafer, incompleix les bases que la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va aprovar l'any 2000 en relació a les característiques que havien de reunir aquests guardons. Concretament, la Junta Directiva va aprovar per unanimitat l'articulat que diu, segons la documentació a la qual ha tingut accés la Plataforma: "1) El premi s'atorgarà dins la festa dels Premis Cavall Verd a l'autor VIU que hagi publicat en llengua catalana durant l'any anterior el que el jurat consideri el millor llibre de traducció poètica. 2) El jurat valorarà l'aportació dins el conjunt de les lletres catalanes de la incorporació de l'obra traduïda així com la qualitat de la versió. 3) Queden exclosos d'obtenir el premi els que en l'edició del veredicte exerceixin algun càrrec dins la Junta Directiva de l'AELC." En aquesta edició, el premi Rafel Jaume ha estat atorgat a títol pòstum, amb la qual cosa es contravé el punt 1 de les bases que parla clarament que haurà de ser atorgat a l'obra d'un autor viu. El malaguanyat Maties Tugores va morir el 8 de gener passat. La Plataforma no pretén menysprear la vàlua del llibre premiat, però sí que vol alertar de la falta de seriositat de la Junta Directiva actual que ignora alegrement els acords presos i que, segons li consta a la Plataforma, no han estat revocats en cap moment. Seria un acte de cinisme que la Junta Directiva de l'AELC actual al·legués que ha canviat l'articulat, cosa que podria semblar més la llei de l'embut que no pas la llei de l'honestedat. La Plataforma deixa a les mans de la Junta actual la valoració d'aquest fet, tot i que seria ètic que fes una rectificació o que, com a mínim, acceptés l'error en l'atorgament del premi d'aquest any.

Perilla la Comissió de Paritat entre editors i escriptors per la inoperància de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

2010-02-12T20:39:00.002+01:00

Els editors, ni que sigui en veu baixa, comencen a manifestar que estan tips de la Comissió de Paritat que es va crear a petició de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per resoldre els conflictes que sorgeixin en la interpretació de segons quins contractes editorials. La poca operativitat d'aquesta comissió, així com la impossibilitat de donar sortida àgil als temes que s'hi plantegen, estan fent repensar a alguns editors de deixar-la en punt mort. Un fet d'aquesta inoperància és l'acord pres en l'última reunió de veure's només cada tres mesos. De fet, més que això, la gota que ha fet vessar el got és que els editors no han vist gens bé els pals a les rodes que el president de l'AELC ha intentat posar davant de l'aparició del suport en e-book, després que han sabut que havia aconsellat incomprensiblement en una carta signada i enviada a tots els associats que s'abstinguessin de signar cap contracte digital abans que hi hagués un model pactat. El fet és que la reacció retrògrada del president es va produir després que els únics models que fins ara es coneixen haguessin estat difosos per aquesta Plataforma davant la passivitat que havia demostrat l'AELC. I continuen sent els únics models de contracte digital de referència, amb les possibilitats de clàsules prou obertes perquè aquells autors que reben propostes d'edició en e-book puguin establir, segons el seu criteri, el tant per cent de retribució que creguin més convenient, tenint en compte que els contractes d'edició en suport paper pactats després de tres anys de reunions i estires-i-arronsa, no determinen ara ni han determinat mai quin ha de ser aquest tant per cent. D'altra banda, també les agències literàries creuen que les associacions d'escriptors, o l'AELC, en aquest cas, no treballa precisament a favor dels autors en català —que, si baden, es poden veure al marge d'un nou suport en auge i ofegats una vegada més per altres literatures— sinó que, com en tantes ocasions, l'AELC ni fa ni deixa fer. Editors i agents literaris pensen que és incomprensible que, en lloc d'actuar amb mentalitat ancorada en el passat, no hagin sortit al pas dels avantatges d'aquest nou suport editorial que ja té desenes de llibres en xarxa.

Models de contractes digitals

2009-12-05T21:07:00.002+01:00

Davant la passivitat de les associacions d'escriptors, enquistades amb deu anys de retard, en els contractes editorials de llibres en suport paper, la Plataforma constata que desenes de llibres d'autors catalans estan entrant en xarxa en alguna de les noves distribuïdores digitals. Com que totes aquestes operacions, comporten nous contractes, la Plataforma s'avança a qualsevol acord entre autors i editors amb la difusió de dos models de contracte digital localitzats en xarxa que —confirmada la garantia que tenen de previ assessorament jurídic—, poden ser presos com a model amb les oportunes modificacions que es puguin derivar de cada acord particular que s'estableixi. Mentrestant, la Plataforma lamenta que en un moment de canvi de relació contractual, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hagi momificat en un voluminós exemplar en paper —aproximadament uns 12.000 euros d'impressió i una 1.200 euros de distribució als associats— els contractes editorials pactats entre editors i autors, amb les mancances que encara recullen, i amb una sèrie d'explicacions de manual —el volum es titula precisament 'Contractes d'edició. Manual d'ús', com si es tractes d'un llibret d'instruccions d'una rentadora— que, paradoxalment, es pot descarregar també en un segons per Internet amb el contingut íntegre i sense que representi cap cost. Novament, més de 12.000 euros esfumats en una gestió que no fa sinó mirar enrere sense adonar-se del que té al davant.

Comencen els contractes digitals d'autors catalans amb la dormida a la palla de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

2009-10-31T13:24:00.000+01:00

Comencen els contractes digitals d'autors catalans amb la dormida a la palla de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Al nyap que es desprèn progressivament de l'últim acord de contractes editorials —en molts casos absolutament ignorats per les dues parts—, després de mesos i mesos de presumptes converses i negociacions entre editors i les associacons d'escriptors, s'hi afegeix ara la inexistència d'un contracte marc per a les edicions digitals entre editorials i autors catalans que s'han començat a signar davant el presumpte boom del llançament del llibre digital de cara a la campanya de Nadal i Reis. Aquesta nova actitud de "dormir a la palla" de l'actual junta de l'AELC fa que els autors catalans que es troben en aquesta situació davant de les ofertes de les seves editorials estiguin acceptant allò que els editors els presenten si decideixen digitalitzar algun dels seus llibres editats anteriorment en suport paper o bé obra nova. Si la situació es manté, sense un acord col·lectiu, en poc temps s'hauran generat una sèrie de contractes fets a gust i lliure albir dels editors i cadascú incloent els articles que li semblin oportuns. La diferència entre un contracte de llibre en suport paper i un contracte de llibre digital és que aquest últim, per una banda redueix el preu de venda en les descàrregues i, per l'altra, augmenta el tant per cent dels drets d'autor. Però, si bé el preu de venda correspon fixar-lo a l'editor, ¿quin ha de ser el tant per cent dels drets d'autor, partint del 10% que s'estableix per inèrcia en el llibre en suport paper? La Plataforma insta la junta actual de l'AELC a treballar en aquest aspecte i a donar una resposta clara i immediata davant la nova percepció d'abusos que s'està creant en aquest tipus de contractes per perjudicar com menys millor els autors i propietaris de l'obra que s'editi.

¿Un debat quinzenal sobre temes sense interès a la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, per a què?

2009-10-29T11:34:00.000+01:00

Un dels fracassos més evidents de l'últim remodelatge de la pàgina web de l'AELC és el poc interès que generen els temes que es posen a debat i l'escassa participació dels visitants. Es dóna la circumstància que una proposta de debat que pot estar en xarxa dues o tres setmanes es queda amb una o dues opinions (anònimes a més) que generalment no aporten res al que hauria de ser un debat debò. El remodelatge de la pàgina web, fet per enèsima vegada, ha caigut en una fase "mortuòria" de la pàgina que fa l'efecte d'una falta d'actualització i que ha obviat el seguiment de l'actualitat dels escriptors catalans davant de l'excusa que això ja queda cobert en altres mitjans, cosa que detecta la miopia de l'actual junta de l'AELC que sembla no adonar-se de l'enorme diferència de difusió, crítica i informació que hi ha dels escriptors catalans en els mitjans de comunicació en relació a altres literatures.

Un any amb l'execució del pressupost de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana sense que se'n vegin els resultats

2009-10-18T13:22:00.000+02:00

S'està arribant al final de l'any 2009 i s'ha posat en evidència que el pressupost d'aquest any, aprovat de manera molt genèrica i sense gaire detall d'activitats en el seu dia per una minoria d'associats, no s'està executant tal com correspondria a les quantitats que l'AELC rep de subvencions, quotes i dotacions de CEDRO. Un dels aspectes foscos d'aquest pressupost és la creació de la Federació Galeusca que no se sap encara ben bé quina dotació té i de quins ajuts s'alimenta. Tot i així, per no perdre la tradició, a mitjan octubre, la Federació va fer una de les seves fontades habituals de la qual no s'ha sabut ni tan sols què s'hi ha parlat ni què s'hi ha acordat. La desinformació habitual en l'AELC porta també a la sospita que la inactivitat s'ha instal·lat del tot en el si de la Junta, inactivitat que és la sensació que es té de tot aquest any, amb escasses activitats i cap de molt destacada.

Els nous models de contractes editorials continuen obviant aspectes importants per als autors

2009-06-19T21:30:00.000+02:00

Ha costat, diuen, més de dos anys de feina —uf!, quantes dietes!—, abans que no s'han fet la foto, somrients tots, per haver aconseguit consensuar uns nous models de contractes editorials després de vint anys d'una degradació progressiva i d'una no aplicació dels models originals. A banda de la inclusió dels nous models de contracte d'encàrrec d'obra i contracte de traducció a tant alçat —és a dir: jo et pago tant i tu ho fas— les novetats dels models més usuals són més que limitades i, deixant de banda la inexistència —encara ara i a aquestes altures!— d'un model de contracte digital, la majoria de clàusules deixen molts aspectes importants al lliure parer dels editors i dels autors, amb la qual cosa, o bé la Comissió Paritària —una parida més que resultarà tan ineficaç com ho ha estat fins ara el paper dels gremis respectius— per resoldre conflictes tindrà molta feina, o els autors novells i no tan novells continuaran patint les negligències flagrants que fins ara han utilitzat descaradament alguns editors, per no dir la majoria. A inicis del segle XXI, quan tothom parla dels drets d'autor, es continuen publicant llibres sense contracte i es continuen fent contractes amb redactats infumables, a més del recurs cada vegada més freqüent que no contempla cap acompte per als autors i que acaben no aclarint mai les liquidacions anuals, tant si hi ha d'haver remuneració com si no. Si bé les dues parts, editors i autors, esmenten en un acord escrit que els seus són models de referència per al sector, l'acord quedarà en el que ha estat sempre, una feina en sac buit o un paper mullat, si no es fa un seguiment de la situació contractual. Ni els editors ni els autors, a través de les seves associacions —a les quals no pertanyen ni tots els autors ni tots els editors— no es comprometen a fer aquest seguiment, un punt que hauria estat essencial si hagués contemplat una mena d'"enregistrament" de tots els contractes en un arxiu neutral, legal i confidencial, amb dret a "sancionar i ratificar cada redactat" molt més positiu que una Comissió Paritària —que té pinta de fantasmada— i que acabarà fent volar coloms, sigui quina sigui la qüestió. El més frívol dels nous models de contracte és una presència en el redactat, molt més acusada que en els models anteriors, de les opcions "exclusiva / no exclusiva", que en segons quins punts no haurien de ser optatius sinó simplement obligatoris. L'acord, doncs, ha servit més perquè les associacions implicades s'hagin tret "la patata calenta" del damunt que arrossegaven des de feia temps i s'hagin fet la foto digital i, sense photoshop, hagin somrigut tots plegats com a bons germans. Molta burocràcia, imitació d'actes polítics, rodes de premsa per veure com dues persones signen un paperot... Però queda clar quina és la situació: tots estan tan contents, que l'acord té la pinta no només de poca credibilitat sinó fins i tot de "sospitós".

L'AELC s'enfronta al 2009 encotillada per un pressupost incoherent i aprovat només per 22 associats

2009-05-21T19:57:00.003+02:00

En l'última Assemblea General anual, només 22 associats presencials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van aprovar els comptes del 2008 i el pressupost del 2009, a més de, en una votació insòlita, elegir un secretari general (Lluís Hansen) que es va presentar sense amagar que havia estat demanat expressament i manifestant públicament que no es podia dedicar a la gestió executiva que exigeix el seu càrrec i que es mantenia per tradició des dels últims quinze anys. Com se sap, el càrrec de Secretari General és l'únic de la Junta Directiva obertament retribuït i demana una dedicació, si no exclusiva, sí que força permanent. Malgrat tot, els 22 associats presencials a l'assemblea més els 14 membres de la Junta Directiva presents, a més de sumar-hi els vots cecs acumulats en les dues assemblees anteriors dels àmbits territorials de les Illes i el País Valencià, van acceptar que un dels càrrecs més compromesos de la Junta tingués el precedent de "subjecte passiu" o, com ja va qualificar aquesta Plataforma en un altre post anterior, "de secretari de palla".
I de palla hem de parlar perquè, en temps de crisi, la palla també va cara. Els comptes aprovats del 2008 de l'AELC demostren una gestió incoherent que s'allunya de l'autèntic servei que s'hauria d'oferir als associats (actualment un miler llarg). Només cal alertar sobre algunes partides que delaten uns serveis externs —gairebé de luxe— i que repercuteixen molt poc en el progrés de l'AELC i els seus associats. ¿Per l'activitat que té l'AELC, és justificable un assessorament fiscal i jurídic que s'acosta als 20.000 euros i un servei de premsa que comparat amb la invisibilitat mediàtica de l'AELC costa ja 6.000 euros? Cal encara afegir aquí que les successives renovacions de la pàgina web —cada vegada més inactiva— han tingut un cost durant el 2008 de prop de 80.000 euros i que, per reblar encara més el clau digital, després d'uns anys de gestió externa de Vilaweb, s'ha contractat una nova empresa, Putput, i que un anomenat webmaster, Esdres Jaruchik —podem confirmar que no és un pseudònim— hi dedica, diuen, un temps parcial com a autònom. Un temps que, en realitat, no es nota en el dia a dia de la pàgina i que caldria contrastar amb els 78.000 euros que l'AELC ja satisfà anualment de personal fix, una nòmina respectable que, a aquestes altures d'alfabetització digital ja podria cobrir bona part de la feina d'actualització i renovació de la pàgina web. Hi ha aquí, doncs, en el concepte personal, intern i extern, una mala gestió que està a punt d'arribar als 185.000 euros en conjunt, una nòmina que permetria tenir un servei fix i de qualitat si l'AELC, en aquests anys, hagués sabut promocionar la gestió pròpia i hagués tendit a l'autoservei, ni que fos per allò de tenir el llit fet per un mateix on sempre es reposa millor.
El flagrant concepte de despeses que té l'AELC encara s'agreuja més pel que fa al criteri de continuar imprimint paper i paper sense mesura. Les publicacions —encara en suport paper malgrat les possibilitats i els avantatges del digital— sumen 45.000 euros i la seva difusió per correu postal, uns 26.000 euros més —l'AELC, malgrat les despeses del webmaster a hores, no ha incorporat o ha deixat d'incorporar en els últims vuit anys, els comunicats i les informacions per correu electrònic als associats—. ¿Hi ha algun associat, encara, que no tingui un correu electrònic ni que sigui gratuït? Si existeix, deu ser tan minoritari que seria una bona cosa saber quants són i fer-los només per a ells, impressions en paper dels comunicats que es podrien fer ja en suport digital. Això, esclar, permetria que, d'aquests més de 70.000 euros paperers, es poguessin cobrir necessitats dels associats molt més urgents i eficaces.
Una altra despesa sumptuosa, i gairebé s'hauria de dir encaparrada de l'AELC, és la confecció dels DVD's Veus Literàries. Se'n van fer durant el 2008 per valor de 85.000 euros (!), el mateix import que algun director de cinema independent ha fet servir per rodar un llargmetratge. ¿Té sentit continuar produint DVD's i mantenir una productora externa, Micantia que, un cop enregistrats i encapsulats ja s'han fet antics? ¿Encara no s'ha vist clar que uns quants vídeos es podrien penjar gratuïtament a la xarxa? És inconcebible que es parli de reducció d'ingressos, sobretot per les negres perspectives de CEDRO i de la crisi, i que es continuïn mantenint despeses com aquestes.
Fora d'això, hi ha altres capítols, dels comptes del 2008, que continuen cridant l'atenció i sobre els quals la Plataforma ha incidit en diverses ocasions. Les coordinacions de diverses activitats pugen a 23.000 euros (cal tenir en compte, però, que en aquesta, com en altres partides, s'hi "camuflen" les retribucions satisfetes al secretari (fins al 2008, la secretària general) a canvi de la seva nòmina mensual, una situació irregular que l'AELC manté i que ja hauria hagut de solucionar davant les noves legislacions i les exigències d'ajuts, subvencions i dotacions econòmiques que rep. Una partida sense especificar dels comptes del 2008 diu que s'han gastat 42.000 euros en activitats generals (?), als quals cal sumar-ne 41.000 euros més al Principat, 31.000 més al País Valencià i 35.000 més a les Illes, també sense especificar (per cert, ¿algú podria justificar perquè tres territoris amb un nombre d'associats tan diferents —el Principat en té més de 700 ell sol— tenen uns pressupostos gairebé similars?). I encara, 21.000 euros de cost de manteniment de la Junta Directiva. Total: 193.000 euros dels quals, sospesats amb el conjunt d'activitats, no se'n veu el resultat. L'AELC té un llast: una junta directiva nombrosa, escampada en el territori, amb molts viatges, hotels i tecs de taula. ¿Han pensat els autors que formen part de les juntes territorials de l'AELC que moltes organitzacions i empreses han establert ja el sistema de connexió digital per a fer les reunions? Menys hores en viatges i menys diners en despeses inútils. Més rapidesa. Més eficàcia. I més recursos per arribar novament al conjunt d'associats.
Però l'AELC, i l'actual Junta Directiva, presidida per Guillem-Jordi Graells, està molt lluny de posar fre, ben al contrari, a aquests vicis adquirits. Lamentablement, els comptes de cada any representen una escandalosa visió de la política econòmica que es porta. I, encara més lamentable, el pressupost del 2009, aquell que, com dèiem, van aprovar només 22 associats, continua mantenint els mateixos tics, les mateixes partides i les mateixes despeses incoherents que impedeixen que s'ofereixi un bon servei al conjunt dels associats. ¿O és que un bon servei és repetir fins al súmmum de la paciència que s'està treballant en un model de nous contractes editorials des de fa anys? El del 2009 és un pressupost mimètic als comptes tancats del 2008, sense renovació, sense estudi de futur, amb molt de paper per consumir, molts serveis externs, un personal fix aposentat i una lleugera rebaixa per la crisi i la reducció de la dotació de Cedro, poca cosa comparat amb el total aprovat, 516.500 euros.
Una millor gestió i una delegació de càrrecs en associats realment preparats per dirigir l'AELC, deixant la nostàlgia per al paper groc dels arxius, fugint de l'amiguisme sota l'excusa de la inhibició general que no és res més que falta d'entusiasme per la grisor que es desprèn des de dins de la Junta, amb un pressupost com aquest encara podria capgirar moltes coses. Mentrestant, però, l'obertura de debò continua tancada sota pany i clau. Per això la Plataforma insta els associats de sempre i els més nous a buscar d'una vegada un serraller professional per obrir-la del tot perquè corri l'aire i es ventili el tuf que se'n desprèn per sota el relleix de la porta.

Un secretari general de palla a l'AELC

2009-04-09T12:53:00.003+02:00

La composició de la nova junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), després d'unes eleccions amb escassa participació dels associats, posa sobre la taula la situació de crisi del sector i la falta de "voluntaris" a l'hora d'accedir a la gestió col·lectiva del gremi. La Plataforma lamenta, però, que una vegada més s'hagi repetit l'operació defenestrament, tot i que aquesta vegada d'una manera maquilladament legal. La secretària general, Lluïsa Julià, complia vuit anys en el càrrec. La primera vegada hi va accedir nomenada a dit arran de la crisi del 2001, juntament amb el tresorer, també nomenat a dit, Joan-Josep Isern. Eren temps, encara, de CiU al govern, amb Jordi Pujol, de president de la Generalitat de Catalunya, i de Carles Duarte, secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ocupant també la vicepresidència de l'AELC, que és qui es va encarregar de buscar un parell de "funcionaris" amb més o menys possibilitats d'acceptar la proposta. Després d'aquest nomenament a dit, Lluïsa Julià va passar, quatre anys després, per unes eleccions. Per comentaris fets per la mateixa Lluïsa Julià a diversos col·legues en els últims mesos, la seva intenció era la de presentar-se novament a la reelecció —cal tenir en compte que el càrrec de Secretari General és retribuït—, però a última hora, Lluïsa Julià, al marge del que es coïa darrere seu, va veure com es presentava una candidatura al seu lloc. L'entrada del col·lega Lluís Hansen en l'escena va representar com un gerro d'aigua freda per a Lluïsa Julià que, vista la situació, va optar per no presentar la seva candidatura. Analitzada la qüestió, es evident que Lluís Hansen és un secretari general de palla. Entre altres coses perquè no representa el sector més significatiu dels associats de l'AELC (escriptors de creació o traductors) sinó que prové del món del teatre, és dramaturg i està relacionat estretament amb l'Institut del Teatre d'on prové també l'actual president Guillem-Jordi Graells. És força lamentable que per ocupar un càrrec de la junta de l'AELC com el de secretari i per aconseguir que l'anterior secretària abandoni la poltrona, s'hagi d'estirar la corda de l'amic més pròxim i que no es tingui la porta oberta ni la confiança que un president hauria de tenir de part dels escriptors en general. Amb l'entrada de Lluís Hansen a la secretaria general de l'AELC, el tàndem ancestral Guillem-Jordi Graells i Montserrat Bayà —sempiterna coordinadora de l'AELC— rebla un clau més en la seva obcecada visió del que ha de ser una associació amb més de mil associats. La falta de participació associativa no és mai per culpa dels associats sinó per falta d'entusiasme dels que hi van davant. Un dels fracassos de la presidència de Guillem-Jordi Graells és que ha fet créixer la reticència a entrar en el joc de l'AELC per part de molts associats que s'hi havien anat acostant. De la resta de la nova junta directiva de l'AELC, hi ha un detall que demostra també aquesta falta de seriositat electoral. En la votació de dos vocals al Principat de Catalunya, al·legant que el resultat havia estat mot ajustat (diuen que un empat de 28 a 28 vots), es va acordar concedir a un dels dos, la gràcia d'entrar igualment a la junta com a cooptat, cosa que crea un precedent d'augment de més membres de junta en un moment de crisi. Els dos empatats són Jordi Pijoan i Jaume Cristòfol Pons (el cooptat). D'altra banda, sobta veure a la junta del Principat, un vocal procedent de les Illes, precisament el cooptat Jaume Cristòfol Pons i, encara més, la reelecció una vegada més del vicepresident del País Valencià, Ramon Guillem, incombustible malgrat la crisi creada amb la polèmica de l'Editorial Bromera i el silenci que la junta territorial va tenir davant del lamentable afer provocat pel president de l'AELC. També és il·lustratiu comprovar la consolidació com a vocal de junta de la cooptada Isabel Robles, muller de l'expresident Jaume Pérez, que va ser cooptada passades unes anteriors eleccions tot i que s'hi havien presentat candidats. I també constata la crisi de "forces vives" el fet que a les Illes s'hagin de cooptar dos vocals i els constants canvis que aquest àmbit territorial està experimentant en la seva junta. Finalment, al Principat, ha deixat la tresoreria la traductora Laura Santamaria, un càrrec que se li va traspassar sisplau per força en unes eleccions anteriors per evitar l'entrada de qui hi optava voluntàriament com a candidat, l'autor Jordi Cervera. Vistos els resultats, la junta actual, responsable de la poca eficàcia de gestió de l'AELC que s'ha fet visible fins ara, està integrada per Guillem-Jordi Graells (President), Mercè Canela (Vicepresidenta Principat), Ramon Guillem (Vicepresident País Valencià), Miquel Bezares (Vicepresident Illes), Lluís Hansen (Secretari general), Agustí Segarra (Tresorer), Anna Casassas (Vocal Principat), Jaume Cristòfol Pons (Vocal Principat), Jordi Pijoan-López (Vocal cooptat Principat), Magí Sunyer (Vocal Principat), Salvador Company (Vocal País Valencià), Gemma Pasqual (Vocal País Valencià), Isabel Robles (Vocal País Valencià), Iolanda Bonet (Vocal Illes), Aina Ferrer (Vocal cooptada Illes) i Ismael Pelegrí (Vocal cooptat Illes). Han deixat, doncs, la junta, per un motiu o altre: Lluïsa Julià (Secretària general), Laura Santamaria (Tresorera), Adrià Chavarria (Vocal Principat), Margarita Ballester (Vocal Illes)i Magdalena Gelabert (Vocal cooptada Illes). La Plataforma troba a faltar, com ja s'ha dit en més d'una ocasió, la netedat i transparència en cada junta i veuria com un signe de normalitat que després de cessaments com el de la Secretària General, un càrrec retribuït, es fes pública la retribució per qualsevol concepte que la persona en concret ha rebut durant el seu mandat, cosa que no es va aconseguir saber de l'expresident Jaume Pérez i que també s'hauria de saber de l'actual president, Guillem-Jordi Graells. No hi ha cap article dels Estatuts de l'AELC que ho impedeixi. Per tant, s'evitaria així fomentar aquesta falsa imatge de l'altruisme que a vegades, per tapar segons quines polèmiques, s'ha posat com a cuirassa d'una sèrie d'actituds incomprensibles en una gestió neta i democràtica.

IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil: una oportunitat perduda

2009-04-06T16:04:00.001+02:00

Per inèrcia, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha organitzat el IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, en aquesta ocasió a Mollerussa, coincidint amb el Saló del Llibre Infantil i Juvenil que fa anys que s'ha encrostonat en aquesta població, també per inèrcia dels seus organitzadors. Un cop vist el programa del Congrés, amb un enèsim homenatge a l'autor de 'Rovelló', Josep Vallverdú, és un fet que s'ha perdut una oportunitat de posar sobre la taula temes d'autèntic interès per a la professió i per al sector d'escriptors que es mouen en l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Amb un temari ambigu, poc atractiu, sense personatges en les intervencions que cridin a l'interès, a banda de la dificultat de desplaçament que representa per als que hi vulguin assistir, el Congrés de Mollerussa ha perdut l'oportunitat única de fer aquesta vegada una revisió profunda sobre la literatura infantil i juvenil en relació a la guerra civil, en el setantè aniversari de l'acabament, coincidint amb el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i també el setanté aniversari de l'inici de la Segona Guerra Mundial, a més de l'encara fresc conflicte dels Balcans. Un Congrés amb mires i ambició hauria pogut comptar amb representació d'autors estrangers que han tocat aquestes qüestions i contrastar la seva visió amb autors catalans que també els han utilitzat en aquest últims anys, sempre en relació a la literatura infantil i juvenil. De material literari no n'hauria faltat. La repetició d'un congrés basat en l'explotat gosset de Josep Vallverdú, autor que ja va ser homenatjat merescudament en el I Congrés a La seu d'Urgell, i que va ser nomenat president d'honor del segon congrés a Vilafranca del Penedès —figura honorífica que ha desaparegut— és una mirada enrere, de la mateixa manera que també ho són algunes de les taules rodones previstes, així com és una imposició posada en calçador per la directiva de l'AELC la taula rodona amb tres autors del galeusca per justificar la inútil Federació d'Associacions Galeusca que s'ha creat recentment per matar —i no enterrar del tot— el Galeusca que s'ha celebrat durant 25 anys sense cap resultat evident. Des del 2001 que es va celebrar el primer congrés al 2009, ha passat gairebé una dècada. Una dècada que no es reflecteix en el programari del congrés, de la mateixa manera que no s´hi veuen reflectits ni els noms emergents de la literatura infantil i juvenil catalana d'aquests últims anys, ni l'evolució que ha fet aquest sector de la literatura, ni alguns dels autors més consolidats tant aquí com internacionalment. Resultat: fracàs estrepitós de participació, molt lluny de l'èxit i la feina ben feta dels dos primers congressos. ¿Quin pressupost s'ha adjudicat al IV Congrés en una època de crisi? La Plataforma insta la junta directiva a ser més rigorosa en la projecció de les seves activitats i a no caure en la fotocòpia digital retocada amb Photoshop de les activitats fetes anteriorment, mirant de debò els interessos dels escriptors catalans de cada àmbit i renunciant a trobades de plat, forquilla i llit pagant els altres.

Una presidència sense resultats

2009-04-05T12:34:00.002+02:00

Després d'un període ja força considerable de prova perquè la presidència de Guillem-Jordi Graells al capdavant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) demostrés alguns dels resultats dels pocs objectius que es va marcar, la constatació, malgrat els triomfalismes i els autobombos, és que la majoria de propostes que el van portar a la presidència no tan sols no s'han complert sinó que ni tan sols s'han posat en marxa o, en tot cas, resten encallats en algun racó de la casa. Un dels més greus és la intenció d'aconseguir una millora de les relacions contractuals entre autors i editors. La cançó fa tant de temps que dura —ja abans de ser president, el mateix Graells va percebre per encàrrec una quantitat considerable per fer un estudi sobre la qüestió— que ha arribat un moment que la majoria d'autors campa per lliure, prescindint de cap pretesa reforma. Això ha portat els editors catalans —que continuen sense voler tractar d'aquesta qüestió amb el president actual de l'AELC, malgrat que de tant en tant facin veure que sí— a incórrer més que mai en negligències contractuals flagrants que els autors, sobretot els més novells, accepten sense saber què han de fer, moltes vegades per ignorància dels seus drets, i d'altres —tot s'ha de dir— per la "il·lusió" de veure una publicació amb el seu nom. La Plataforma té constància de publicacions sense contracte, de contractes amb clàusules totalment inconcebibles i d'abusos que fa un temps no es produïen per part d'editors que aparentment diuen que no farien mai el que fan. La feblesa de la junta de l'AELC en aquest tema —entretinguda més aviat a buscar raons en qüestions fútils com la recent polèmica amb l'Editorial Bromera sobre la destrucció d'exemplars o a buscar les pessigolles als premis literaris concedits per institucions fins a l'extrem de no enviar-ne les bases als associats— fa que l'altra part s'aprofiti i colli encara més un sector que ja està prou tocat per la falta de promoció i l'escassedat de vendes. La presidència de l'AELC s'ha limitat en aquest primer període a fer un seguiment d'allò que l'AELC ja anava fent des d'anteriors juntes. Això sí, no ha estat capaç de crear un canal de comunicació puntual i directe amb els associats per correu electrònic, ha reduït les circulars informatives que, quan surten, són només paper mort i de circumstàncies, i ha remodelat per enèsima vegada la pàgina web buidant-la de contingut general i convertint-la en un "butlletí parroquial" del qual ja hem parlat en un apunt del mes de març. D'altra banda, les preocupacions del president de l'AELC han passat també per desmuntar el Galeusca i crear una Federació Galeusca que, tal com va preveure aquesta Plataforma, és una de les fantasmades més considerables dels últims temps creada pels escriptors gallecs, bascos i catalans. Passada l'eufòria de Frankfurt i vinguda la crisi econòmica —CEDRO es veu obligada a rebaixar les seves aportacions—, la sortida del president és admetre que després d'un temps de disbauxa econòmica —trameses per correu constants, despeses de dietes i viatges, taules rodones a dojo i participacions en actes aliens—, ara toca fer allò que sigui "prioritari". Fa anys que l'AELC hauria de fer allò que és prioritari per als escriptors catalans. Per exemple, estar al servei de tots ells. Això, per exemple, no costa ni un cèntim d'euro.

Els Cavalls més Verds són a l'aigüera

2009-04-02T10:16:00.000+02:00

Els premis Cavall Verd, que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des de les Illes, han vist com, per primera vegada en la seva història, i ja fa 26 anys, han passat desapercebuts de la difusió corresponent fins a l'extrem que se'n desconeixen els guanyadors —cap correu electrònic al associats, cap comunicat, cap circular...— perquè no han aparegut en cap mitjà de comunicació, ni l'AELC s'ha preocupat, pel que sembla, de fer-los saber a la premsa tal com s'han de fer saber. Una mostra més de la decadència dels premis i de la ineficaç gestió de la junta actual. El silenci, però, no és fruit de la casualitat. Ja fa temps que les diferències entre la junta de les Illes i la junta directiva de l'AELC són notables en aquest sentit. L'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, malgrat les seves paraules d'ensabonament dels premis a l'hora del ritual del sopar a les Illes, és un ferm partidari de reconvertir o eliminar fins i tot els premis Cavall Verd. Una manera de restar-los protagonisme va ser, per exemple, treure del palmarès el veredicte del Premi dels Escriptors Catalans, que es fa públic per separat i més tard. L'altra manera d'aigualir l'impacte dels Cavall Verd ha estat fer-los públics després del primer trimestre de l'any, en lloc de a principis de gener. Això comporta que quan es donen els Cavall Verd, la majoria de premis de la crítica o obres publicades ja han estat concedits. Aquestes diferències entre membres de juntes de diversos àmbits ha portat, en conseqüència, a crear un jurat per a aquesta edició dels Cavall Verd de membres gairebé tots de les Illes. La poca aspiració de mira global de les lletres catalanes dels premis es fa evident en el resultat: dos autors de Palma (Miquel Cardell, en poesia, i Antoni Xumet, en traducció poètica, amb els seus mèrits que no vol dir això que es qüestionin), cosa que deixa clar que els Cavall Verd s'estan convertint en uns premis sectorials, a semblança i imatge dels sectorials Premis dels Escriptors Valencians de la mateixa AELC. I, si no, com a mostra, un botó. El botó de l'anomenada 'Notícia bibliogràfica dels escriptors de les Illes', un recull en tríptic encartronat de semiluxe amb la relació de les obres publicades durant l'any anterior que l'AELC de les Illes edita en una simple imitació de la 'Notícia bibliogràfica dels escriptors valencians' que també s'edita anualment. Una vegada més, el major nombre d'associats de l'AELC, els del Principat de Catalunya, no tenen ni tan sols oportunitat d'aquest tríptic i, per ara, ni els premis corresponents a destacar les obres publicades de creació o traducció durant l'any anterir, una discriminació que en nom del proteccionisme d'unes minories només aconsegueix crear confusió en el sector i encara més en un moment que la premsa catalana ha reduït dràsticament la seva informació sobre els escriptors catalans. La Plataforma insta la junta actual ha revisar aquest aspecte i a situar en un pla d'igualtat tots els escriptors en llengua catalana, siguin del territori que siguin, visquin on visquin i escriguin des d'on escriguin.

Fracàs rotund de la finestra d'Opinió del web de l'AELC

2009-03-14T15:51:00.003+01:00

Un enèsim remodelatge del web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha convertit aquesta pàgina en un full sense cap interès general, que tendeix a ser un reproductor de notes associatives a l'abast de qualsevol internauta, però que afecten només els escriptors associats. Cada vegada amb menys contingut i més restrictiu, el web ha basat el seu portal en un debat obert que ha resultat ser un rotund fracàs de participació, fins al punt que després de llançar un SOS demanant temes per proposar, els responsables del web —si és que se'n pot dir responsables— s'estan plantejant eliminar aquesta secció i no posar en evidència la nul·la participació dels associats i els visitants de l'AELC. Hi ha temes dels proposats, que després de tres setmanes en pantalla només tenen una o dues opinions, sempre anònimes, esclar, i en cap cas s'hi troba cap dels quinze o vint membres llargs que té la junta directiva en plantilla. La Plataforma lamenta que cada vegada que es retoca el web de l'AELC amb preteses millores i modernització es facin passos enrere i es perdi agilitat, coherència i netedat, com el que ja va denunciar fa uns dies sobre els webs d'autors elaborats per ells mateixos que havien desaparegut del directori ni que siguin associats. Donar la veu a participants anònims i no obtenir resposta és l'evidència de la solitud que viu actualment l'AELC i la seva junta directiva, entestada a mirar només endins amb criteris fora d'època i sense que s'hagi adonat de quines són les tendències actuals dels usuaris d'Internet.

L'AELC VULNERA EL SECRET DE VOTACIÓ

2009-03-05T22:37:00.003+01:00

Va costar, però finalment, després de nombroses reclamacions des d'aquesta Plataforma, en els últims esdeveniments electorals de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), s'havia fet la llum i les votacions dels càrrecs a la Junta Directiva es podien fer per correu postal, mitjançant un sobre, ja franquejat, i dirigit a la seu de l'AELC. Però les votacions d'aquest any han vulnerat novament l'estricte secret de cada associat que vulgui optar per aquest sistema. Els sobres, per cert, sense franquejar, van identificats tots amb l'etiqueta del remitent, amb la qual cosa, quan els sobres s'obren a l'hora de l'Assemblea General sempre tenen la possibilitat de relacionar la votació que inclouen amb l'associat que vota per correu, a no ser, esclar, que qui obre els sobres i posa les paperetes a l'urna ho faci amb ulleres negres o amb una bena als ulls, que tot podria ser, a jutjar per algunes de les iniciatives que surten de la seu de l'AELC. L'actual Junta Directiva de l'AELC, obsessionada per controlar els canvis de càrrecs al seu gust i fer anar el dit tant com pugui, no se n'acaba de sortir. No és senzill, però sí, possible. I així es proposen a un miler d'associats votacions que es titllen de "secretes" en la mateixa carta de convocatòria, però de les quals, en realitat, no se'n garanteix el secret, de la mateixa manera que es demanen votacions per a escollir l'Escriptor que es guardonarà amb el Premi dels Escriptors Catalans i qui voti ho ha de continuar fent a cara descoberta. El criteri democràtic de la junta de l'AELC continua essent més que discutible i, entre tants assessors jurídics i tècnics amb què compta, almenys així es desprèn dels pressupostos, valdria la pena que fes un curset de reciclatge a l'hora de convocar votacions. Tothom hi sortiria guanyant, sobretot la confiança que els associats es mereixen. Per cert, una altra assignatura pendent de cada Assemblea anual és la possibilitat de posar a consulta dels associats que ho desitgin, durant uns dies, els comptes anuals. El silenci, en aquest aspecte, demostra una vegada més quina és la visió de la gestió col·lectiva que té l'actual Junta.

Socis amb web i domini propi, eliminats del directori d'autors de l'AELC

2009-01-17T11:25:00.002+01:00

El directori d'autors de la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat remodelat recentment. Una vegada més, com a mostra de la discriminació i la poca generositat que practica l'actual junta de l'AELC envers el conjunt d'escriptors i escriptores catalans, els webs dels autors que tenen domini propi (és a dir, que han estat elaborats per ells mateixos o per una empresa amb cost propi) han estat eliminats del directori de l'AELC, malgrat que la introducció al directori d'autors proclama: "Aquesta eina us proporciona una informació bàsica sobre els autors, la seva vinculació a l'AELC i un link a les seves webs. Les dades són facilitades pels mateixos professionals." El criteri encara és més greu si es té en compte que aquests autors, en la seva majoria, són també associats de l'AELC, però que en el seu moment no han encarregat a l'AELC la seva pàgina web. La Plataforma insta la junta directiva a rectificar aquest criteri i a incloure en el directori de l'AELC no només les pàgines que ha elaborat des de l'AELC sinó també les connexions amb les pàgines dels autors que tenen domini propi. Si no ho fa, el directori d'autors de l'AELC es converteix en un directori coix, incomplet i, sobretot, insolidari amb una sèrie de col·legues que gestionen per iniciativa pròpia les seves pàgines, fet cada vegada més freqüent donada la possibilitat d'obrir pàgines o blogs en servidors gratuïts. Com a exemple contrari, només cal dir que el director d'autors de la Universitat Oberta de Catalunya inclou tant les pàgines de la mateixa UOC com les dels autors amb domini propi. No fer-ho, seria reduir la informació als internautes. És curiós que en un moment d'interactivitat i d'intercanvi a través d'Internet, l'AELC caigui en aquest reduccionisme. Tan lamentable com el fet que moltes de les pàgines web del seu directori, han estat elaborades amb cost als pressupostos generals, sobretot de membres de junta, mentre els altres associats han de satisfer una quantitat si volen encarregar una pàgina. No s'ha d'oblidar que els ajuts públics que rep l'AELC i les dotacions de CEDRO pertanyen no només a tots els associats sinó al conjunt dels escriptors catalans, siguin associats o no de l'AELC.

L'AELC vulnera l'honestedat professional de Bromera amb una denúncia fútil i improcedent

2009-01-02T18:22:00.000+01:00

Un nou conflicte entre autors i editors, provocat per la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), arran d'una denúncia fútil i improcedent, ha vulnerat l'honestedat professional demostrada durant més de vint anys per l'Editorial Bromera. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal, coneixedora del cas des del primer moment, ha volgut esperar els intercanvis escrits que s'han produït entre l'AELC i l'Editorial Bromera, confiant que la primera s'adonaria de l'error o mala fe en què ha caigut i que demostraria, almenys en aquesta ocasió, una mica de dots de bones relacions entre dos sectors que més que mai es necessiten: els escriptors i els editors de les lletres catalanes.

Però, lamentablement, no ha estat així. La Plataforma, doncs, s'afegeix a les peticions de rectificació immediata que tant l'Editorial Bromera com un col·lectiu d'autors han fet a l'AELC tot i que som conscients que és una petició que, com tantes, picarà en ferro fred, un ferro fred sobre el qual deixen anar constantment el mall mitja dotzena d'integrants de l'actual Junta Directiva de l'AELC que continuen confonent la seva trajectòria i les seves frustracions personals amb el conjunt de tot el sector literari que haurien de representar i defensar en comptes de dinamitar i desprestigiar constantment amb estirabots, denúncies i comunicats que ratllen, si no la falsedat, almenys en aquest cas de Bromera, la desinformació sobre un aspecte tan essencial com és la Llei de Propietat Intel·lectual i les obligacions i drets que es desprenen d'un document contractual d'edició.

Fem una cronologia del cas, d'acord amb la documentació que, fins ara, ha arribat a les nostres pantalles:

1) El 2 d'octubre del 2008, el director comercial d'Editorial Bromera, Bernat Bataller, envia una carta a 38 autors de poesia que tenen llibres publicats en aquest segell del País Valencià informant-los que els magatzems de la casa estan al límit i que es veuen obligats a fer una reducció d'existències dels títols en qüestió. Atenció a aquesta dada perquè és important: "reducció d'existències". No pas, "destrucció" de totes les existències ni descatalogació. La mateixa carta explica que Bromera porta 22 anys d'exercici professional amb un catàleg de més d'un miler de títols i que la seva línia no és la d'eliminar-ne cap del catàleg. Postura aquesta que, diguem de passada, que hauria de ser imitada per altres editorials que es limiten a desentendre's dels seus títols quan n'han venut uns quants o n'han percebut els ajuts del subsituït suport genèric. En la mateixa carta, el director comercial de Bromera ofereix als autors afectats per la reducció d'existències la possiblitat que puguin adquirir els exemplars que vulguin a preu reduït.

2) El 14 de novembre del 2008, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, de qui aquesta Plataforma ha advertit constantment del seu tarannà poc dialogant entre els diversos sectors, escriu una carta a diversos associats —presumiblement els que tenen fitxats com a poetes—, però no a tots els associats —cosa d'altra banda incomprensible perquè sempre hi pot haver un poeta camuflat entre narradors, dramaturgs o d'altres gèneres— fent-los saber que un col·lega seu els ha informat que Bromera vol procedir a la destrucció d'uns títols del fons de poesia i vol cobrar als autors pels exemplars que vulguin recuperar. Atenció, doncs, a aquesta afirmació: l'AELC parla de "destrucció" i la carta de Bromera, com hem vist abans, parla de "reducció". Aquí hi ha la clau de tot el conflicte. Una clau tan simple, que amb una mínima opció de diàleg es podia haver solucionat. Però, en lloc d'això, l'AELC, millor dit, la Junta Directiva, o encara millor dit, una o dues persones de la Junta Directiva encarregades d'aquests afers, fan una de les seves consultes a l'advocat de l'AELC, el mateix advocat, per cert, que té la Colegial de Escritores —es veu que ser catalans no vol dir res—, i la resposta, esclar, és que "destrucció" vol dir dret a llibres gratuïts. És a dir, primer es parla amb l'advocat abans que amb l'editor, cosa que, al revés, potser hauria aclarit el malentès. Però, els buròcrates de la Junta Directiva de l'AELC no en tenen prou i, en una política de denúnca pública sense precedents, envien una Circular —un mitjà de comunicació en paper que cada vegada informa menys i menys sovint de les qüestions que realment haurien d'arribar als associats— fa saber al miler llarg d'associats que l'Editorial Bromera incompleix la Llei de Propietat Intel·lectual i actua de manera deshonesta amb els drets i les obligacions contractuals. Si aquesta Circular (la número 58) hagués estat enviada recollint una sèrie d'irregularitats editorials de diversos segells i alguns de molt potents —que n'hi ha i moltes i ningú no en diu res— potser l'impacte hauria estat menys important. Però, lògicament, Editorial Bromera, informada de la circular per alguns dels seus autors socis de l'AELC, se sent maltractada injustament, entre altres coses perquè la seva actuació de "reducció d'existències" es basava en la legalitat estricta i, sobretot, la bona fe. L'AELC encara no en té prou i difon la denúncia a través d'Internet, en la seva pàgina web, sortosament una pàgina, malgrat el que es digui, de visites cada vegada més reduïdes i sense un ressò gaire important a hores d'ara perquè és una pàgina que es limita a recopiar alguna de les notícies dels mitjans de comunicació que es publiquen i, de tant en tant, insereix, com en aquest cas, un dels seus estirabots.

3) El 19 de desembre del 2008, l'Editorial Bromera envia als seus autors i a altres adreces del seu mailing habitual de relació informativa, una llarga carta, signada per l'editor Josep Gregori, demanant una rectificació a l'AELC per l'error en què ha caigut i per haver intentat malmetre el bon nom del segell. Bromera, obligada pel que havia fet primerament l'AELC, també s'empara en una consulta judicial i afegeix a la carta el dictamen d'un advocat col·legiat que precisa que l'article 67 de la Llei de Propietat Intel·lectual només obliga a donar els llibres que l'autor vulgui gratuïtament quan l'Editorial procedeix a la destrucció de totes les existències. Una reducció no implica cap condició especial del fons ni per als autors ni per a ningú perquè això representaria el trencament de la relació contractual. L'Editorial Bromera diu, entre altres coses, en la seva carta: "L'acció de Bromera no es pot considerar de cap manera il·legal, com afirma l'AELC (...) Hi ha moltes falsedats i mitges veritats en la circular de l'AELC (...) No entenem les raons que motiven l'actual directiva de l'AELC a buscar enfrontaments amb Edicions Bromera i dur a terme accions que malmeten la nostra bona reputació en el sector. (...) No podem permetre que es continue qüestionant l'honor, les bones pràctiques i la professionalitat d'Edicions Bromera i per això exigim als artífexs d'aquesta campanya una rectificació clara i immediata utilitzant els mateixos mitjans que s'han emprat per deteriorar la imatge de l'editorial." Evidentment, com dèiem abans, la resposta, fins ara, ha estat d'un absolut menyspreu i una falta de respecte per part de l'AELC. Cal recordar que no és la primera vegada que l'AELC s'enfronta amb Bromera. A principis del 2008, arran d'un altre estirabot de l'AELC, en relació als premis literaris i les dotacions que hi aporten les institucions públiques, ja va provocar reaccions indignades per part d'autors i editors. L'AELC es va negar a distribuir les bases que continuessin fomentant premis dotats per institucions! Afortunadament, l'infantilisme d'aquella polèmica cau pel seu propi pes i ha quedat en no res.

4) El 24 de desembre del 2008, un grup d'autors valencians, encapçalats per Enric Lluch i Vicent Borràs, envien una carta a un determinat nombre d'autors negant qualsevol mala relació professional entre autors i l'Editorial Bromera, expressant la seva indignació per les accions de denúncia de l'AELC i demanant l'adhesió d'aquells autors que hi estiguin d'acord a fer arribar a l'AELC la seva disconformitat. Els dos últims punts del comunicat diuen: "D’altra banda, no entenem aquesta actitud hostil contra una editorial valenciana que aixopluga un nombre considerable d’autors d’arreu del nostre domini lingüístic i que, en donem fe, els tracta amb una rigorositat i professionalitat que no hem vist en altres editorials. Pensem que la tasca de l’AELC no ha d’anar encaminada al desprestigi d’editorials com Bromera, l’objectiu principal de la qual és promoure els autors i les obres que és d’on trau els guanys. Per tot açò, els demanem una rectificació pública d’aquestes manifestacions errònies i perjudicials tant per a nosaltres com per al bon nom de l’editorial." Els autors que signen l'encapçalament de la queixa són també socis de l'AELC i durant els últims dies de desembre recullen les signatures per fer arribar a la Junta Directiva de l'AELC per la seva actitud.

Arribats a aquest punt, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal considera que el silenci mantingut per l'AELC en aquest afer no té justificació, ni tan sols amb l'excusa de buròcrata de les festes de fi d'any per entremig. La denúncia i la petició de rectificació ja feia prou setmanes que circulava perquè l'AELC hagués descavalcat de la seva postura errònia i hagués expressat públicament, com se li demana, les seves excuses a l'Editorial Bromera i fins i tot hagués desemmascarat quin autor o autors havien acudit a l'AELC amb un interès com a mínim dubtós o de mala fe, tenint en compte l'extens catàleg de Bromera, la nòmina d'autors que acull, la seva obertura a altres territoris de llengua catalana, el seu ull posat per fer que els autors es reconeguin també al Principat i les Illes, i el seu paper en el manteniment de les lletres catalanes al País Valencià amb les dificultats que aquesta feina comporta a hores d'ara.

La Plataforma encara entén menys que una Junta Directiva que està integrada per membres dels diversos territoris no hagi estat amonestada pels representants del País Valencià —el vicepresident n'és Ramon Guillem— per haver actuat fútilment davant d'una qüestió que requereix un coneixement acurat de la legislació per evitar malentesos com el que s'ha generat.

Tot i així, la Plataforma veu darrere d'aquesta qüestió una justificació per la feina no feta de la part de la Junta Directiva, i de manera especial pel seu president, que porta més de dos anys fent volar mosques al voltant dels contractes d'edició i insinuant cada dos per tres el cúmul d'irregularitats que cometen els editors, els catalans, esclar. És un fet que hi ha moltes irregularitats en el món de l'edició. Però no precisament la de Bromera, tot i que malentesa, era la més flagrant per escampar-la públicament sense fonament. En canvi, l'AELC no ha sabut obrir un llibre de denúncies digital que animi els autors a prendre posició sobre les qüestions realment denunciables: llibres que es publiquen sense contracte, empreses editorials que cobren els seus autors per publicar, editorials que no avancen drets d'autor, editorials que a l'hora del pagament de drets es retarden o simplement no passen mai liquidacions, redactats de contractes pitjors dels de fa vint anys i altres irregularitats per l'estil de les quals n'és sabedora de fa temps la Junta Directiva de l'AELC i manté, en canvi, un mutis que, aquest sí, és del tot denunciable.

Model contracte digital (clàusules simples)

2008-12-30T11:15:00.000+01:00

REUNITS:

D'una banda ....................... (L'AUTOR/A), major d'edat, amb NIF ................., actuant en el seu propi nom i dret, amb domicili a l'efecte d'aquest contracte a .................................

I, d'altra banda, .................... (L'EDITORIAL)

Totes dues parts es reconeixen mútuament i recíprocament capacitat lega per celebrar aquest contracte i manifesten i convenen,

MANIFESTEN

1) Que L'AUTOR/A és autor/a de l'obra literària .................... (títol) d'ara endavant L'OBRA. (En el cas que ja s'hagi editat abans en suport paper: editada i publicada en suport gràfic per L'EDITORIAL en virtut del preceptiu contracte d'edició que han subscrit totes dues parts per aquest efecte.

2) Que L'EDITORIAL està interessada a explotar digitalment L'OBRA posant-la a la disposició del públic mitjançant procediments amb fil i sense.

3) Que amb la finalitat de cedir a l'EDITORIAL els drets d'explotació digital de l'OBRA, totes dues parts subscriuen aquest contracte de CESSIÓ DE DRETS, que es regeix per les següents

CLÀUSULES

PRIMERA. Durant el període de vigència d'aquest contracte, l'AUTOR/A cedeix a l'EDITORIAL, amb facultat de cedir a un tercer, els drets de reproducció , distribució, transformació i comunicació pública de L'OBRA en versió digital o electrònica:

Dret de reproducció: A l'efecte d'aquest contracte, s'entén per reproducció la fixació directa indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l'OBRA o part de l'OBRA, que en permeti la comunicació o l'obtenció de còpies.

Dret de distribució: La distribució comprèn la posada a la disposició del públic de còpies de l'OBRA en qualsevol suport electrònic, digital o multimèdia.

Dret de comunicació pública de l'OBRA en la seva modalitat de posada a la disposició del públic per procediments amb fil o sense, de manera que qualsevol persona hi pugui accedir des del lloc i en el moment que triï.

Dret de transformació. La transformació de l'OBRA comprèn l'adaptació de l'OBRA, directament o per mitjà de tercers, per adequar-la al format, la imatge i l'aparença d'Internet o de qualsevol altra xarxa informàtica i de telecomunicacions, com també per incorporar qualsevol sistema de seguretat al format digital de l'OBRA.

SEGONA. Com a conseqüència de la cessió objecte d'aquest contracte, l'EDITORIAL està facultada per digitalitzar i reproduir l'OBRA en tota mena de formats, emmagatzemar-la, distribuir-la en qualsevol suport electrònic, posar-la a la disposició del públic digitalment i autoritzar-ne la descàrrega, com també per comercialitzar-la per mitjà de qualsevol modalitat d'explotació, incloent-hi, amb caràcter enunciatiu, però no limitador, formats de compressió PDF, EPUB, JPG, GIF, TXT, RTF, HTML, DOC, MP3, RAR, ZIP i altres que se'n derivin o apareguin, així com telèfons mòbils, dispositius electrònics de lectura, CD-ROM, targetes de memòria, discos audiovisuals de tecnologia digital, bases digitals d'intercanvi de dades, pàgines web, xarxes de comunicació de dades en línia, etc.

TERCERA. La cessió de drets d'objecte d'aquest contracte es duu a terme en exclusiva i, atesa la naturalesa íntrinsicament transfronterera del mitjà emprat, per a tot el món.

QUARTA. L'AUTOR/A declara i garanteix que:

A) És titular originari i plenament i exclusivament dels drets sobre l'OBRA objecte de cessió, sense que calgui la intervenció de cap tercer per atorgar-los.

B) L'OBRA no està subjecta a compromisos o gravàmens de cap mena que atemptin contra els drets que corresponguin a l'EDITORIAL o a tercers en virtut d'aquest contracte.

C) La subscripció d'aquest contracte no implica la infracció de cap dret de tercers, i

D) L'EDITORIAL pot tenir i explotar pacíficament els drets cedits en virtut d'aquest contracte en els termes que s'hi han pactat.

Així mateix, l'AUTOR/A s'obliga a mantenir indemne l'EDITORIAL i exonerar-la davant de qualsevol reclamació judicial o extrajudicial de tercers o procediment administratiu que es derivi de l'incompliment de la Llei de Propietat Intel·lectual o de la infracció de qualsevol altra normativa o drets de tercers.

Consegüentment, l'AUTOR/A es fa responsable davant l'EDITORIAL dels danys i perjudicis, despeses i altres càrregues pecuniàries que pugui patir l'EDITORIAL amb motiu d'accions, reclamacions o conflictes derivats de l'incompliment d'aquestes obligacions per part de l'AUTOR/A (incloses les despeses de defensa legal).

CINQUENA. L'AUTOR/A presta el seu consentiment i autoritza expressament l'EDITORIAL a fer les variacions tècniques o de forma a l'OBRA que, sense alterar-ne el contingut pel que fa al fons, siguin necessàries per: a) dur a terme el procés tecnològic de digitalització; b) adaptar l'OBRA a les modalitata d'explotació o ús esmentades a la clàusula segona; c) portar a terme el procés tecnològic de transmissió i distribució mitjançant xarxes informàtiques.

SISENA. L'AUTOR/A presta el seu consentiment i autoritza expressament l'EDITORIAL perquè pugui reproduir distribuir i comercialitzar, en qualsevol de les modalitats d'ús previstes en aquest contracte, parts de l'OBRA en versió digitalitzada per capítols, i oferir-ne la utilització.

SETENA. A l'efecte de l'explotació dels drets d'aquest contracte, l'EDITORIAL pot decidir discrecionalment en cada moment si resulta convenient o no instal·lar a les còpies digitals de l'OBRA dispositius tecnològics que en predeterminin, condicionin, gestionin o restringeixin la utilització per tercers (els anomenats Digital Rights Management o qualsevol altre tipus de mesures tecnològiques de control i gestió de continguts digitals), per restringir la reproducció de l'OBRA, impedir-ne la visualització en determinats dispositius de lectura o predeterminar-ne l'ús o la gestió de drets de qualsevol altra manera.

VUITENA. L'AUTOR/A rebrà com a remuneració per la cessió dels drets continguda en aquest contracte les quantitats següents [Aquestes xifres són orientatives. L'AUTOR/A i L'EDITORIAL poden també acordar un acompte en cas d'obra nova]:

1. Per la modalitat consistent en l'accés i el visionament a Internet, amb possibilitat o no de descàrrega, el ....... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 15% i el 30%, segons els casos i acords] establert per l'EDITORIAL per a aquesta modalitat. 2. Per la modalitat consistent en la descàrrega, total o parcial, del fitxer digital per visionar-lo i llegir-lo en dispositius electrònics de lectura: el ...... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 15% i el 30%, segons els casos i acords] establert per l'EDITORIAL per a aquesta modalitat. 3. Per la modalitat d'impressió sota demanda: el ...... sobre el PVP (sense IVA) [xifra orientativa que pot oscil·lar entre el 10% i el 15%, segons els casos i acords] de cada impressió que es faci de l'OBRA.

No obstant el que s'acaba de dir, l'AUTOR/A no percebrà cap remuneració pels actes d'explotació digital destinats a la promoció o la difusió publicitària de l'OBRA.

Dins dels tres primers mesos de cada any, l'EDITORIAL farà la liquidació corresponent als percentatges de participació proporcional de l'any anterior, i remetrà a l'AUTOR/A aquesta liquidació. Si l'AUTOR/A no planteja cap reclamació amb relació a aquesta liquidació durant els quinze dies següents d'haver-la rebut, s'entendrà que hi està conforme. L'import de les liquidacions s'abonarà a l'AUTOR/A durant el mes d'abril.

NOVENA. Aquest contracte té una durada de ....... anys [orientativament, tenint en compte els canvis tecnològics als quals està sotmès el suport digital, es recomana que sigui inferior al que és habitual en les edicions de suport paper, és a dir, entre 2 i 4 anys, com a màxim], comptats des de la data en què se signi, i es renova automàticament per períodes de la mateixa durada, llevat que alguna de les parts comuniqui a l'altra, un mes abans com a mínim, la seva voluntat de no prorrogar-lo.

DESENA. L'AUTOR/A atorga a favor de l'EDITORIAL el dret d'adquisició preferent sobre:

1) qualsevol acte d'explotació que sobrepassi l'àmbit temporal previst en aquest contracte.

2) modalitats d'explotació no previstes en el contracte, o

3) noves modalitats d'utilització o de difusió que puguin aparèixer en el futur i que a la data de la signatura d'aquest contracte siguin desconegudes.

Amb aquest propòsit, l'AUTOR/A ha de notificar de manera fefaent a l'EDITORIAL les dades i les condicions objectives i subjectives corresponents a l'oferta que pugui haver rebut d'un tercer interessat, a dur a terme qualssevol actes d'explotació a què es refereix l'apartat anterior, i l'EDITORIAL disposa d'un termini de seixanta dies per comunicar a l'AUTOR/A la seva voluntat d'adquirir o no els drets en qüestió en les mateixes condicions que s'hagin ofert a l'AUTOR/A. En cas que l'EDITORIAL no ni estigui interessada, l'AUTOR/A pot celebrar lliurement el contracte en les condicions notificades.

ONZENA. En compliment de la LOm15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, mitjançant la signatura d'aquest contracte l'AUTOR/A/A/A autoritza l'EDITORIAL al tractament de les dades personals que han estat facilitades per a la gestió i el compliment de les obligacions establertes en el contracte. Les dades de l'AUTOR/A/A/A seran incorporades a un fitxer de proveïdors, i l'AUTOR/A/A/A, pot exercir el dret d'accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades si ho sol·licita a l'EDITORIAL.

DOTZENA. Aquest contracte es regeix i és interpretat de conformitat amb el que preveu el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de propietat intel·lectual i, en general, per les disposicions legals que hi siguin aplicables.

Per resoldre qualsevol controvèrsia que es pugui derivar d'aquest contracte, totes dues parts se sotmeten a la jurisdicció dels tribunals de la ciutat de ..................., i renuncien expressament a qualsevol altre fur que els pugui correspondre.

I perquè així consti, signen i rubriquen aquest contracte, que s'entén en dos exemplars, al lloc i la data que figuren a l'encapçalament.

L'AUTOR/A

L'EDITORIAL

Model contracte digital (clàusules àmplies)

2008-12-29T11:49:00.000+01:00

Entre els sotasignants

L'Editorial Digital .......... amb domicili a........... des d'ara anomenada l'EDITORIAL, representada per ................ d'una part, i el senyor / la senyora............................. amb domicili a ....................., des d'ara anomenat / da l'AUTOR/A, d'una altra part,

Exposen prèviament:

Que ........... és l'AUTOR/A d'un text titulat provisionalment ................ que ha lliurat a l'EDITORIAL en suport de fitxer electrònic.

Que l'EDITORIAL, que treballa a la Xarxa Internet, pels seus mitjans, té la possibilitat de publicar textos literaris, complets o en fragments, en aquest suport i mitjà. Que davant d'això, l'EDITORIAL ha de precisar la posada en línia i la promoció del text, sota l'autorització de l'AUTOR/A, que a la vegada cedeix el text a favor de l'EDITORIAL.

Per tot això acorden:

Art. 1
Obligacions de l'EDITORIAL

1.1 Compromisos d'explotació

L'EDITOR es compromet a posar el línia a Internet el manuscrit en suport de fitxer electrònic així com facilitar tota demanda d'impressió per tal de facilitar la promoció i afavorir l'explotació en altres suports, si s'escau. L'EDITORIAL posarà en línia el text en el moment de la signatura d'aquest contracte. Per causes justificades, es pot produir algun retard en la posada en línia, sobretot si hi fan falta correccions. L'AUTOR/A es compromet a fer les correccions sol.licitades per l'EDITORIAL, que es reserva el dret de rebutjar la publicació en línia del text si les correccions no han estat fetes. L'EDITORIAL es compromet a assegurar l'explotació digital de l'obra en les condicions que protegeixen els drets morals de l'AUTOR/A. La responsabilitat de l'EDITORIAL no podrà ser sancionada en cas de fallades en el sistema informàtic o de saturació de la xarxa d'Internet alienes al seu servidor.

1.2 Lliurament del manuscrit

L'EDITORIAL es compromet a dipositar el text en l'organisme especialitzat per tal que li atorgui el número de l'ISBN corresponent, dada clau en cas de litigi, especialment en casos de plagi o còpies il.legals. L'EDITORIAL ofereix aquest servei per una durada de ............ mesos / anys a comptar des de la signatura d'aquest contracte i l'AUTOR/A podrà, si vol, fer-se càrrec de la protecció del text per als anys següents.

1.3 Compromisos de promoció

L'EDITORIAL es compromet durant la durada d'aquest contracte a fer la promoció del text a través de la seva pàgina d'Internet i de presentar-lo als internautes que la visitin mitjançant un extracte del text i oferint-los la possibilitat de consultar un segon extracte. D'altra banda, l'EDITORIAL podrà fer una distribució a la seva xarxa de lectors per llegir textos retinguts a l'espera d'una primera posada en línia. L'EDITORIAL seleccionarà les fitxes de lectura dels textos que després podran ser posats en línia o promocionats entre agents i editors tradicionals, si s'escau. L'AUTOR/A es podrà posar en contacte amb l'EDITORIAL, via correu electrònic i internet, per conèixer el contingut d'aquestes lectures. L'EDITORIAL es reserva la llibertat de sotmetre o no el text a la xarxa de lectors, segons els criteris propis. L'EDITORIAL farà també gestions perquè es promoguin crítiques sobre els textos en línia (periodistes, crítics, altres autors, redactors de revistes especialitzades o altres persones afins). Aquestes persones podran seleccionar textos presentats a la pàgina web de l'EDITORIAL, segons els seus criteris. Les seves recomanacions podran ser publicades i també facilitades a agents o editors tercers interessats en l'edició tradicional. Les critiques seran fetes sempre segons la tria de cada lector i amb tota independència.

Art. 2
Acords de la cessió

L'AUTOR/A cedeix a l'EDITORIAL, que accepta per ell mateix i el seus drethavents, els drets d'explotació electrònica del text, especialment sobre les xarxes tancades o obertes, així com el dret exclusiu de reproduir l'obra per qualsevol mitjà electrònic. L'AUTOR/A accepta la publicació d'un extracte de la seva obra, consultable en línia, escollit per l'EDITORIAL. Aquest extracte no podrà ser superior al 10% del manuscrit i tindrà 42.000 espais com a màxim, unes 20 pàgines tradicionals. La resta del text estarà subjecte a la demanda dels internautes.

2.1 Explotació principal:

2.1.1. Dret de reproducció

L'EDITORIAL té el dret de reproduir o fer reproduir tota l'obra o una part de l'obra, separadament o reunida amb altres obres, a la xarxa Internet, o sobre suport electrònic, i per tots els procediments digitals actuals i futurs. Aquest dret comprèn el carregament sobre qualsevol suport electrònic, ja sigui de tota l'obra o una part, ja sigui d'extractes recollits a partir de la idea bàsica de l'obra, en les condicions previstes en l'article 5.1 d'aquest contracte.

L'EDITORIAL es reserva també el dret preferent d'adaptar o de fer adaptar, de traduir una part de l'obra o tota l'obra, o les seves adaptacions a totes les llengües, en línia. També es reserva el dret preferent de reproduir o de fer reproduir aquestes adaptacions i/o traduccions sobre qualsevol suport electrònic i/o tota la xarxa. Igualment es reserva el dret de percebre i de fer percebre a tots els països els drets generats per còpia privada de tota l'obra o una part de l'obra i les seves adaptacions o traduccions.

2.1.2. Drets de representació

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de representar o de fer representar l'obra, les seves adaptacions o traduccions a totes les llengües, a tota la xarxa, en obert o tancat, en qualsevol suport electrònic, a tots els països, per tots els procediments, integralment o per extractes. Aquest dret implica qualsevol difusió per qualsevol mitjà de comunicació, especialment per les ones hertzianes, per teledifusió, per satèl.lit, o per distribució de cable.

2.2 Explotacions secundàries:

2.2.1 Edició tradicional en suport paper

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de reproducció i d'adaptació gràfica de l'obra en suport llibre i edició tradicional, sempre subjecte a un contracte diferent d'aquest. En el cas de l'edició en suport llibre i tradicional, l'EDITORIAL es compromet a:
1) Assegurar la promoció de l'obra a Internet.
2) Assegurar un servei de premsa, de promoció amb els seus associats, amb la seva xarxa de llibreries i d'internautes que hagin expressat tenir interès pel text.

2.2.2 Altres drets derivats

L'EDITORIAL es reserva el dret preferent de qualsevol altra adaptació gràfica de l'obra i de reproducció d'aquesta adaptació, principalment:
1) El dret d'adaptar tota l'obra o una part per a la seva explotació sonora, visual, radiofònica, multimèdia... i de reproduir aquestes adaptacions en qualsevol altre suport d'enregistrament actual o futur, com el disc, la banda magnètica, el disquet, el CD-Card, el CD-Rom... Aquest dret inclou el d'integrar tota l'obra o part de l'obra en una altra obra multimèdia.
2) El dret de reprografia: el dret de percebre i de fer percebre a tots els països els drets generats a causa de la reprografia, privada o no, de tota l'obra o part de l'obra, i de les seves traduccions o adaptacions.
3) El dret de representar les adaptacions de l'obra en públic, de donar-les a conèixer per qualsevol procediment actual o futur, especialment per tot el que fa a la xarxa i qualsevol altra mitjà de telecomunicació.

2.3 La cessió dels drets d'adaptació audiovisual de l'obra és objecte d'un altre contracte diferent.

2.4 L'EDITORIAL queda habilitat per acordar amb tercers, per la via de la cessió o de la llicència, totes les autoritzacions preferents d'explotació dels drets que li són atorgats en aquest contracte.
Si es rescindeix aquest contracte, el fet no influirà en la validesa d'altres cessions o autoritzacions anteriors fetes per l'EDITORIAL a tercers, que continuaran tenint tots els efectes per a les dues parts implicades.

2.5 Tenint en compte el caràcter universal i transfronterer de la xarxa, la cessió és vàlida per a tot el món.

Art. 3

Garanties de l'AUTOR/A

L'AUTOR garanteix a l'EDITORIAL la disposició completa i lliure de qualsevol servitud en relació als drets cedits. Declara expressament disposar dels drets cedits en el present contracte i que el text no ha estat objecte de cap altra contracte d'edició encara vàlid i no té cap dret de preferència acordat anteriorment per l'AUTOR/A amb un altre EDITORIAL. Si el text ha estat objecte d'un pacte de preferència amb un altre EDITORIAL que l'ha refusat, l'AUTOR/A presentarà a l'EDITORIAL un escrit que certifiqui especialment aquest refús. També garanteix que el seu manuscrit no conté res que pugui vulnerar les lleis i les disposicions legals relatives a la difamació, la injúria, la vida privada i el dret a la imatge o que atempti contra l'honorabilitat de tercers.
L'AUTOR/A garanteix a l'EDITORIAL que el seu text no és un plagi. D'altra banda, es compromet a obtenir i a tenir a disposició de l'EDITORIAL les autoritzacions dels autors i dels editors o dels seus drethavents, per a la reproducció de les obres escrites i gràfiques, sense repercussió en el domini públic del qual utilitza els elements, cosa que representaria l'anul.lació immediata d'aquest contracte, amb la reserva de les accions legals que es poguessin derivar.

Art. 4

Tramesa del text i correccions

En el cas que l'EDITORIAL faci ús del dret preferent d'edició en suport paper i tradicional, l'AUTOR es compromet a enviar a l'EDITORIAL un manuscrit definitiu i complet, revisat i a punt per a la impressió, de tal manera que es redueixin al màxim les despeses de correcció. L'AUTOR/A declara conservar una còpia completa del seu manuscrit. La correcció de les faltes de composició i de comprensió són a càrrec de l'EDITORIAL. L'EDITORIAL enviarà a l'AUTOR/A un exemplar amb les proves successives de paginades i galerades abans d'entrar a la impressió definitiva. L'AUTOR/A es compromet a llegir-les, corregir-les amb un tant per cent que es concretarà, i a tornar-les a l'EDITORIAL en un termini previst. En el cas que l'AUTOR/A renunciï a fer-ho, l'EDITORIAL podrà confiar les proves, a càrrec de l'AUTOR/A, a un corrector escollit per l'EDITORIAL i podrà procedir al tiratge d'impressió, després d'haver advertit d'aquest procés a l'AUTOR/A, per carta certificada amb comprovant de recepció. Les correccions fetes per l'AUTOR/A sobre les proves del text definitiu no hauran de sobrepassar el 10% de les despeses de composició.

Art. 5 Remuneració [aquestes xifres són orientatives. L'AUTOR/A i L'EDITORIAL poden també acordar un acompte en cas d'obra nova]

5.1 Explotació principal

L'EDITORIAL es compromet a abonar a l'AUTOR/A:
5.1.1. Per les vendes de fitxers electrònics:
a) El 25 (vint-i-cinc)% del preu de venda en línia de cada fitxer venut, d'entre 0 (zero) i 50 (cinquanta) fitxers.
b) El 30 (trenta)% del preu de venda en línia de 51 (cinquanta-un) a 200 (dos-cents) fitxers.
c) El 35 (trenta-cinc)% del preu de venda en línia de 201 (dos-cents un) a 500 (cinc-cents) fitxers.
d) El 40 (quaranta)% del preu de venda en línia de 501 (cinc-cents un) fitxers en endavant.

5.1.2 Pels tiratges en paper de l'obra impresa sobre demanda dels internautes:
a) El 8 (vuit)% del preu de venda de 0 a 50 (cinquanta) exemplars.
b) El 10 (deu)% del preu de venda de 51 (cinquanta-un) a 200 (dos-cents) exemplars.
c) El 12 (dotze)% del preu de venda de 201 (dos-cents un) a 500 (cinc-cents) exemplars.
d) El 15 (quinze)% del preu de venda de 501 (cinc-cents un) exemplars en endavant.

5.1.3. Exemplars que no generen pagament de drets d'autor
Els drets descrits en els punts 5.1.1 i 5.1.2 no computen pel que fa als exemplars que pugui comprar l'AUTOR/A, al preu que acordi amb l'EDITORIAL, que generalment és d'un 40% del preu de venda fixat.

5.1.4 L'EDITORIAL cedirà gratuïtament a l'AUTOR/A deu fitxers electrònics i deu exemplars impresos en paper.

D'altra banda, l'EDITORIAL podrà enviar el text íntegre (en suport de fitxer electrònic o en tiratge de paper):
a) A alguns membres de la xarxa de lectors de l'EDITORIAL per tal d'obtenir una ressenya de lectura explotable per a la promoció de l'obra.
b) Als agents o editors tercers amb els quals l'EDITORIAL tingui relació com a associats per a una futura explotació de l'obra en altres suports.

Aquests exemplars del text serviran per a finalitats de promoció i no podran, doncs, donar lloc a l'abonament de drets d'AUTOR/A. L'EDITORIAL es compromet a fer-ne un ús raonable, en interès de les dues parts.

5.1.5 Control de vendes

L'EDITORIAL comunicarà a l'AUTOR/A periòdicament, mitjançant una certificació del servidor estadístic d'internet, un control que permeti fer el seguiment del nombre de fitxers electrònics o d'exemplars impresos venuts en línia, sempre que les condicions tècniques ho permetin i siguin fiables.

5.2 Drets d'edició en suport paper tradicional

5.2.1. Explotació directa per l'EDITORIAL dels drets d'edició en suport paper tradicional.

En la hipòtesi que l'EDITORIAL explotés ell mateix els drets secundaris de l'obra exemplificats en els punts 2.2.1, les parts acordaran la remuneració corresponent, d'acord amb els criteris establerts en els contractes d'edició tradicionals. Sempre seran objecte d'un altre contracte.

5.2.2. Explotació per tercers dels drets d'edició en suport paper tradicional.

5.3 Altres drets derivats

5.3.1 Explotació directa per l'EDITORIAL d'altres drets derivats.
En la hipòtesi que l'EDITORIAL explotés ell mateix els drets secundaris de l'obra referits en l'article 2.2.2, les dues parts acordaran la remuneració.

Art. 6 - Dret de preferència

6.1 Definició

L'AUTOR/A acorda de cedir a l'EDITORIAL un dret de preferència en el gènere del text del qual és objecte aquest contracte per a les obres que vulgui publicar en un futur, ja sigui amb el seu nom literari o amb un pseudònim. Aquest dret és limitat a un màxim de 3 (tres) obres, comptant la primera obra en línia, objecte d'aquest contracte inicial.

6.2 Aplicació

L'AUTOR/A recuperarà immediatament i de ple dret la seva llibertat quan es produeixi el refús d'obres noves presentades en el pacte de preferència d'aquest contracte. Cadascuna de les obres subjectes al pacte de preferència ha de ser objecte d'un contracte diferent. Aquest contracte precisarà les modalitats d'aplicació del pacte de preferència que és objecte del present contracte i especialment al nombre d'obres futures per les quals l'AUTOR/A encara estigui compromès amb l'EDITORIAL. Cap nova clàusula de preferència no podrà intervenir abans de l'expiració dels efectes d'aquella estipulada en el primer contracte, tret que hagin estat modificades.

Art. 7

Durada del present contracte

El present contracte és vàlid per la durada de .............. mesos / anys. De tota manera, si algun dret que se'n deriva no ha estat objecte d'una cessió a un tercer o d'una explotació directa per l'EDITORIAL, en els ............ mesos / anys següents a la signatura del contracte, les dues parts podran, durant tres mesos, acordar una pròrroga de ............. mesos / anys més en les mateixes condicions.

Art. 8

Liquidació de drets d'AUTOR/A

El termini de càlcul de drets d'AUTOR/A es fixarà el 31 de desembre de cada any. Li seran liquidats dins dels tres mesos següents per l'EDITORIAL, tret en el cas que siguin inferiors a ....... (Euros). En aquest cas, l'AUTOR/A n'haurà de fer la reclamació expressament si els vol percebre i si no vol que se li acumulin en el seu compte per a futures liquidacions.

Art. 9

Seguretat social, IVA, IRPF.

L'EDITORIAL no es compromet a retribuir cap liquidació pel concepte de Seguretat Social a l'AUTOR/A, que és l'únic responsable del seu règim professional davant de l'Agència Tributària. Les liquidacions de drets d'autor estan exemptes d'IVA. En canvi l'EDITORIAL retindrà el tant per cent vigent d'IRPF sobre els drets d'autor per ingressar a l'Agència Tributària per compte de l'AUTOR/A.

Art. 10

Elements de fabricació

L'EDITORIAL manté els drets com a propietari de tots els elements de fabricació i confecció que haurà establert o fet servir per a la publicació del text així com per a la realització electrònica i especialment dels fitxers electrònics sigui quin sigui el format, així com de tots els elements logístics i informàtics adquirits per l'EDITORIAL o concebuts específicament. També es manté propietari de tots els elements artístics, sonors, visuals o audiovisuals, del quals haurà adquirit els drets.

Art. 11

Espais publicitaris

L'EDITORIAL no carregarà a l'AUTOR/A cap quantitat en concepte d'espai publicitari ni lloguer per allotjar el text a la pàgina web editorial. L'EDITORIAL tampoc no retribuirà a l'AUTOR/A cap percentatge per la publicitat que l'EDITORIAL pugui percebre de la pàgina d'Internet on publiqui el text.

Art. 12

Protecció de l'obra

12.1 L'EDITORIAL es compromet a avisar els internautes sobre l'existència d'un règim jurídic protector del dret de l'AUTOR/A subjecte a la legislació vigent i l'existència de límits relatius als drets de reproducció i de representació de l'obra.
12.2 L'EDITORIAL es compromet a incloure en els procediments d'accés i de consulta digital de l'obra les mesures tècniques de protecció destinades a prevenir o evitar la violació dels drets d'autor.

Art. 13

Harmonització legal

Pel que fa a les disposicions legals o reglamentàries sobre els mitjans multimèdia, seran adoptades i posades en vigor i les dues parts es comprometen a aplicar les noves disposicions en funció de la intenció comuna a l'hora de la signatura d'aquest contracte.

Art. 14

Anul·lacions

En el cas que alguna de les clàusules d'aquest contracte sigui anul·lada, aquesta anul.lació no ha d'afectar en conseqüència les altres disposicions. Les dues parts es posaran d'acord per reemplaçar la clàusula anul.lada, en consonància a l'esperit del present contracte.

Art. 15: Elecció de domicili

Les dues parts, per a l'execució del present contracte, faran elecció del domicili a l'adreça indicada a l'encapçalament del contracte.

Art. 16

Llei aplicable. Atribucions de competència

16.1 El contracte està subjecte a la legislació vigent. En la hipòtesi que el contracte sigui traduït a una altra llengua, només el contracte en llengua catalana serà el vàlid.

16.2 Qualsevol conflicte que pugui sorgir arran d'aquest contracte serà sotmès a una conciliació davant els Jutjats i Tribunals de ......... renunciant al seu propi fur si fos un altre.

El present contracte s'atorga en dos exemplars, però a un sol efecte, cadascun dels quals queda en poder de cada part contractant.

Signat en dos exemplars originals.

Lloc i data................

Signatura de l'AUTOR/A

Signatura de l'EDITORIAL

Precedit de la menció "llegit i aprovat"

S'ensorra el Galeusca... bona nit i tapa't!

2008-11-04T12:58:00.005+01:00

El Galeusca, una trobada entre autors gallecs, bascos i catalans —escollits sempre a cop de dit d'amiguisme per les respectives juntes d'escriptors i no per la seva autèntica representació dels temes a tractar—, ha fet vint-i-cinc anys i definitivament s'ensorra en l'oblit més insípid després de l'última trobada d'aquest 2008 al País Valencià per parlar, una vegada més del sexe dels àngels i fer algunes excursions i taulades amb cafè, copa i puro —objectiu de la farsa— en època de crisi i quan molts dels escriptors i escriptores associats en pateixen les conseqüències a través de les retallades o retards de cobrament dels minsos drets d'autor editorials. Aquesta dinàmica, que s'ha portat a terme durant un quart de segle no ha servit perquè s'establissin mai lligams reals entre les tres literatures i ni tan sols per enfortir el seu paper en relació a la pressió de l'Estat. Ni una traducció d'intercanvi, ni un transvasament d'autors d'una literatura cap a una altra. Curiosament, han estat els mateixos defensors del Galeusca durant 25 anys els que ara han decidit catapultar-lo —avorrits, segurament d'haver envellit enmig de tanta comèdia pseudoliterària— i, això sí, ho han fet sense cap mena d'autocrítica, sinó, com ja es va comentar en aquest bloc en el seu dia, creant un "aparell burocràtic" encara pitjor, una Federació d'associacions galeuscaires que només servirà per justificar les trobades de determinats membres de les tres juntes de les tres associacions que en formen part, la gallega, la basca i la catalana, per debatre, amb les seves corresponents dietes, si és que debaten alguna cosa, allò que en realitat s'hauria de debatre profundament en cadascun dels territoris amb els escriptors i les escriptores de cada llengua que són els que pateixen els problemes de la voràgina editorial actual. Una vegada més, s'utilitzen recursos econòmics que són de tots els autors, a través dels ajuts públics o dels fons de Cedro que reben les associacions, per continuar mantenint la distracció, la cortina de fum i la ineficàcia d'uns quants que escalfen la cadira des de fa trenta anys i que en qualsevol altre organisme, institució o empresa amb cara i ulls que reclamés algun resultat profitós ja haurien estat foragitats de fa temps. La mediocritat i la grisor de la Junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no permet ni tan sols adonar-se de la baixa intensitat de la seva gestió en favor dels autors que teòricament representen.

Persecució editorial i cap aclariment sobre contractes

2008-07-29T17:22:00.000+02:00

Una de les constants de l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és la persecució que ha engegat, sovint de manera injustificada, en contra dels editors catalans en general, donant una visió que els autors es troben indefensos,estafats, enganyats i maltractats a l'hora de signar els contractes editorials, cosa que no és certa. La cançó de l'enfadós sobre una hipotètica renegociació de clàusules contractuals, que en boca dels editors, ni tan sols s'ha començat a parlar ni es contempla, sembla que vol justificar l'escassa activitat en benefici dels associats que fa l'AELC actualment. Un exemple de tot això és una nota breu inserida en una de les escasses circulars informatives que l'AELC envia en paper —l'era digital no és d'aquest món— als seus associats, cada tres o quatre mesos, no fos cas que estiguessin massa informats i mai, repetim, per correu electrònic, no fos cas que es pensessin que ho han de saber tot i al moment. En aquesta circular, s'insereix la nota: «Incompliments editorials.- Darrerament diversos socis s'han posat en contacte amb l'AELC per denunciar incompliments de contracte i econòmics d'alguns editors que no compleixen amb les seves obligacions contractuals. Sortosament, les gestions que hem fet fins ara amb alguns d'ells s'han anat resolent satisfactòriament, però hem d'advertir els associats d'alguna editorial que fa cas omís de les nostres reclamacions. És el cas de March Editor, que té un deute econòmic amb l'associada Montserrat Gallart, segons ens informa aquesta autora. Tot i les múltiples gestions fetes fins ara prop de l'editorial, el silenci ha estat l'única resposta.» La Plataforma considera que una nota així no fa res més sinó augmentar la tensió entre editors i autors, que la junta actual i, especialment, el seu president, han generat, davant el rebuig, per no dir ignorància expressa, de molts dels editors. La nota en qüestió no aclareix quins incompliments i amb quines editorials s'estan produint, no especifica quins són els punts més controvertits dels contractes que han hagut de resoldre, quines mesures han de prendre els autors, quins apartats dels contractes han de vigilar més, és a dir, on diu tal pacte hauria de dir tal altre, etcètera, i, en canvi, explica als associats el problema d'un d'ells amb un editor determinat, per un deute que tampoc especifica si mereix una nota pública. Amb tots els respectes per l'associada que s'hi esmenta, per cert, amb força indiscreció per part de l'AELC, la Plataforma considera que el seu problema personal de deute contret és més competència d'El Cobrador del Frac, que no pas de l'AELC, i el fet que l'AELC l'hagi esmentat en aquesta circular només és perquè vol justificar una presumpta dedicació a millorar les relacions contractuals, objectiu que se sent recitar com una cantilena des de l'entrada a la presidència de Guillem-Jordi Graells, amb qui, lamentablement per a tots els autors, la majoria d'editors catalans no volen mantenir ni relacions ni diàleg. L'atzucac, doncs, en què es troba la relació editors-autors (i aviat caldrà afegir-hi les agències literàries que reclamen més ingressos dels autors), només es pot superar amb un treball compartit entre els dos col·lectius a favor d'un objectiu comú: el reforçament de les lletres catalanes tant en l'àmbit comercial com en l'àmbit de difusió —dos del punts més febles actualment—, objectiu que, per ara i tant, contradictòriament amb els seus objectius i funcions estatutàries, la junta de l'AELC no gestiona de la manera eficaç que caldria gestionar, malgrat els recursos que rep de les institucions i sobretot de CEDRO perquè ho faci.

Cada vegada menys pàgines d'autor i més incompletes

2008-07-25T12:54:00.001+02:00

Mentre els recursos econòmics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es difuminen en activitats sense cap incidència directa cap als associats, la junta actual neda en l'autobombo vantant-se de la confecció, segons una informació seva, d'una seixantena de pàgines web d'autors en els últims dos anys. Aquest és un objectiu i un pressupost ridícul, comparat amb el cost multimilionari de la confecció dels DVD's 'Veus literàries', dedicats a una sèrie d'autors que no representen ni un moviment, ni una època ni un gènere i que sembla més aviat emparar-se en un criteri fet als quinze dits. Als quinze dits, és clar, dels autors que compten amb un avalador a l'interior de la junta actual. L'amiguisme, tantes vegades denunciat per aquesta Plataforma, és el principal llast que arrossega l'AELC, un amiguisme que li treu credibilitat i que lamentablement crea diferències injustificades en el conjunt dels associats. Pel que fa a les pàgines d'autor, l'AELC continua mantenint el sistema de pagament a càrrec dels autors que volen encarregar-ne una, però, a la vegada, en confecciona d'altres autors també contemporanis que, per simple capritx, són fetes a càrrec del pressupost de l'AELC. Fa la impressió que hi ha, doncs, dues categories d'autors: els que se la paguen i els que els la paguen. A banda de les pàgines d'autors morts, que en alguns casos no tenen cap interès ni de divulgació ni d'investigació sinó que obeeixen més a omplir buits "territorials" que no fan cap falta, en contradicció dels autors que no hi són i que realment tenen un interès i un valor per la seva obra, l'AELC manté una injustificable discriminació amb autors que, actualment, amb els avantatges de les eines digitals, servidors de pagament o gratuïts, s'han confecionat pel seu compte una pàgina web. En aquests casos, la seva inclusió en el directori d'autors infla un directori d'autors que hauria de ser més extens i, el que és del tot denunciable, no els ofereix en cap moment els avantatges de traducció o portal estàndard que sí que ofereix a altres autors i que formen part dels ajuts o recursos financers de tots els autors que hi destina l'AELC. La junta actual es penja també el mèrit de comptar amb el directori d'autors "més important", ignorant, per exemple, el directori de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per presentar-se com el directori més important de la xarxa, al directori de l'AELC, li calen, més que constants i costosos canvis de disseny, com a mínim tres requisits: 1) Cobrir el màxim nombre d'autors vius, amb un portal divulgatiu bàsic, començant pels associats. 2) Crear uns subdirectoris per moviments, èpoques i gèneres, tant dels autors clàssics com els contemporanis. 3) Mantenir una actualització permanent i puntual de cadascuna de les pàgines d'autor perquè, en aquest moment, el rastreig que periòdicament fa un equip de la Plataforma, ha detectat que hi ha prop de 700 dades sense actualitzar en les diverses pàgines, en relació a les pàgines de creació pròpia que en aquest moment té en xarxa l'AELC, cosa que li resta confiança i en limita notablement la seva funció tant informativa com educativa. És evident que, malgrat que li serveix de targeta de presentació, les pàgines d'autor de l'AELC no formen part de la prioritat de la junta actual, al costat de publicacions en paper infumables i dels esmentats DVD's d'autors en un moment que el YouTube permet l'elaboració de vídeos sense cap cost. El pitjor que li pot passar a una associació com l'AELC és que, tenint uns recursos per aplicar democràticament del primer a l'últim associat, no sàpiga com ho ha de fer, què ha de fer i per a qui ho ha de fer. Bé, sí, a l'hora de fer trobades dels membres de junta aquí i allà, taulades de tres forquilles, viatges en primera classe, hotels de quatre estrelles i taules rodones de catacumba, són els primers.

La Fede Galeusca: una Federació d'escriptors que no fa cap falta després d'un quart de segle d'inoperància

2008-06-13T17:27:00.001+02:00

La recent creada Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca —diguem-ne FAEG d'una vegada— fa la impressió de ser més una resposta a la nostàlgia i la naftalina que impregna les juntes de les associacions d'escriptors que no pas una necessitat vital. El fet de segellar la seva creació al Monestir de Poblet, on va començar també el 1984 la gènesi del que seria el primer encontre Galeusca, ho ratifica. I encara més el fet que hi treguin la cara aquells mateixos que ja hi eren fa vint-i-cinc anys. ¿On és la renovació que hauria de ser fruit de la feina feta? Els Galeusca són uns encontres anuals, tocant gairebé sempre amb el pont de Tots Sants que, de manera rotativa es van fent a diferents poblacions de Galícia, el País Basc, el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes i que fins ara han demostrat la seva inoperància i ineficàcia. Només caldria posar unes sota de les altres cadascuna de les vint-i-cinc conclusions de cada trobada i constatar que cap, absolutament cap, s'ha posat mai a la pràctica. Els Galeusca han estat uns encontres, diguem-ne literaris —moltes taules de menjar i excursions de la tercera edat— nascuts de la reivindicació de les que els mateixos promotors anomenen "llengües minoritzades". A un quart de segle vista, crear una Federació per tenir, segons diuen, "un instrument jurídic de coordinació i acció conjunta" és un pas més cap a la burocratització inútil que portarà tan sols més trobades, més despeses públiques a càrrec dels drets de tots els escriptors i més taules de menjar i més excursions de la tercera edat. A hores d'ara, ¿contra què i contra qui es crea aquesta Federació? ¿Com és que han hagut de passar vint-i-cinc anys permetent que, si és així com diuen que és, la literatura espanyola hagi ignorat les tres literatures que també els mateixos promotors anomenen "perifèriques"? ¿És ara l'hora de sortir investits del complex i victimisme i presentar-se com a "minoritzats", "perifèrics", "maltractats" i "ignorats" per una literatura que fa la seva via ni que sigui amb el suport d'uns mitjans que no tenen les altres? ¿És ara hora que tres literatures que fa vint-i-tants anys que compten amb suficient autogovern per surar, amb departaments i conselleries de Cultura pròpies, tornin a treure el mocador de ploramiques en contra d'un enemic comú? ¿Per què els mateixos promotors del Galeusca, durant vint-i-cinc anys, s'han ignorat entre ells, s'han traduït gairebé a zero i no han fet res per donar-se a conèixer i per promoure's entre les seves societats lectores? ¿Per què, a aquestes altures, es recorre novament al tòpic comodí que "la culpa és dels altres" i no es fa una autocrítica sobre el fet que els Galeusca han estat els encontres anuals de dues dotzenes de desvagats, gairebé sempre els que tenen segrestades les respectives juntes de les associacions, impedint el pas de la renovació, de les noves idees i evitant de donar prestigi als bons autors que cada literatura té i evitant de presentar com a signe de qualitat i bona salut la creació literària que cada àmbit literari ha viscut? ¿Com es poden defensar jurídicament, avui en dia, segons quines qüestions de competència estatal sense comptar amb la quarta part interessada en les mateixes reivindicacions? La Federació Galeusca no serà res més que la continuïtat d'aquesta falta de generositat envers el millor de cada literatura que han demostrat fins ara. La Federació Galeusca s'inscriu en el procés buròcrata en què han entrat les respectives juntes de les tres associacions que, en lloc de treballar de manera directa, activa i eficaç pels problemes dels seus associats —els escriptors gallecs, bascos i catalans (no cal matisar dient que escriuen en gallec, basc i català si ja ho tenim clar que és així)—, s'han limitat a sobreviure dels recursos dels seus col.legues. Al Monestir de Poblet es poden bufar les espelmes dels 25 anys de la iniciativa del Galeusca. Però des d'aleshores ha plogut prou per adonar-se que les estratègies han canviat i que els temps de la clandestinitat s'han superat. I és lamentable que la junta de l'AELC s'hagi deixat arrossegar per aquest corrent nostàlgic i ranci que manté els escriptors catalans en un estadi del passat del qual han sortit, afortunadament, des de fa molt de temps: la literatura catalana (i per extensió, la gallega i la basca) té creadors sòlids, veterans i joves, té indústria, té distribució, té bibliotecaris, té llibreters i té lectors. Li sobren institucions, segurament, però ¿què farien aleshores els autodenominats defensors del "gremi" si no poguessin arrossegar la seva carcassa encrostonada pels despatxos oficials? La Federació Galeusca, sobretot posada en mans dels mateixos responsables que han mantingut sense cap objectiu ni resultat els encontres de vint-i-cinc anys, té plom a l'ala des del primer moment i no és res més sinó una altra cortina de fum davant els reptes reals dels escriptors del segle XXI.

El Premi dels Escriptors Catalans perd pes i es dilueixen els objectius

2008-06-05T13:32:00.001+02:00

Cada any, decidir qui ha de ser el guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans representa una agra polèmica dins de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que ha arrossegat durant vuit edicions els aspectes que s'haurien hagut de corregir. En primer lloc, el fet que es demanin votacions obertes dels associats fa que els participants siguin minoritaris i que els que ho fan ofereixen un ventall de noms que es fa impossible de computar. Davant d'aquesta situació, les votacions dels associats queden en paper mullat i és la Junta la que acaba decidint a qui atorga el premi. En aquesta edició ha estat la poeta i traductora Montserrat Abelló. Res a dir, és clar, tots són dins el bombo i tots s'ho mereixen. El fet, però, és que la Junta no s'ha plantejat ni crear un jurat independent i creïble ni canviar el sistema de votacions, que si, com a mínim, es fessin en papereta tancada, tindrien segurament una mica més de participació. L'altra costat fosc del Premi dels Escriptors Catalans, en aquesta edició, ha estat la pèrdua progressiva de la seva identificació com a tal. Des que també la Junta va decidir anul.lar el premi Jaume Fuster de Gènere i va traspassar el nom de Jaume Fuster amb el premi dels Escriptors Catalans, les notes de premsa sobre el premi i les poques notícies que se'n donen han acabat identificant-lo com el Premi Jaume Fuster. Això porta a diluir els objectius del Premi, que hauria de representar la distinció anual que es fa a un autor pel conjunt de la seva obra o trajectòria dins l'àmbit dels escriptors catalans, és a dir, donant per entès i sortint al pas d'inútils i interessades polèmiques, sobre qui és o no és escriptor català. Si l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no té clar qui són els "escriptors catalans" malament ho poden tenir els que fomenten el dubte. Cedir aquest premi, davant el garbuix de titular que ha tingut en aquests vuit anys a un nom propi és perdre la identitat col.lectiva que hauria de tenir. Només cal recordar que en alguna edició, el guardó s'ha arribat a presentar sota aquest embolic: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Al marge de tots els respectes per la memòria de Jaume Fuster, i el respecte també pels vuit guardonats fins ara, aquest guardó no és propietat de ningú i ha de reforçar la identitat col.lectiva d'un col·lectiu que ha de ser el primer a convèncer-se que és un col·lectiu que aquí i a fora no ha de tenir cap titubeig a presentar-se com a 'Escriptors Catalans'. ¿Cal continuar explicant i justificant, en ple segle XXI, que "escriptors catalans" són aquells que escriuen i publiquen literatura catalana?

Una gestió econòmica desconcertant i insolidària

2008-05-05T11:12:00.004+02:00

Ja és tradició que els comptes anuals i els pressupostos de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) siguin aprovats en l'única assemblea general obligatòria per una minoria d'associats —revisant-ne els noms d'assistència, gairebé sempre els mateixos— que fan un mutis inexplicable davant d'un estat de comptes que deixa en l'aire molts interrogants. Per exemple, ¿en quin lloc es camuflen les partides que perceben alguns càrrecs de la junta directiva per les seves preteses feines i que en canvi engreixen les partides de despeses d'activitats o coordinació donant així una visió distorsionada de la realitat? Per exemple, ¿on és el "sou" que percep la secretària general com a autònoma i que no es troba en cap lloc per aquest concepte? Demanar transparència entraria en els suggeriments i els precs que ningú no fa. L'amén és la tònica general de les assemblees de l'AELC i, a més, la junta directiva no ha posat mai a disposició dels associats, uns dies abans de l'assemblea, l'estat de comptes per si algú té interès a fer-hi una ullada, tal com és preceptiu en qualsevol associació com la de l'AELC que, per circumstàncies d'inflació econòmica i d'un moment especial en relació a les partides que ingressa de CEDRO, té un pressupost que ratlla els 600.000 euros. La Plataforma lamenta que els tics que porten a la falta de transparència es mantinguin i es vulguin justificar amb explicacions a mitges. ¿És lògic que CEDRO atorgui a l'AELC (així com a altres associacions d'autors) 400.000 euros anuals i els autors, a nivell personal, que són els qui proporcionen aquest benefici amb la reprografia dels seus llibres, rebin només una propina anual de CEDRO que amb prou feines a vegades cobreix la quota que es paga d'associat de l'AELC? ¿Qui reclama més solidaritat amb els autors si els representants de l'AELC (expresident Jaume Pérez i actual president, Guillem-J. Graells) que són dins la junta de CEDRO es limiten a fer viatges amb el TGV a Madrid per cobrar les seves considerables dietes? ¿És lògic que l'AELC mantingui adormits en un compte a termini de La Caixa prop de 200.000 euros? ¿És justificable que l'AELC pagui a una agència de premsa prop de 8.000 euros anuals per una petita rastellera de notes de premsa que no tenen cap ressò en els mitjans? ¿Què es podria fer amb 8.000 euros per promocionar els autors en els mitjans públics que han dimitit de fer-ho? ¿És ètic que l'AELC pagui 9.000 euros d'assessoria fiscal i que, per unes sessions divulgatives sobre el tema, tingui la barra de cobrar 10 euros per participant? ¿Es podria explicar per què durant el 2008 es pensa gastar 20.000 euros en assessoria jurídica? ¿Vol dir això que continuarà la cançó de l'enfadós sobre el suat tema dels contractes editorials que sembla més propi d'un discurs buròcrata que d'una solució real sobre el moment que viuen els autors? ¿Fa cap gràcia saber que s'han gastat 24.000 euros en un pretès estudi de la professió d'escriure en català que no abasta ni el conjunt dels escriptors catalans sinó simplement el d'aquells associats que han volgut respondre? ¿No cau a ningú la cara de vergonya en veure editar anualment els infumables Quaders Divulgatius i els més infumables Retrats que costen uns 45.000 euros anuals i que van de pet a la paperera dels mil associats que els reben quan es podrien fer meravelles amb menys pressupost explotant la xarxa? ¿És justificable que es continuïn destinant 100.000 euros anuals a la productora Micantia, i la coordinació de la secretària general, Lluïsa Julià, perquè elabori alguns DVD's sobre autors triats a dit, DVD's que després no veu ningú, quan avui en dia el YouTube admet arreu del món milers i milers de vídeos i fins i tot s'hi apunta un govern com el de la Generalitat de Catalunya? ¿Té sentit celebrar cada cinc anys un aniversari només perquè es poden gastar 45.000 euros en gresques, saraus i festetes mentre es rebutgen segons quines ajudes o col.laboracions? ¿No és incomprensible que a l'era de les comunicacions electròniques, l'AELC es gasti entre 33.000 i 40.000 euros en trameses de correu postal als associats que sovint no aporten res a la informació que necessitarien rebre? ¿Quina empresa multinacional té unes despeses com l'AELC de 25.000 euros anuals només en la seva Junta Directiva? I, encara, ¿com és possible que una associació que es gasta anualment 76.000 euros en personal fix doni una servei tan mínim al conjunt dels associats? ¿Aquest és el canvi i la renovació que promociona la junta directiva? Canvi i renovació que no són sinó només paraules buides que mantenen una encrostonada continuïtat carregada de continuisme i burocràcia i de poc servei als qui realment donen sentit a l'existència de l'AELC que són els escriptors catalans, associats o no.

Patetisme en un enèsim homenatge a la figura de Jaume Fuster, mort fa deu anys, fet per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

2008-04-11T11:13:00.002+02:00

Una taula rodona a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), juntament amb la mateixa Xarxa de Biblioteques i la Institució de les Lletres Catalanes, posa de manifest el patetisme amb què l'AELC enfoca els aniversaris. El mateix que ocorre amb els aniversaris de la fundació de l'AELC —últimanent se n'han celebrat dos, el 25è i el 30è, que encara sembla que tingui ressaca a jutjar per les espelmes d'en Ràfols com a logo!— s'ha posat de manifest la nul.litat de projectes de les juntes de cada època, amb discursos nostàlgics, repetitius i de fatigosa falta de dinamisme a més de demostrar que els propòsits es repeteixen i no s'acaben de complir mai. En el cas concret de l'aniversari de la mort de Jaume Fuster, soci de l'AELC que va tenir un important paper tant en la fundació de l'AELC com a dirigent així com en el seu desenvolupament posterior, el patetisme arriba al seu límit. El primer aniversari es va commemorar quan en feia cinc de la seva mort. El segon, ara, quan n'ha fet deu. La taula rodona, però, deu anys després, no ha passat de reunir les cares de sempre —a dalt i a baix, per cert— que s'han repetit amb anècdotes, elogis i pessimismes sense que en aquests deu anys els mateixos que ho recorden hagin estat capaços de fer res per canviar-ho. És simplement trist escoltar, en boca de l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, deu anys després de la mort de Jaume Fuster, que calen estudis sobre l'obra de Jaume Fuster o que el millor homenatge que se li pot fer és llegir-lo quan, a hores d'ara, un recorregut per qualsevol llibreria fa adonar de la presència zero dels llibres de Fuster sense que ni l'AELC ni ningú hagi fet res per posar-hi remei. També és simplement insultant escoltar que un dels present a la taula rodona, el valencià Jaume Pérez, parli d'unes llunyanes jornades sobre llengua, cultura i mercat i que digui, amb tota la barra del món, malgrat que ell mateix ha estat a la junta de l'AELC i l'ha presidida, que el que s'hi va parlar aleshores continua igual de malament sense que s'hagi avançat. És simplement de vergonya aliena, escoltar que un altre dels representants, Josep Albanell, surti deu anys després de la mort de Jaume Fuster, recordant el seu físic o les seves anècdotes de la nostàlgia pueril. Només Josep Gifreu i Joan Solà, un tocant a ratlla el paper de guionista i l'altre, el paper de la llengua d'argot creada per Jaume Fuster, surten lleument d'aquest patetisme i aporten alguna cosa de nou —poca, tot sigui dit— al que hauria hagut de ser una taula rodona d'autèntic homenatge a Jaume Fuster. L'autèntic homenatge no és, com proclama l'actual president, que es llegeixin els seus llibres —entre altres coses perquè els lectors no s'improvisen sinó que es creen amb l'estímul dels que els poden crear— sinó que es faci, deu anys després, una taula rodona que hauria hagur d'aportar ja tot això que es diu que fa falta: uns estudis sobre la seva obra, un reviscolament de les seves publicacions, unes anàlisis del seu paper activista en el món de les lletres catalanes i una sortida a la inèrcia i falsedat en la qual es mouen els que han heretat la feina que ell va començar. Al marge del merescut reconeixement que es mereix Jaume Fuster, però, la Plataforma considera també que l'AELC hauria de començar a fer-se mirar aquesta dèria obsessiva per una única persona que ha passat pels llocs de responsabilitat de l'AELC i hauria de decidir si, un cop morts els seus associats, algun altre es mereix també alguna cosa més que no sigui només la típica esquela mortuòria de comiat. L'oblit en el qual té condemnats l'AELC molts dels escriptors catalans desapareguts —o no tan desapareguts— és propi d'una política associativa mesquina i manipulada encara per un sector minoritari que porta trenta anys al capdavant d'una associació segrestada i que fa posar vermell (vermella) de vergonya quan parla dels propòsits que no s'han aconseguit en tot aquest temps i que precisament estaven —i estan— a la seva mà d'aconseguir-los. Una vegada més, no hauríem d'oblidar que els amiguismes portats al límit, fins i tot més enllà de la vida, poden aixecar suspicàcies en un col.lectiu que supera el miler d'associats i, sobretot, en un col.lectiu que està deixant molt escriptors i escriptores de nova formada al marge de l'associacionisme i que no mostri cap interès per formar-ne part.

Cobrar 10 euros per unes sessions d'assessorament fiscal ratlla el cinisme

2008-03-10T14:56:00.000+01:00

D'entranyable, candidesa i de criteri de sabata i espardenya es pot qualificar la proposta rebuda per carta postal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que es vol salvar amb salut abans de tirar endavant una mena de "minicurset accelerat" perquè els associats i associades que vulguin tinguin alguna noció elemental de les problemàtiques i obligacions fiscals, les exigències del règim de treballadors autònoms i sobre diversos temes de propietat intel.lectual. Des de fa temps, la mateixa AELC havia ofert als associats un servei gratuït d'assessorament —i esclar que ha de ser gratuït!— a través de l'assessor fiscal de la casa i algun presumpte especialista més. Ara, però, vista segurament la feina que això comportava —i feina fuig és el lema habitual dels qui porten les regnes de l'AELC— s'han empescat fer unes dues o tres sessions que sumin entre sis i nou hores per explicar d'una tirada els principals problemes en aquest camp. El més greu és que una activitat així, de clar assessorament i servei als escriptors, malgrat el finançament sucós que l'AELC té de les institucions i de CEDRO, es proposi de fer amb el previ pagament de 10 euros per soci inscrit, una quantitat tan baixa que, sumada per tots els que hi puguin assistir —sembla que no tinguin clar que puguin ser gaires perquè la carta diu que es volen assegurar que tindran quòrum— tampoc no treu de cap angúnia la greixosa i sobreeixida caixa comuna de l'AELC que es gasta, dia sí i dia també, una fortuna en la tramesa postal de bases i papers totalment inútils per a la majoria d'associats, en dietes i viatges a dojo dels membres de junta, sense estudiar abans quina millor utilitat podria tenir el seu pressupost. La Plataforma, en aquest cas de l'assessorament fiscal i els 10 euros de propina, es limita a somriure, no sap si per la bona fe que transpua de la carta o pel cinisme que desprèn i, una vegada més, la Plataforma s'avergonyeix que cap membre de la junta directiva actual de l'AELC no s'adoni d'on és la línia que es trepitja quan es vol fer el ridícul de debò davant dels més de mil associats la gran majoria dels quals no tenen la sensació de rebre absolutament res de l'associació que els agrupa.

Una nova cortina de fum sobre els drets d'autor apadrinada per CEDRO que posa a l'ull de l'huracà les juntes dels escriptors catalans

2008-02-18T17:25:00.000+01:00

Previsiblement, en una taula rodona sobre el tema '"Atacs i defensa dels drets d'autor. Vint anys de la Llei de Propietat Intel.lectual" convocada per les associacions d'escriptors catalans —l'AELC i l'ACEC, és a dir, els que diuen que són escriptors en llengua catalana i els que no diuen res, però que no van anar poder junts a Frankfurt perquè alguna diferència hi deu haver— s'han donat la mà novament, apadrinats a l'ombra per CEDRO. A primera fila, com a demostració d'aquesta campanya que l'entitat de gestió està organitzant veladament a través dels seus consocis, la directora general de CEDRO no hi va faltar. El que sí que hi va faltar va ser qui havia de representar els escriptors catalans, Baltasar Porcel que, per motius de salut literària va declinar la seva assistència després d'haver estat anunciat fins a última hora. Hi van quedar, sols davant el perill, l'afable Eduardo Mendoza, que se'n va sortir com va poder —"a mi no em passa, però hi ha coses que els fan als autors que no estan bé"— i les respectives presidències de les dues associacions, el de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, i la de l'ACEC, Montserrat Conill. Cal tenir en compte que aquestes dues últimes persones formen part també de la junta directiva de CEDRO i que des de fa temps assisteixen a les diverses reunions generals i de comissions que fa CEDRO, sempre retribuïts pel seus serveis. Es calcula que cadascú d'ells ingressa anualment uns 3.000 € de llarg de dietes per fer aquest servei. L'acte, més que una anàlisi sobre l'atac i la defensa dels drets d'autor, es va convertir en un rosari d'impromperis llançats novament cap als editors, de manera genèrica, sense concretar ni per quines causes ni quins editors, i posant en el mateix sac el que potser només es política abusiva d'uns quants. Una nova cortina de fum, sota l'excusa de la vulneració dels drets d'autor, en la qual, una associació com la dels escriptors catalans hauria de deixar de participar si no vol acabar perdent del tot el mínim prestigi que li queda. La Plataforma considera que davant d'aquest remolí d'acusacions velades cap als editors catalans, la junta directiva de l'AELC faci públics d'una vegada els noms dels editors catalans que vulneren els drets —si és que els vulneren—, quins punts dels contractes s'incompleixen més —si és que se n'incompleixen— i quins buits hi ha en els contractes d'edició actuals que signen els autors —si és que els signen—. Altrament, la Plataforma considera que aixecar una fals malestar entre autors i editors catalans —els enfrontaments verbals i sovint prepotents estan a l'ordre del dia en les últimes intervencions públiques de l'AELC i sempre protagonitzades per la mateixa persona— no ajuda gens, en el moment de feblesa literària que es viu, a la supervivència de les lletres catalanes i a un clima de treball comú que enforteixi el sector. D'altra banda, si darrere de totes aquestes insinuacions sembla que hi hagi només el perill d'una retallada en els ingressos que CEDRO ha de fer a les associacions que té sota el seu mantell, la solució és clara: reducció de despeses, menys dietes, menys viatges, menys taules rodones inútils, menys paperassa, menys reunions per no acordar res i més dotacions a qui realment han d'arribar, que són els autors. La resta són pamplines per justificar la butxaca extra de només uns quants.

El president de l'AELC fa de membre del jurat d'un premi la dotació del qual és institucional i es dóna a compte dels drets d'autor

2008-02-12T17:24:00.001+01:00

Predicar amb l'exemple és difícil. Després d'una escandalosa i incomprensible polèmica sobre els premis literaris que atorguen les institucions públiques, provocada per la junta actual de l'AELC, al.legant que les institucions afavorien descaradament els editors amb aquesta política i demanant que es deixessin de considerar acomptes els premis d'aquest tipus, és fàcil comprovar com el màxim responsable de l'AELC actual, el president Guillem-Jordi Graells forma part com a jurat del Premi Marià Vayreda de narrativa, que es convoca a Olot, i que finança amb 10.000 € la Diputació de Girona i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament d'Olot. El premi el publica habitualment l'Editorial Empúries del Grup 62 i les bases constaten que la dotació es considerarà sempre a compte dels drets d'autor de la publicació posterior. El fet és més greu encara si tenim en compte que, d'una manera ridícula, l'AELC havia anunciat que, com a "pataleta" per aquesta vulneració dels drets d'autor, deixaria de fer arribar les bases als seus associats d'aquells premis que tinguessin finançament institucional i que no fos exclusivament considerat premi. Una bona mesura, si es tracta de rebre menys paper de bases —tenint en compte que totes les bases són a Internet i mensualment i puntualment a la pàgina de premis de la Generalitat de Catalunya—, però lamentable i ridícula si amb això es pretén que la gran majoria de premis literaris que financen ajuntaments, diputacions i altres institucions de govern destinats a les lletres catalanes i que després tenen prevista publicació es deixin de finançar per l'oposició de la Junta els membres de l'associació de la qual participen en els premis que volen i malviuen, a vegades, d'aquestes dotacions que serien inexistents si depenguessin només de les editorials. A més, si es dóna un cop d'ull als veredictes dels premis anuals, es pot comprovar també que la majoria d'autors que els guanyen, en un 95% no són associats de l'AELC, o bé perquè són novells o bé perquè no en tenen ganes. L'opció que el president formi part d'un jurat que està dins d'aquesta línia denunciada inoportunament per l'AELC desautoritza absolutament la proposta feta pública i que més aviat sembla haver estat posada sobre la taula per "fer soroll", un mètode al qual estem acostumats des de fa sobretot un any, que la junta va escollir nova presidència.
La proposta feta per l'AELC ha estat rebutjada per molts autors, alguns dels quals ho han manifestat així en els seus blogs d'internet com aquests que resumim:

1) "subal ha dit... S'ha de ser estúpid, per escriure aquesta carta, o bé simplement ignorant de com van les vendes de llibres en català (o castellà). Un premi literari (o, sí, avançament de drets d'autor) de, per exemple, 5.000 euros, és una cosa inassolible per a la gran majoria de llibres. Caldria que sapiguessin que és del tot impossible, en la majoria de casos, que un llibre sense premi pugui generar 5.000 euros de drets d'autor... (...) Aquesta carta d'AELC és, simplement, una mostra de gran hipocresia. Si tan dolents són els premis que facin el favor de buscar les editorials petites, on no rebran de cap manera ni la tercera part de drets d'autor!"

2) ginjol ha dit... Fa poc he rebut el [premi] Constantí Llombart. Se m'han abonat religiosament 12.100 euros (descomptant la retenció fiscal). Quants llibres he de vendre per obtenir 12.100 euros en drets d'autor? No he tret el compte, però crec que exhaurint la primera edició no arribaria ni a la meitat (i potser una segona i una tercera, i una...).

3) Gonzalo («Darabuc») ha dit... Jo comparteixo la darrera experiència: 1500 euros per un llibre de poesia, drets d'autor de la primera edició. Quan o com ho hagués aconseguit, ni suposant un 10% de drets d'autor, per la sola venda dels llibres? La segona i la tercera edició, com és lògic, a penes m'han reportat calers (sí una pila d'alegries, que són més importants). També em va a animar a seguir escrivint, que no és un factor menor. En total hauré venut 2500 exemplars d'un llibre de poesia per a nens, que potser és una barbaritat, comparativament, però mai m'hauria produït diners de forma significativa. Gràcies al premi, és d'una altra manera.

4) miracommiro ha dit... Estimats amics i estimades amigues, No us discutiu tant per la circular de l'AELC. Darrere del redactat hi ha els caps plens de borrissol del president actual, Guillem-Jordi Graells, manipulat per la "quefa" del cotarro des de fa trenta anys que és Montserrat Bayà. Són personatges que si no les poden heure destrossen el que hi ha. És simplement ridícul dir que no enviaran les bases perquè avui en dia es troben totes a la guia del Departament de Cultura de la Generalitat. I encara és més ridícul voler ensorrar les dotacions de premis institucionals perquè són les que fan viure poc o molt els escriptors que les guanyen. Aquesta gent no defensa els escriptors, els ensorra i crea confrontació amb sectors que haurien d'anar de bracet, els editors catalans i les institucions catalanes (o valencianes, o de les Illes o d'on sigui que paguin literatura en català). Per què no diuen que entre totes les associacions d'escriptors toquen uns 100 milions de pessetes (per dir-ho en llenguatge antic) i els escriptors no en veuen bo i res? Són uns hipòcrites que s'autoadjudiquen la representació d'uns escriptors que en realitat no tenen. Petons a tots i a totes.

El Seminari de Traducció que fa l'AELC a Vilanova i la Geltrú redueix la jornada i es dedica inexplicablement al còmic

2008-02-05T17:23:00.000+01:00

Cada dia, la junta de l'AELC sorprèn més amb les seves decisions. L'última fa referència al Seminari de Traducció que es fa des de fa uns anys a Vilanova i la Geltrú i que va iniciar, gairebé unipersonalment Francesc Parcerisas. Després d'un parell d'anys d'autèntica participació —només durant els anys 2000 i 2001, just abans de la crisi de l'AELC de la tardor del 2001— amb la totalitat de les places ocupades, el Seminari ha anat baixant en interès i assistència. Per intentar de sortir del pas, la junta de l'AELC ha decidit aquest any avançar-lo al primer cap de setmana de març —abans es feia el mes de maig—, i dedicar-lo a uns temes insòlits: un, la traducció del còmic! És a dir, "blup!", "scratx!", "pam!" "toc!" i altres expressions divulgades de fa anys pels escassos còmics catalans. Un altre, del manga i el conte il.lustrat —que a saber per què diuen que és infantil i juvenil—, i un altre a la traducció d'animació. En un any, que les traduccions han estat vivint un punt d'inflexió gràcies a la promoció de Frankfurt, als promotors del Seminari no se'ls acut res més que dedicar-se a la branca de la traducció que menys complicació comporta. La psicosi, però, de ser més a dalt que a baix, com vulgarment es diu, s'ha apoderat dels organitzadors de l'AELC que, sense saber ja com remuntar el Seminari després d'una progressiva caiguda en picat, han reduït la jornada només al matí d'un dissabte. Per acabar de reblar el clau, es dedicarà el pròxim Seminari —si és que es fa— a la traducció del cine mut...? Si arriba a convocar-se, prometem no faltar-hi, almenys a l'hora del tec que acaben fent els participants del Seminari en un restaurant de Vilanova i la Geltrú, que per això envia dinerons del drets d'autor el pare Cedro.

La campanya per recaptar 10 € de cada associat de l'AELC per finançar la multa dels repetidors coincideix amb l'anul.lació de la multa d'un jutge

2008-01-29T17:22:00.003+01:00

Davant la imposició d'una multa de 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià per l'afer dels repetidors de TV3 al País Valencià, multa posada a instàncies del govern del PP de la Generalitat Valenciana, l'ànima de l'entitat condemnada a pagar, Eliseu Climent, va fer un viatge a les principals seus dels gremis professionals i culturals del Principat —escriptors, periodistes, advocats, mestres, llicenciats...— perquè cadascuna d'aquestes entitats "carregués directament" als seus associats els 10 € en qüestió a canvi d'un cartell de Tàpies que rebria posteriorment. El cas és que com en aquesta país molts periodistes són escriptors i molts escriptors són periodistes per no dir que molts escriptors i periodistes són advocats o molts també són mestres i llicenciats, la carta de cada associació es vamultiplicar en alguns casos particulars per dos o per tres. L'AELC no va fer el càrrec automàtic —algú hi va posar aturador a temps— però sí que va enviar una carta a tots els associats indicant quin era el compte corrent on podien fer la seva aportació. El cas és que mentre els associats de l'AELC rebien aquesta carta o la tenien pendent de llençar a la paperera o de fer el que els demanaven, un jutge va retirar cautelarment arran d'un recurs presentat, la multa dels 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià. De les aportacions que han fet els primers a solidaritzar-se en la causa no se'n sap res... cosa que, si la multa no es fa efectiva, hauria de tenir un aclariment per part de la junta de l'AELC que va incitar a fer el pagament als seus associats. Fins ara, muts i a la gàbia. I no és perquè no es rebi correu des de l'AELC cada dos per tres amb bases de premis i informació absolutament inútil ni que no existeixi un mitjà anomenat correu electrònic... La cosa pren encara un caràcter més greu quan s'ha sabut que la campanya ha recaptat més de 300.000 euros, i que dur-la a terme li ha costat gairebé la meitat en despeses de gestió i material. Cap explicació?

El projecte de reproduir algunes pàgines d'autors de l'AELC en versió anglesa de cara a la Fira de Frankfurt ha quedat en només promeses

2008-01-15T17:21:00.000+01:00

Uns mesos abans de la celebració de la passada Fira del Llibre de Frankfurt, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va anunciar que tenia previst traduir a l'anglès un nombre indeterminat de pàgines web d'autors gràcies a un ajut que tenia per a aquest concepte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Passada la fira, però, ni durant els dies de la seva celebració ni després se n'ha sabut res més. La presència de l'AELC a Frankfurt, que va passar gairebé desapercebuda, només es va concretar en una visita de retorn de cortesia amb l'associació d'escriptors alemanys que uns mesos abans havien estat convidats a Barcelona. Com sempre, es van fer volar coloms sobre els drets d'autor, una cançó que ja fa mala olor només pel que té de xarlataneria i res de consistent i concret de cara a cap resultat que oriente de debò els autors.

Tots els associats de l'AELC passen pel "tubo" amb motiu del 30e aniversari

2008-01-10T17:18:00.000+01:00

Que ningú no es pensi que l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha instaurat el "youtube" entre els seus canals de difusió. Res de semblant. Com que ja ha mostrat prou vegades que l'edat de pedra encara no ha passat, tots els associats han rebut durant els últims dies una tramesa ultraespecial —i ultracostosa!— amb un tub de cartró que contenia enrotllat a dins el cartell commemoratiu dels 30 anys de l'AELC —que sembla que no s'acabin mai perquè el logo de les espelmetes d'en Ràfols Casamada, tan semblant al del PEN Club Català, no hi ha manera que desaparegui de la vista— per si cadascun dels "agraciats" amb el "tubo" el volia fer emmarcar. La política de despeses inútils i sumptuàries de l'actual junta de l'AELC no té límit. A l'abús del correu de paper postal gairebé setmanal per anunciar qualsevol petit acte al qual la gran majoria no pot regularment assistir perquè és fora del seu territori, calia afegir-hi un embalum com el de l'esmentat "tubo", a la vegada que la mateixa junta es justificava feia uns dies per carta dient que no podia fer arribar l'estudi exhaustiu de l'hipotètic estudi de la professió, cosa que potser hauria estat més saludable de fullejar, malgrat la seva inconsistència i fiabilitat. El cas és que no seria gens estrany que els serveis de recollida de contenidors del país, diguessin mosquejats que han localitzat —com si fossin avets secs de Nadal— tot de tubs de cartró amb dues tapadores de plàstic... i un cartell a dins de classe de dibuix de parvulari.

Mig any llarg sense circulars informatives

2007-12-10T16:07:00.000+01:00

Des del mes de maig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no ha enviat als seus associats i associades cap circular informativa que doni a conèixer quina és la gestió que està portant la junta actual, ja sigui amb la seva presència en comissions, organismes o altres institucions, les decisions dels quals afecten el conjunt dels escriptors catalans. Les trameses que constantment fa l'AELC als associats, sempre per correu postal —el correu electrònic encara no s'ha inventat— consisteix bàsicament en la distribució de bases de premis literaris, la majoria sense cap interès general si tenim en compte que als premis es presenten una minoria d'autors, i a vegades fora de termini —cosa que, d'altra banda, queda coberta a Internet per la relació mensual que en fa el Departament de Cultura—, i targetons d'actes —recitals poètics, diàlegs entre autors i recitals, recitals i recitals— que tenen lloc en algun dels tres àmbits territorials i que no congreguen gaire concurrència més que una dotzena de voluntaris, comptant els organitzadors. Aquestes trameses postals de bases i targetons, que no informen del dia a dia de les actuacions de la junta de l'AELC, tenen un cost de paper, sobres i correu elevadíssim al final de cada any —només cal fer un càlcul aproximat de cada tramesa per a més de mil associats— i no creen cap clima informatiu ni col.lectiu que faci que els associats estiguin al corrent puntualment del que més els pot afectar en la seva feina diària com a escriptors, cosa que crea una disgregació associativa i una falta d'interès evident per la professió.

Hipocresia en la mort de Paco Candel per part de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana

2007-11-24T19:12:00.000+01:00

La hipocresia de segons quin sector de les lletres no té límits. Un dels últims exemples s'ha pogut comprovar amb la vena necrològica que s'ha disparat amb la mort de Paco Candel. Pàgines de diaris i dos dies amb obertura de Telenotícies a la Televisió Catalana. Preguntat per una agència de notícies, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, s'ha desfet en lloances per Candel, com el millor dels buròcrates a l'hora de tenir un micro davant. Cal recordar, però, que Paco Candel ha estat un ignorat en tots els actes de trenta anys de vida de l'AELC, entre altres coses perquè no va ser mai considerat un escriptor en llengua catalana. Es dóna el cas, però, que en el període 1999-2001, dins la línia de redreçar la falta de generositat de l'AELC envers alguns dels escriptors, es van nomenar alguns socis d'honor que, o bé no eren socis o havien tingut una vinculació i una funció important per al conjunt de les lletres catalanes. Paco Candel va ser un dels proposats i rebutjats per la junta d'aquell moment, presidida pel valencià Jaume Pérez. L'autor Paco Candel, precisament d'origen valencià, emigrat a Barcelona als dos anys, tampoc no va aconseguir tenir ni aleshores, ni ara, una pàgina web que recordés la seva obra. Candel no es troba ni en el directori d'autors de l'AELC, doncs, ni en el del portal Lletra de la UOC, ni tampoc en cap manual i, per contrastar amb tanta verborrea necrològica i hipòcrita, una repassada per les llibreries a les vint-i-quatre hores de la seva mort deixava clar que tampoc no es trobava cap del seus llibres, principalment perquè la gran majoria, per no dir tots, estan descatalogats. Aquesta és la realitat. Per això, la Plataforma lamenta que s'aprofitin situacions com aquestes per fer una intervenció pública —d'altra banda prou merescuda— però que no es digui a la vegada que Paco Candel no ha estat mai soci de l'AELC i que la mateixa AELC —malgrat que l'autor consta en el Qui és Qui de les Lletres Catalanes— no ha tingut mai un detall de reconeixement per la seva obra. Candel, de fet, ho tenia clar: "Els altres catalans". I durant cinquanta anys, trenta en democràcia, així ha estat considerat pel seus col.legues de ploma, tenint en compte que Candel ja no va arribar pràcticament a l'ordinador.

Pocs autors als actes del trenta aniversari de l'AELC i molta invitacio als sopars

2007-11-20T14:12:00.000+01:00

Els actes del trentè aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), segon aniversari que se celebra en un període de cinc anys, no tenen el quòrum que la Junta actual esperava. El programa de taules rodones escampades pel territori no han aconseguit congregar més que minories de cada àmbit. A mes, la majoria de debats no han aportat res de nou ni han proposat cap projecte sinó que han caigut en la lamentació, la queixa i la mirada nostàlgica enrere. Fins i tot en una de les taules rodones, la de les Illes, l'escriptor Antoni Serra va fer públic que s'havia donat de baixa de l'AELC perquè es va adonar que hi havia socis de primera, de segona i de tercera. Sense comentaris. D'altra banda, els sopars o dinars organitzats, segons fa el cas, de les Illes, el País Valencià i el Principat, no han rebut les inscripcions "voluntàries" que també preveia la Junta (malgrat el preu considerat reduït de 35 euros per cobert!), cosa que en els últims dies s'ha procedit a convidar, a tort i a dret i per omplir, una sèrie de socis que ni s'ho esperaven, sobretot, esclar, per al sopar final a l'Hotel Casa Fuster, de Barcelona (on també ha estat convidat el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre algun altre càrrec institucional) , després de la taula rodona de La Pedrera. La Plataforma considera que aquests actes d'aparador, taula, copa, puro i pandereta no són precisament els que necessita en aquest moment el sector de les lletres catalanes que té plantejats una sèrie de reptes decisius per al futur i que la junta actual només fa veure que té damunt la taula, però sense donar-hi una resposta activa que desencalli l'estat de letargia de la gran majoria d'autors catalans. La tendència a convidar tothom incitant-lo a pagar i després reconvidar més d'uns quants —perquè es vegi ple— sense pagar, via telefònica, recorda mals temps. Mals temps que, lamentablement, i per mor de comptar amb una junta no només continuista sinó ancorada en els primers anys de l'AELC, es difícil, ara per ara, que es vegin eradicats.

L'estudi sobre la situació professional dels escriptors costa 30.000 euros però maquilla la realitat

2007-11-05T09:36:00.000+01:00

Sabut és que, ni que sigui per fer soroll, un estudi estadístic sempre és ben rebut per la concurrència mediàtica. Malauradament, l'estudi sobre la situació professional dels escriptors catalans cau en l'error de donar més importància als fets anecdòtics que a l'anàlisi de la realitat. El pretès caràcter "científic" amb què el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) titlla l'estudi queda desmuntat de seguida. En primer lloc, un estudi que es basa únicament en un sector que és només dels associats —nombrosos escriptors actuals no sós socis de l'AELC— limita el seu resultat. En segon lloc, la xifra de 373 consultes aproximades que s'ha donat per oficial no ha estat escollida des dels criteris dels tècnics sinó que ha estat aleatòria, és a dir, ha respost qui ha volgut d'un col.lectiu aproximat de mil associats. Qualsevol estudi que es fa d'aquest tipus parteix d'un principi bàsic: els enquestats han d'estar "científicament" escollits pels tècnics de l'enquesta. Edats, gèneres, sexe, lloc de residència, etcètera, etcètera. En aquest cas, s'ha confiat en l'atzar. I això desvirtua d'entrada la realitat del retrat robot que s'ha volgut fer. A banda d'això, que invalida o maquilla notablement l'estudi, ¿de què serveix saber que el 60% d'aquests 373 voluntaris, diu que també escriu en castellà? ¿De què serveix saber que la meitat dels que han respost diguin que són funcionaris? ¿De què serveix que un llarg tan per cent es lamenti que no ha passat dels mil euros d'ingressos per drets d'autor en l'últim any? Les lletres catalanes necessiten un altre tipus d'estudi. Més aviat un pla de xoc que n'eviti la desaparició si no s'hi posa remei. ¿Per què baixen les vendes dels llibres dels autors catalans? ¿Per què les llibreries no exposen els seus llibres en llocs preferents? ¿Per què es descataloguen obres importantíssimes per a la tradició de les lletres catalanes? ¿Per què novetats catalanes que no poden tenir més promoció després d'aparèixer en tots els mitjans no troben resposta a l'hora del mercat? ¿Per què els programes de llibres de les televisions públiques i les ràdios públiques dediquen gran part de les seves informacions a la literatura castellana? L'estudi passa per alt tots aquests aspectes i es conforma amb l'autobombo d'haver fet un treball acadèmic, matemàtic i prou. La Plataforma considera que el pressupost de 30.000 euros destinats a aquest estudi, que en realitat ha estat confeccionat per cadascun dels 373 voluntaris que han respost un llarg qüestionari, és desmesurat tenint en compte els resultats que ha donat i la inutilitat tant de cara al moment present com al futur. Inútil, a més, la tramesa que es va fer d'aquest qüestionari —un quadern gairebé de vacances!— amb sobre mida A4 i sobre franquejat per retornar al miler d'associats. Queda clar que set-cents sobres d'aquesta tramesa han anat a la paperera. La paperera de cada escriptor que no ha respost, esclar. Diners llançats que haurien pogut servir per a alguna altra finalitat més eficaç.

Un galeusca en la intimitat clandestina

2007-11-02T09:35:00.000+01:00

Com ja és habitual, el que hauria de ser un devessall d'escriptors i un enrenou mediàtic sonat a nivell de tot l'Estat espanyol, es converteix cada any, pel pont de Tots Sants —tan tradicional com visitar els cementiris—, en una excursió de curs que una dotzena de socis de cada associació d'escriptors —la gallega, la basca i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)— fan alternativament a cadascun dels seus territoris, pagant la resta, ni que es digui que ho finança CEDRO, sota l'excusa de l'intercanvi i el coneixement de les tres literatures i prenent com a objectiu un tema de música celestial que justifiqui les taules rodones, les visites culturals i els tecs que s'hi inclouen. La trobada d'aquest any ha passat novament desapercebuda i, com ja és també habitual, els associats —sobretot els traductors entre les tres llengües o escriptors traduïts a alguna de les tres— que podrien tenir interès a participar en aquests encontres, i ja en van vint-i-quatre!, ni tan sols hi han estat convidats i ni tan sols se'ls ha informat de la convocatòria que aquest any ha tingut lloc a Lugo per parlar de 'L'imaginari en la literatura'. La Plataforma considera que és inacceptable que es mantingui any rere any una activitat com el Galeusca que lamentablement no aporta res al coneixement i la difusió entre les tres literatures dites minoritàries de l'Estat espanyol i que fins i tot nega la participació activa als mateixos associats. Unes conclusions tòpiques i típiques de pa sucat amb oli, al final de l'encontre no cobreix ni els objectius ni els aspectes que haurien de ser prioritaris del Galeusca si els que hi participen ho fessin, realment, en nom de tots els altres i no en profit personal sota l'afany de munyir fins al límit el turisme literari subvencionat. Com deia el lema d'aquest any, l'AELC sembla que s'apunti a "allò que és faula i a la vegada el misteri”. Els convidats catalans d'aquest any per part de l'AELC han estat: Guillem-Jordi Graells, Alfons Llorenç, Caterina Valriu, Francesc Serés, Jaume Miró, Montserrat Rodés, Ramon Guillem, Gemma Sales, Lluïsa Soaz, Montserrat Bayà (hi ha participat en totes les edicions), Antoni Prats i Magdalena Gelabert. Sense paraules. Cada lector por extreure'n les conclusions de la tria.

Màster en taules rodones i demostració de geografia "provincial"

2007-10-31T09:34:00.000+01:00

La falta d'imaginació s'ha fet evident en la forçada commemoració del trentè aniversari de la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Tal com va avançar ja fa unes setmanes aquesta Plataforma, es preparaven de pressa i corrents una sèrie de taules rodones per cobrir una celebració que ja va tenir la seva rèplica fa cinc anys amb el vint-i-cinquè aniversari. Mentre una carta de la secretària Lluïsa Julià qualificava d'ambiciós el programa, a l'hora de la veritat ha quedat clar que l'ambició consisteix en unes vuit taules rodones i tres sopars —per cert, ¿després de convidar-hi pagant els associats, es podria fer pública una llista amb tots els que ja han estat convidats sense pagar, pels seus mèrits, esclar, com si encara fóssim a Frankfurt?). Per a més inri, el programa de les taules rodones només indica quins són els participants, però no hi ha cap temari que orienti del seu contingut, cosa que treu interès a una possible assistència. A més, la improvisació del programa ha fet que, a última hora, s'hagin produït algunes baixes i canvis de participants. Per exemple, Andreu Carranza i Margarida Aritzeta, previstos en la taula rodona de Tarragona, han estat substituïts per altres autors. La Plataforma considera que la lleugeresa a qualificar de programa ambiciós aquest escampall de taules rodones només mostra la falsa intenció descentralitzadora i el caure en una altra mena de centralització, la "provincial" perquè no hi consta cap ciutat cap de comarca que no sigui cap de "província". I, si no, només cal veure quina és la distribució triada: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (al Principat). València, Alacant i Castelló de la Plana (País Valencià) i Palma (Illes). El criteri geogràfic és fàcil de deduir: com el dels homes (i les dones) del temps, a la televisió.

Titllen de "lobby feroz" la proposta del president de l'AELC a Frankfurt per lluitar contra el que ell anomena "vulneració dels contractes editorials"

2007-10-13T14:15:00.000+02:00

Ha quedat ben clar que mentre els editors, els polítics i els escriptors catalans celebraven, potser amb un pèl d'eufòria, l'èxit de les actuacions de l'ambaixada de Frankfurt, èxit al qual la Plataforma Per Una Aelc Com Cal s'afegeix, els representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), en un recambró cedit a l'associació homònima alemanya, tiraven aigua al vi en boca del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, pregonant una vegada més la seva dèria de crear enfrontaments amb tots els sectors possibles.

Ara li tocava el torn, novament, als editors que, mentre suaven la cansalada venent drets d'autors catalans a la sala de professionals, se sentien a dir, des del recambró esmentat, que no complien amb els mínims especificats en els contractes. L'obsessió nostàlgica del nou president de l'AELC, des que el març va prendre possessió del càrrec, és prou notòria. El que no se sap és a quines vulneracions de contracte es refereix ni de quines editorials parla. Això sí, no s'està de dir, en la línia judicial que l'AELC ha emprès a tort i a dret, que els contractes estan sent sotmesos a un examen jurídic per treure'n conclusions.

La generalització en aquest tema fa que la imatge que es dóna de la relació contractual dels dos gremis catalans —escriptors i editors— és nefasta. Guillem-Jordi Graells fins i tot va dir que, en un any, només s'havien pogut veure una sola vegada amb els editors! ¿No deu ser que la falta de contacte és més aviat fruit de la incapacitat de bona relació de la junta actual de l'AELC amb altres sectors que li són afins? Si no, ¿com s'entén que també hagin tingut problemes amb el Centre Català del PEN —veïns de local— o amb la comissió del futur Consell de les Arts i qui s'hi representava i, si estiréssim la corda, amb la Institució de les Lletres Catalanes, que fins i tot han arribat a qüestionar?

Sembla que l'única bona relació que manté l'AELC és amb l'ACEC, secretariada per Giménez-Frontín, amb qui fan ballmanetes sempre que poden, sobretot quan aquest últim venta el foc i encén les brases. Una vegada més, la imatge de l'associació dels escriptors catalans, aquesta vegada a Frankfurt, ni que sigui des d'un recambró, ha estat deplorable. I ens hi juguem massa perquè aquesta tendència es vagi repetint. Una delegació formada pel president, Guillem-Jordi Graells, la vicepresidenta del Principat, Mercè Canela, la secretària Lluïsa Julià, la tresorera Laura Santamaria i la vocal Anna Casassas, entre altres convidats, han sorprès fins i tot els seus amfitrions alemanys que han vist com els pèls se'ls eriçaven i els ulls se'ls obrien com taronges quan Guillem-Jordi Graells anunciava, com aquell qui fa una declaració política a l'estil de les moltes que han fet a Frankfurt els representants polítics de debò, dient que es crearia un "lobby de pressió" de totes les associacions europees d'escriptors per fer front a l'incompliment dels contractes d'edició.

L'anunci de Guillem-Jordi Graells des de Frankfurt ha sonat com un gerro d'aigua freda sense cap ni peus a la seu de l'European Writers' Congress (EWC), que és legalment, des de fa anys, la Federació d'Associacions Europees d'Escriptors, de la qual forma part tant l'AELC (per això paga anualment una considerable quota!) com la VS, l'associació alemanya, així com l'Asociación Colegial de Escritores (ACEC). L'European Writers' Congress (EWC) té com un dels seus objectius bàsics la defensa dels interessos professionals dels seus més de 60.000 membres europeus, entre els quals hi ha els catalans. S'entén, no cal dir-ho, que els interessos professionals dels escriptors són, sense cap mena de dubte, els drets d'autor que es deriven dels contractes i la bona interpretació d'aquests contractes.

Precisament l'European Writers' Congress celebra el seu Congrés o Fòrum Mare Nostrum (que va tenir lloc a Catallunya el 2001) i la seva Asssemblea Anual aquest més d'octubre, els dies 26, 27 i 28, a Trieste (Itàlia). I una de les conferències del Congrés està dedicada a debatre sobre els drets d'autor i la seva situació arreu dels països mediterranis i europeus. La contradicció, doncs, entre l'anunci del president de l'AELC a Frankfurt i la seva pertinença en confederació a l'European Writers' Congress és evident i ha sonat, en la seu de l'EWC, com un intent paral.lel d'ocupar incomprensiblement el lloc que actualment ja està cobert amb el suport de totes les associacions d'escriptors europees.

Sembla que la fixació —que sembla que vulgui justificar la inactivitat actual i el poc ressò gremial de l'AELC— i l'afany de protagonisme i personalisme de l'actual presidència de l'AELC ha trobat la seva guspira a Frankfurt i la brasa s'ha encès del tot. L'actual president de l'EWC, des del 2005, Andreassen Trond, i la secretària general de l'EWC, Myriam Diocaretz, amb seu a Brussel.les, esperen amb expectativa quina és la veracitat d'aquest anunci fet a Frankfurt. El fet és que, el mateix dia 28 d'octubre, a Triestre, l'EWC, celebrarà eleccions generals i té dos candidats a la presidència: John Erik Forslund, de la Unió d'Escriptors Suecs, i Pirjo Hiidenmaa, representant de l'associació finesa d'autors de no ficció, que també es presenta com a candidata a la vicepresidència. Cap representant català es presenta a les eleccions de l'EWC, cosa que contrasta també amb la proposta de duplicitat feta per Guillem-Jordi Graells a Frankfurt.

Tal com estan les coses, doncs, la proposta presentada a Frankfurt, en un recambró, sota la sorpresa de la mitja dotzena d'assistents que hi havia, de crear "un lobby de pressió" de les associacions europees d'escriptors per acabar amb la presumpta vulneració dels contractes per part dels editors (¿tots els editors?) sembla més una declaració de titular periodístic —un titular que ni així s'ha aconseguit que trobi ressò— que no pas una realitat eficaç i beneficiosa per als escriptors. La cosa ha ratllat tant l'esperpent al qual ens té acostumats la Junta de l'AELC que ja ha estat batejada en alguns sectors com "el lobby feroz". D'humor, sortosament, no ens en falta, ni que sigui al preu de fer el ridícul com a gremi, cosa que la Plataforma Per a Una Aelc Com Cal no s'estarà mai de lamentar i també d'exigir que desaparegui una manera de fer que sembla que hagi retrocedit a èpoques absolutament superades.

Trenta aniversari improvisat i sense objectius

2007-09-25T13:20:00.001+02:00

L'actual Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) està preparant a corre-cuita el trentè aniversari de la fundació de l'associació, que va tenir lloc, almenys oficialment, el 31 d'octubre del 1977, a Palma. Les presses han fet que el programa s'hagi improvisat a última hora i que estigui ple de tòpics i de repeticions sense cap objectiu de futur. Només cal recordar que fa cinc anys es va commemorar el 25è aniversari i que, ara, cinc anys després, es torna a repetir una commemoració similar, en lloc de portar a terme tota la sèrie de propostes que aleshores s'haurien hagut de fer. La commemoració, que tindrà lloc a finals de novembre a Barcelona i uns dies abans a les Illes i el País Valencià —entre altres coses perquè és el límit que l'AELC té per justificar les despeses tant a la Institució de les Lletres Catalanes com a Cedro de les dotacions econòmiques que rep— estarà farcida de taules rodones, mirades enrere, autobombos, homenatges i algun debat sobre el futur dels escriptors catalans, sense que es toquin, però qüestions vitals i importantíssimes del dia dia de la professió, una professió, per cert, que te un estudi pendent de fa mesos i que s'està forçant que els resultats es presentin coincidint amb aquesta commemoració. El programa, com sempre, s'està reomplint sense comptar amb els diversos sectors d'associats a través dels seus àmbits literaris i seccions sinó donant prioritat a les taulades de sempre en els diferents àmbits territorials, amb la intenció de tapar amb els àpats subvencionats el debat obert, valent i de canvi profund pel bé de la professió. La Plataforma considera que no és el millor mètode commemorar cada cinc anys un aniversari sense que després es vegin els resultats d'aquestes commemoracions i lamenta que es tendeixi a fer grans celebracions sense suc ni bruc només per aplicar les dotacions econòmiques que tant les institucions com Cedro aporten anualment a l'AELC, quan en realitat, aquestes dotacions haurien d'arribar directament als seus associats en serveis professionals i, per extensió, també als que no en són socis perquè les dotacions públiques pertanyen a tots.

Nou relleu a la Junta de les Illes

2007-09-24T13:14:00.000+02:00

El vocal de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a les Illes, Josep Ramon Cerdà ha dimitit del seu càrrec de vocal. En el seu lloc, seguint l'habit de cooptar sense passar per l'elecció dels associats, la junta territorial de les Illes, que ara té com a vicepresident, Miquel Bezares, ha cooptat Magdalena Gelabert. Com també és habitual, l'AELC no ha fet saber aquest canvi als seus associats ni l'ha posat a la seva consideració, mal que sigui a la del centenar d'associats de les Illes.

Webs d'autors de l'AELC a la llengua anglesa, sense oferta als associats

2007-07-12T12:32:00.000+02:00

L'AELC té l'encàrrec de traduir a l'anglès una setantena de pàgines web d'autors gràcies a una dotació institucional dins el paquet de Frankfurt però no ha obert la proposta als associats

Un dels projectes que té l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dins de l'aportació extraordinària que les institucions han destinat a les associacions d'escriptors de cara a la Fira de Frankfurt és la traducció a l'anglès d'una setantena de pàgines web d'autors. A tocar de la celebració de la fira, però —10 a 14 octubre— l'AELC no ha comunicat als associats aquest projecte ni l'ha obert a aquells que en el seu dia van encarregar la pàgina a l'AELC i la van pagar de la pròpia butxaca —un criteri que, tenint en compte els ingressos d'institucions que té l'AELC, és a hores d'ara inconcebible, de la mateixa manera que ho és que s'elaborin segons quines pàgines web d'autors sense cap interès i es mantinguin en l'oblit i la ignorància nombrosos autors associats vius que encara no són en xarxa, o que es destinin 300.000 euros a un nombre reduït de DVD's i no es pensi a completar com més àmpliament possible el directori de les pàgines d'autor. Pel que fa a la traducció de pàgines web a l'anglès, amb el suport de les institucions, la Plataforma considera que s'ha actuat amb discriminació en relació a aquells autors que, pel seu compte, s'han elaborat personalment una pàgina web i la tenen hostatjada en un servidor diferent i, per això, a l'hora de rebre una dotació econòmica per a la traducció, l'AELC no els considera de la seva incumbència, però sí que, en canvi, els inclou com a pàgines lincades dins el seu directori d'autors. Actituds com aquestes no lliguen gens amb els missatges repetitius i demagògics que en els últims mesos s'han escoltat sobre la presumpta defensa dels autors que fa l'AELC, pregonats, principalment, pel seu nou president.

President i expresident, a Cedro, sense informar els associats de l'AELC

2007-07-03T18:29:00.000+02:00

El president actual i l'expresident de l'AELC formen part de la junta de CEDRO sota l'absoluta falta d'informació als associats i la secretària es manté inflexible com a única representant dins l'Institut Ramon Llull, malgrat la demanda del Centre Català del PEN

Tal com va avançar aquesta Plataforma, l'expresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Jaume Pérez, s'ha confirmat com a membre de la renovada junta de CEDRO, de la qual ja formava part des que era President de l'AELC. S'hi ha incorporat també l'actual president, Guillem-Jordi Graells. Ni aquesta incorporació —lògica— ni la continuïtat de Jaume Pérez han estat, però, anunciades als associats. La Plataforma ja havia demanat que l'anterior president deixés vacants tots els càrrecs paral.lels a la junta de l'AELC per facilitar, després de vuit anys, la renovació necessària de càrrecs . Però tal com es va dir aquí mateix, la seva resistència a fer-ho, l'ha continuat mantenint tant a CEDRO com a la junta de la Institució de les Lletres Catalanes, privant així una regeneració de cares, com correspondria, i l'accés de gent amb noves inquietuds i millors idees en els punts de decisió que té l'AELC establerts. En aquest sentit, també cal esmentar l'actitud de la secretària de l'AELC, Lluïsa Julià, que es manté en el Patronat de l'Institut Ramon Llull, malgrat que el Centre Català del PEN havia entès i acordat que aquesta presència seria rotativa i canviant anualment. Julià va enviar un correu electrònic a la secretaria del PEN —viure i conviure a la mateixa planta de l'Ateneu dificulta les relacions personals, pel que sembla— i va comunicar que aquesta afirmació que el PEN havia fet en una assemblea anterior i que figurava en acta era equivocada i que seria ella, i només ella, en nom de l'AELC, la que s'estaria a la cadira del Ramon Llull fins que les coses canviessin, si és que canviaven. El PEN no va rectificar la seva afirmació en l'acta de l'última assemblea i ha mantingut una actitud elegant —més aviat resignada— tot i que visiblement molesta. La Plataforma veu inadmissible que d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, el Centre Català del PEN, que és qui té més relacions exteriors, n'hagi d'estar al marge sense representació i lamenta que posicions com les de l'AELC, en aquest cas les de la seva secretària, provoquin tensions innecessàries entre col.lectius que treballen —o haurien de treballar— per un mateix objectiu.

Les Illes coopten Miquel Bezares com a vicepresident

2007-06-01T12:11:00.000+02:00

L'autor Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) ha estat cooptat per ocupar el lloc de vicepresident de les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), deixat vacant per Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol en ple període electoral del mes de març passat. Aquest, que va dimitir —segons ell mateix— per motius personals, no va acceptar continuar ni de vicepresident en funcions després de la renovació de la presidència i part de la junta directiva, i tampoc no havia estat inclòs, fins uns mesos després, en la Comissió Consultiva com li correspon com a exvicepresident. La Plataforma ha confirmat que Miquel Bezares va acceptar el càrrec cooptat el passat 23 de maig. Bezares es veurà obligat ara a mantenir un any, com a mínim, la seva situació provisional, en no haver estat presentada la seva candidatura al càrrec. La Plataforma considera també que el mètode utilitzat no és el més correcte i que, en el cas de les Illes, la dimissió de Sampol enmig del període electoral, hauria hagut d'implicar ara, una obertura nova de candidatures i una nova votació, que hauria pogut ser molt simple a través del vot per correu. El sistema de les cooptacions porta a tenir en els càrrecs persones que no tenen el suport de la majoria dels associats i això els resta credibilitat i confiança, lamentablement. Malgrat que han transcorregut prou dies des de la cooptació de Miquel Bezares, l'AELC no ha comunicat als associats —i això quan som a l'era del correu electrònic— aquest altre nomenament fet a dit del vicepresident de les Illes.

L'AELC preveu gastar-se més de 300.000 euros en tres anys per a la sèrie de DVD's sobre autors

2007-05-18T21:10:00.000+02:00

Aquesta és una de les despeses més elevades que ha fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per a un sol concepte en tota la seva història. Tot i així, el resultat fins ara ha estat mínim i el ressò que ha obtingut, gairebé nul. Els DVD's sota el lema Veus Literàries —divuit fins ara amb una tria més que discutible— estan elaborats per la productora Micantia, que es va donar d'alta en el Registre d'Empreses sis mesos abans de l'inici d'aquest projecte. L'any 2005, l'AELC hi va destinar 146.000 euros; l'any 2006, n'hi va destinar 102.000; i per al 2007, preveu destinar-n'hi 60.000 en el seu pressupost, cosa que vol dir que en tres anys el total d'aquesta despesa arriba als 308.000 euros. Aquests més de 50 milions de pessetes han servit per produir només 18 DVD's, amb un tiratge minúscul, que no es troba a la venda i que, a més, per estàtic, és clar, caduca l'endemà d'haver-se editat. Aquesta és una de les despeses que mostra el criteri irracional entre les autèntiques necessites del sector i l'ús que fa l'AELC d'unes dotacions pressupostàries (CEDRO i ILC) que pertanyen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats. Les despeses de l'AELC de l'any passat tenen també partides que criden l'atenció per la seva quantitat i la seva poca incidència en els associats. Per exemple, s'ha costejat un estudi de contractes d'edició amb un cost de 3.000 euros, estudi que, per cert, ni s'ha vist ni se'n sap res. En una assemblea general, es va parlar que aquest estudi havia estat encarregat a Guillem-Jordi Graells, precisament l'actual president. Una altra despesa inútil són els 30.000 euros ja pagats per l'Estudi sobre la professió d'escriure en català, un altre estudi encara en reserva i que, pel seu contingut del qüestionari, indueix fàcilment a la confusió, siguin quins siguin els resultats i a pesar que la junta actual digui que l'han respost un 40% dels associats, que mai no representaran la realitat del sector que pot ser molt variable depenent de quin siguin els que hagin respost. Més partides que criden l'atenció són els 31.000 euros de la revista digital de l'AELC, reduïda a la mínima expressió des de fa temps i limitada a reproduir notícies de premsa ja publicades majoritàriament, a banda d'algunes entrades pròpies i continguts de publicacions extrets del paper que s'hi bolquen amb un procés automàtic i senzill. Les coordinacions d'activitats —caldria veure quines activitats s'han fet realment per ser coordinades— pugen a 20.000 euros. El manteniment de la junta directiva s'ha situat en els 17.000 euros, un cost dels més revisables, tenint en compte que l'AELC no és una empresa amb negocis lucratius. I el concepte de revista digital, per al 2007, s'eleva alegrement 7.000 euros, en relació a l'any passat, cosa que passa a ser de 38.000 euros. I un altre luxe de despeses són els 10.000 euros del cost d'un únic exemplar de la revista Literatures, en paper, que dirigeix l'expresident Jaume Pérez, i que s'ha publicat darrerament cada semestre. És fàcil imaginar aquesta mateixa revista —evidentment millorada— i només en versió digital i sobren paraules per dir quin seria el seu mínim cost. Encara sorprèn que l'AELC aboni a l'Ateneu Barcelonès una quota especial de 2.400 euros anual, quan els locals que ocupa a l'última planta van ser finançats en la seva totalitat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb 100 milions de pessetes a canvi d'un conveni que garantia l'estada de les associacions d'escriptors per un llarg període d'un quart de segle. I encara més sorprenent és una partida d'assessoria fiscal per 7.500 euros i una altra d'assessoria jurídica per 3.200 euros, en total, doncs, 10.700 euros que gairebé representen una nòmina d'un expert que estigués semifix a disposició de l'AELC i els seus associats. La Plataforma veu preocupant el criteri d'una certa màniga ampla, poc analitzada i estudiada, en les despeses com per exemple els 20.000 euros que encara costa la comunicació postal amb els associats —paper, paper i paper—, i això en un moment que el correu electrònic i internet han rebaixat sensiblement a tot arreu —institucions, empreses i particulars— aquest concepte. Però per a l'AELC, el correu electrònic és gairebé un mitjà desconegut, comparat amb els comunicats electrònics que es reben d'altres associacions similars. L'AELC preveu per al 2007 tenir uns ingressos totals de 442.000 euros (uns 75 milions de pessetes), dels quals 80.500 euros provenen de la Institució de les Lletres Catalanes i 270.000 euros de CEDRO, malgrat que aquests últims es poden modificar segons com acabi un contenciós pendent amb el Ministeri de Cultura), tot un risc econòmic de gestió per a una junta directiva amb criteris tambalejants i improvisats, a la vista dels comptes del 2006, aprovats, per cert, per una minoria d'associats assistents en persona a l'última assemblea general i sense que en tinguessin abans coneixement o oportunitat de revisar-los, tal com caldria que es fes, posant a disposició dels associats els comptes anuals, durant uns dies abans, cosa que la Plataforma, una vegada més, no es cansarà de reclamar pel bé de l'AELC i els que en formen part.

L'expresident es reenganxa a la ILC i es resisteix a deixar CEDRO

2007-05-15T19:08:00.000+02:00

L'expresident Jaume Pérez es resisteix a deixar el seu càrrec paral.lel a la junta directiva de Cedro i es reenganxa a la Institució de les Lletres Catalanes dins del Consell Assessor evitant un relleu i la renovació necessària de membres de l'AELC

La Plataforma va demanar abans de les últimes eleccions que després d'esgotar dos terminis de quatre anys a la presidència, el valencià Jaume Pérez, es comprometés a abandonar tots els càrrecs paral.lels que tenia a l'AELC. A banda del que ja es va comentar aquí mateix sobre la cooptació de la seva dona, Isabel Robles, com a vocal de la junta del País Valencià, prescindint de les vocalies presentades volluntàriament, l'expresident Pérez no només ha deixat els càrrecs sinó que s'ha reenganxat al Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes en representació de l'AELC (fins ara ja n'havia format part així com de la Junta de Govern). La representació dels escriptors catalans dins aquest organisme ha quedat establert amb Salvador Company, Guillem Jordi Graells i Lluïsa Julià, que també repeteixen dins el Consell Assessor, juntament amb el renomenat Jaume Pérez. També aquest mes de juny hi ha canvi de junta dins els òrgans de CEDRO, dels quals forma part Jaume Pérez en nom de l'AELC, però la presència de Pérez sembla tan imprescindible després del seu llarg període de presidència letàrgica de vuit anys que la junta directiva de l'AELC està disposada a cedir i mantenir-lo en el càrrec que, per ara, Pérez no ha dimitit ni ha manifestat que pensi fer-ho.

El periodista Rafel Vallbona denuncia que l'AELC i l'ACEC veten el PEN per entrar a CEDRO

2007-05-14T18:24:00.000+02:00

El periodista i articulista del suplement Tendències d'El Mundo denuncia en un bitllet que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC) veten l'entrada del Centre Català del PEN Club en els organismes del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO i per tant el veten també a rebre els ingressos que el PEN reclama com a associació d'escriptors. Vallbona fa aquesta denúncia pública després d'haver rebut, diu, un correu electrònic de l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells en el qual, arran d'un altre article anterior de Vallbona també a El Mundo, el president Graells l'acusa d'afegir-se als aires de difamació que, segons ell, viu l'AELC. Aquest no és el primer conflicte que crea l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Als pocs dies d'haver estat escollit, juntament amb José Luís Giménez Frontín, secretari de l'ACEC, en la presentació d'un manifest de Sant Jordi per la reclamació del préstec bibliotecari, Graells ja va posar en un mateix sac tots els editors catalans acusant-los de no complir amb la normativa establerta en la confecció dels contractes d'edició. No es van concretar ni noms d'autors ni noms d'editors. Però sí que es va amenaçar d'emprendre accions legals —des d'un temps ençà l'AELC ha agafat una dèria a emprendre accions legals contra tot— contra aquells editors que asseguraven que ja tenien ben controlats. Aquestes declaracions han creat malestar en el gremi d'editors que es consideren, ells sí, difamats en genèric, quan defensen que des de fa molt de temps els contractes, majoritàriament, es fan amb el màxim de netedat i d'acord amb el que demana l'autor. A aquest conflicte, s'afegeix ara aquest intent per part del president de l'AELC de frenar la lliure opinió de la premsa, amenaçant un periodista de còmplice de difamació, acusació que el mateix president ha repetit des de la seva entrada a l'AELC contra un grup d'associats, als quals no anomena mai. En una carta de presentació com a president, Graells incloïa un paràgraf insultant per a un col.lectiu d'associats que també ha creat malestar entre alguns dels associats. Totes aquestes actituds, que no haurien de ser la targeta de presentació de la presidència de l'AELC, confirmen dissortadament, una vegada més, del que aquesta Plataforma alertava fa unes setmanes amb el canvi de junta que s'havia produït recentment.

Vuit mesos sense Circulars Informatives de l'AELC

2007-05-13T22:06:00.000+02:00

Sembla que tenir els associats de l'AELC no és la prioritat de l'actual junta directiva. Així, des de fa vuit mesos, no s'ha rebut cap Circular posant al corrent d'aquells aspectes que poden interessar els professionals de l'escriptura. Des que aquestes Circulars Informatives van ser instaurades el 1999 fins al 2001, quan la junt anterior va provocar una crisi interna, la redacció i tramesa d'aquestes Circulars ha anat espaiant-se cada vegada més en el temps. El silenci de vuit mesos actual —que potser insinua la mort d'aquest mitjà comunicatiu, malgrat que figura en els pressupostos del 2007— només és substituït per un bombardeig desordenat i constant —altament costós— de correu postal amb exemplars de bases de premis o targetons amb actes del'AELC que només interessen els que hi participen i que no aconsegueixen congregar un mínim de participants en cap dels tres àmbits territorials. L'absència de Circulars Informatives és també un senyal inequívoc del poc interès que té la junta actual a mantenir un contacte puntual, fluid i transparent amb els seus associats, cosa que la Plataforma lamenta pel que té de pèrdua associativa.

El directori de traductors de l'AELC, incomplet i sense links informatius

2007-05-11T13:05:00.000+02:00

Després d'un llarg període gestació, ha aparegut el directori de traductors i traductores, associats de l'AELC. El fet és que, a primer cop d'ull, queda clar que no hi ha molts dels que hi haurien de ser i, en canvi, n'hi ha alguns que potser no hi fan res. El criteri "voluntari" que s'ha aplicat per elaborar aquest directori —una imitació del que fa anys funciona a l'Associació Col.legial d'Escriptors— dóna una visió escurçada, confosa i esbiaixada de la realitat del col.lectiu de professionals de la traducció en llengua catalana. Una de les mancances greus és que, malgrat que alguns dels traductors que en formen part tinguin pàgina web o blog personal, en cap moment es fa la connexió digital corresponent i tampoc no hi ha cap connexió amb un currículum que orienti el "presumpte aspirant a encarregar un traductor" quin és l'historial de cadascun dels que s'ofereixen en el directori. Una vegada més, després de més de tres anys prometent aquest directori, la junta se n'ha sortit amb una perla que tan sols serveix perquè s'hi "autocontemplin" els mateixos que en formen part.

El vocal Magí Sunyer diu que el van "demanar" per formar candidatura

2007-05-03T19:00:00.000+02:00

El vocal de l'AELC, pel Principat de Catalunya, Magí Sunyer, admet públicament que va ser "demanat" per formar candidatura

El vocal del Principat, Magí Sunyer, admet públicament que el van demanar per formar part de la Junta Directiva de l'AELC. Magí Sunyer, vinculat als Col.lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona, ha dit que li van demanar que entrés a formar part de la candidatura que encapçalava l'actual president, Guillem-Jordi Graells. El mateix Magí Sunyer explica també que si no hagués estat així no s'hauria presentat. Aquestes declaracions són una confirmació més del sistema com s'han fet les darreres eleccions a l'AELC. Mentre hi havia tres vocals per a la Junta del Principat de Catalunya, que havien presentat la seva proposta voluntàriament, a l'hora de les votacions el dia de l'Assemblea General, es van trobar que s'enfrontaven a una candidatura "autoanomenada d'equip", que evidentment va ser la guanyadora, i que els deixava als tres en notable minoria. La Plataforma considera que el mètode de demanar vocals per a una candidatura quan s'han rebut dins el termini altres candidatures per aquell càrrec negligeix els Estatuts que no contemplen en cap moment la presentació d'una candidatura d'equip sinó candidatures individuals, tant per al càrrec de President, com el de vice-president o vocalies que s'han renovat aquest any.

Inquietud dins la junta de l'AELC per haver filtrat el Premi dels Escriptors Catalans

2007-04-27T14:23:00.000+02:00

Quatre dies abans, aquesta Plataforma va donar per segur que el guardonat era Joan Francesc Mira

Aquest fet ha creat una certa inquietud entre alguns membres de la Junta Directiva de l'AELC fins al punt que algun d'ells ha proposat de "descobrir" qui havia filtrat el nom de Joan Francesc Mira, abans que fos anunciat públicament divendres, 27 d'abril al migdia. La Plataforma, tal com explicava en l'anterior comunicat, celebra que s'hagi desbloquejat l'oblit de l'escriptor valencià i tranquil.litza els qui veuen filtracions en lloc de veure-hi comunicació fluïda i oberta. Ens congratulem, a més, de poder estar d'acord, amb el resultat del premi, malgrat que és de doldre que allò que es ven com una "decisió escollida pels associats" tots sapiguem que és només, com ja dèiem també en l'anterior comunicat, una "decisió de la junta" davant d'un nombre reduït de propostes molt disperses.

Joan Francesc Mira, ferm candidat al Premi dels Escriptors Catalans

2007-04-23T13:10:00.000+02:00

El col.lega Joan Francesc Mira (València, 1939) és el ferm candidat a ser guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans del 2007.

El premi, que es dóna a conéixer el divendres, 27 d'abril, al migdia, té com a fórmula la votació dels associats de l'AELC. Joan Francesc Mira, que recentment ha prologat l'àlbum il.lustrat 'Llegendes valencianes', de Bromera, a més de ser autor d'obres de narrativa, assaig i traduccions, justament valorades i premiades, ha estat un candidat a aquest premi en diverses edicions des que el 2000 es va instituir el guardó. Es dóna el fet que ha estat immediatament després que el també valencià, Jaume Pérez, hagi deixat la presidència de l'AELC, que el seu conciutadà s'ha situat en una posició favorable, contràriament a fins ara que en algunes edicions havia estat ignorat o subtilment oblidat per la junta directiva. El Premi dels Escriptors Catalans ha acumulat alguns errors de forma durant aquests set anys. El primer més remarcable és el fet que la votació dels associats de l'AELC és altament minoritària i molt dispersa pel que fa a propostes de candidats. D'un miler d'associats, les propostes no arriben ni al 10% mínim que seria consolable, no pas desitjable. La dispersió de candidats, a més, fa que, a l'hora de la decisió final, que sempre és en mans dels membres de la Junta Directiva del moment, quedi gairebé al criteri dels que integren aquest òrgan directiu. L'altra error de forma ha estat la lamentable fusió i confusió del Premi dels Escriptors Catalans amb el Premi Memorial Jaume Fuster que s'atorgava a un autor de gènere. Aquesta fusió ha fet que el guardó tingui una identificació gairebé impossible d'aclarir: Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A més, fins ara, la junta directiva que presidia Jaume Pérez havia intentar fer passar en notes escrites els premis concedits del Memorial Jaume Fuster de gènere per premis dels Escriptors Catalans, cosa que desvirtuava el caràcter de cadascun d'aquests guardons. La Plataforma celebra que s'hagi desencallat l'oblit de segons quins autors per motius aliens al principi de rigor i generositat amb què es va instituir el premi. I també celebraria que, pròximament, es restituís i es tornés a atorgar el Memorial Jaume Fuster de gènere, sobretot ara que el nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, és un representant d'aquest sector literari, per la seva aproximació al guió televisió i a l'espectacle teatral. Al mateix temps, seria fer un exercici de bona memòria, deixar que aquest Memorial portés, com al principi, el nom de Jaume Fuster, autor que va excel.lir per la seva defensa del "gènere" en el sentit ampli, i que el Premi dels Escriptors Catalans, anomenat novament així, permetés als guardonats que no vegessin el seu nom lligat a un altre autor, per molt estimat o recordat que sigui i es mereixi de ser. D'altra banda, la Plataforma considera una altra confusió el fet que a l'hora de fer públic el premi dels Escriptors Catalans es compti, a l'hora de la presentació, amb els representants dels editors del guardonat, cosa que també desvirtua el caràcter del premi que és estrictament concedit pels col.legues escriptors. I no és coherent que una junta directiva que, de bracet, amb els escriptors d'expressió castellana a Catalunya acaba de llençar una amenaça als editors —sense dir quins— per la qüestió de presumptes vulneracions de contractes d'edició, mengi al mateix plat amb els mateixos editors que critica a l'hora de atorgar el premi dels escriptors més emblemàtic.

Sampol no admet ni ser vicepresident en funcions

2007-04-12T13:23:00.000+02:00

El vicepresident dimitit de les Illes no admet ni actuar de vicepresident en funcions

Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, vicepresident a les Illes de l'AELC, no ha admès actuar en el parèntesi de buidor de la vicepresidència de les Illes, ni com a vicepresident en funcions, tal com en principi pretenia la nova junta directiva que presideix Guillem-Jordi Graells. Així, doncs, després del període electoral que ha viscut l'AELC, les Illes es troben sense vicepresidència quan s'hauria pogut aprofitar el tràmit de votacions de l'assemblea territorial per fer el canvi. El fet que Sampol no vulgui mantenir-se ni com a vicepresident en funcions, tal com que se l'havia identificat en les últimes setmanes, evidencia el malestar existent dins de la junta. Per cert, en una carta de presentació enviada pel nou president, Guillem-Jordi Graells a tots els associats, s'obvia aquesta dimissió i s'hi afegeix la composició de la junta directiva sense fer cap esment d'aquest buit en la vicepresidència de les Illes.

Malestar per una carta del president amb to insultant

2007-04-10T13:24:00.000+02:00

Una carta de presentació del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, insultant un grup d'associats, sense nomenar-los, crea malestar entre alguns membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

La Plataforma lamenta que el president de l'AELC hagi fet la seva primera carta als associats insultant amb grolleries un grup de socis sense anomenar-los i fomentant un clima de confrontació que no fa res més sinó confirmar el que ja s'havia dit en aquesta mateixa pàgina fa uns dies quan s'analitzava la nova presidència i les circumstàncies de les últimes eleccions. La Plataforma creu que no és precisament aquest el paper d'un president com cal d'un col.lectiu que aplega un miler d'autors. També sorprèn que el nou president admeti en el mateix escrit que l'AELC no ha fet gestions bàsiques en l'últim període de l'expresident Jaume Pérez quan ara ell s'imposa com a prioritats incrementar els associats, recuperar els que s'han donat de baixa i captar els que hi haurien de ser i no hi són, una feina que part de la junta que va ser avortada la tardor del 2001 havia fet tenaçment i amb èxit, aconseguint, només en un any i mig, més de 150 associats nous. A més, el nou president parla també d'obrir l'AELC als escriptors joves, una altra de les feines punteres de part dels membres de junta que van dimitir el 2001, amb un programa escrit i la creació d'una secció de Joves Escriptors que es va començar a desenvolupar i que tenia un termini de tres anys vista i que es va avortar després del conflicte dela tardor del 2001 del qual el mateix Guillem-Jordi Graells, ara president, no va ser aliè. Tot plegat diu molt poc a favor de la bona imatge que l'AELC ha de donar i que no dóna des de fa molt de temps.

Cooptacions de vocals en ple període electoral

2007-03-19T10:16:00.000+01:00

La junta del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana coopta Isabel Robles, dona de l'expresident Jaume Pérez

Si la dimissió d'un vicepresident, el de les Illes, ja ha estat vista com una situació de conflicte dins la Junta Directiva en ple període electoral, cosa que ha fet que hagi quedat sense cobrir aquest càrrec, ara s'afegeix al desgavell el fet que, també en període electoral, s'hagin fet cooptacions de vocals, una al País Valencià. El més insòlit d'aquesta situació, que la Plataforma considera una nova irregularitat en el procés de transparència del funcionament intern de l'AELC, és que la vocalia cooptada del País Valencià ha estat feta a Isabel Robles, dona de l'expresident Jaume Pérez, tot i que en les eleccions al País Valencià s'havien presentat dos vocals, Carles Cortés i Gemma Pasqual. La Plataforma considera també que si calia cooptar alguna vocalia —el mètode de cooptació, malgrat que s'admet en els estatuts, sempre comporta una elecció feta a dit— s'havia d'haver respectat els candidats que s'havien presentat oficialment a les eleccions i que no han resultat elegits, és a dir, Carles Cortés, al País Valencià. La Plataforma lamenta que les primeres hores de la nova junta continuïn aportant mètodes poc clars i mimètics amb etapes passades que es voldrien veure erradicades del tot.

Dimiteix el vicepresident de les Illes

2007-03-15T22:15:00.000+01:00

La primera dimissió en el si de la Junta Directiva de l'AELC arriba amb la renúncia del vicepresident de les Illes, just després de la presa de possessió com a president de Guillem-Jordi Graells

El vicepresident de les Illes, Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, ha dimitit com a vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Illes, sense haver previst el seu relleu en el període electoral que durant el mes de març s'havia obert a tots els àmbits territorials. Aquesta és la primera dimissió amb què es troba, només arribar, el nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. La junta de les Illes ha quedat constituïda ara provisionalment pels tres vocals renovats. La pàgina web de l'AELC, en la nota de la renovació de junta, no ha informat als associats d'aquesta dimissió ni de les vocalies que han quedat renovades després de l'Assemblea General celebrada el 15 de març a Barcelona i només ha esmentat la presidència de Guillem-Jordi Graells i la vicepresidència de Mercè Canela a l'àmbit del Principat. Els nous vocals que s'han incorporat a la Junta Directiva de l'AELC són: Anna Casassas i Magí Sunyer, pel Principat de Catalunya; Gemma Pasqual, pel País Valencià; i Margarita Ballester, Josep Ramon Cerdà i Iolanda Bonet, per les Illes (aquests tres ja formaven part de la junta i simplement han renovat els càrrecs després de no haver-se presentat més candidatures). Només 220 associats han participat en les votacions de l'única candidatura a la presidència, un 20% del total. Malgrat la baixa participació, la xifra representa un 10% més que en altres convocatòries, gràcies sobretot a la reclamació que aquesta Plataforma va fer perquè s'establís, per rectificar algunes de les irregularilitats comeses en la convocatòria de candidatures, el vot per correu en sobre tancat.

Vuit anys... i escaig

2007-03-13T18:26:00.000+01:00

Jaume Pérez s'acomiada de president de l'AELC sense renunciar, de moment, als càrrecs paral.lels d'altres organismes

Superades les dues assemblees territorials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la del País Valencià i la de les Illes, i després de veure que el president Jaume Pérez no es compromet públicament a deixar immediatament els càrrecs paral.lels que té com a membre de la junta directiva, la Plataforma demana que, com a mostra final de l'ètica poc demostrada pel president valencià, es comprometi públicament davant l'assemblea general que deixarà els llocs que ocupa en organismes com el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes o l'European Writer's Congress, entre altres. A més, la Plataforma demana també que com a mostra de netedat absoluta i transparència, per part de la tresorera es facin públics en l'Assemblea els ingressos que el president sortint ha tingut des de la seva incorporació a la junta directiva de l'AELC fa vuit anys, ingressos que haurien de detallar no només les dietes per activitats de representació, taules rodones o col.laboracions escrites, sinó també viatges, manutencions i hotels, entre altres partides. La Plataforma espera de la nova Junta que actuï amb el màxim rigor en aquest sentit i que estableixi d'aquesta manera el criteri de fer saber als associats què se'n fa dels diners que pertoquen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats de l'AELC, rebuts des de les institucions públiques o des de centres de gestió com CEDRO.

Candidatures fora de termini

2007-02-28T15:58:00.000+01:00

L'única candidatura continuista, amb Guillem-Jordi Graells i Mercè Canela, com a president i vicepresidenta del Principat, ha estat presentada fora de termini i obre una etapa de més paràlisi i poca obertura de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Com va denunciar aquesta Plataforma, la inexistència d'una junta electoral fa que es repeteixin a cada convocatòria irregularitats d'aquesta mena. El que hauria d'haver originat una nova obertura de candidatures per falta de "voluntaris" al càrrec de Presidència i Vicepresidència del Principat, s'ha convertit lamentablement, i una vegada més, en una candidatura continuista de membres afins als interessos personals dels que en els últims anys han mantingut segrestada l'obertura de l'AELC a tots els associats. Presentada fora de termini, que era el 10 de febrer —precisament un dissabte, quan les oficines de l'AELC estaven tancades—, la proposta dels dos candidats —Mercè Canela, ja era vocal de la junta del Principat— malgrat que s'ha enregistrat signada en data anterior, no va ser notificada a la junta directiva fins passat el termini. En realitat, no hi hagut, doncs, cap candidatura als dos càrrecs, cosa que indica l'estat de poc engrescament al qual ha portat l'AELC la junta que ha presidit durant vuit anys el valencià Jaume Pérez.

El fet que les candidatures no es recullin per un tercer independent, ja sigui una junta electoral o un notari que en doni fe, no permet provar aquesta irregularitat —només se'n té constància verbal—, però sí que posa en entredit que la confiança en la recepció de candidatures a l'AELC recaigui frívolament en qualsevol persona que es troba en un moment donat a l'AELC, ja sigui el personal administratiu o algun representant de la junta en funcions. La Plataforma té constància, a més, que la candidatura Graells / Canela va ser anunciada personalment per la coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, i que va sorprendre fins i tot la secretària general, Lluïsa Julià, que havia fet, dies anteriors, gestions telefòniques per recaptar vocals i candidats, mètode incorrecte que també va ser denunciat oportunament per aquesta Plataforma.

Es dóna la coincidència que Guillem-Jordi Graells ha aparegut sempre en la junta de l'AELC en moments crítics. Una de les oblidades en el temps va ser la campanya contra l'entrada a la junta, entre el 1982 i 1983, de Xavier Bru de Sala com a secretari, càrrec que va ocupar aleshores Ignasi Riera. Després d'altres petits conflictes interns que sovint no han sortir a la llum, un dels últims va ser en el període 1998-1999, en què va tenir una activa participació en el conflicte que va acabar amb la dimissió de la secretària general, Carme Arenas —actualment secretària del Centre Català del Pen Club— després de greus enfrontaments entre el mateix Guillem-Jordi Graells i l'esmentada secretària i amb alguns membres de la junta directiva com l'aleshores vicepresident del País Valencià, Josep Ballester, o els vocals Manel Garcia Grau (e.p.r) o Ramon Guillem —actual vicepresident del País Valencià—. És precisament Ramon Guillem qui ha comentat en privat amb algun membre de l'AELC del País Valencià que si la presidència de Guillem-Jordi Graells es confirma —com efectivament passarà perquè no necessita ni ser votat— ell es replantejarà la dimissió de la vicepresidència per no tornar a viure el que va viure en èpoques passades, quan era vocal.

El mateix president en funcions, Jaume Pérez, en accedir al càrrec, el 1999, havia imposat com a condició que no s'havia d'incloure Guillem-Jordi Graells en cap responsabilitat més, a causa del dur enfrontament que havia arribat a insults personals— que s'havia produït sobretot amb membres del País Valencià. Més endavant, però, el mateix Jaume Pérez el va reclamar perquè actués al Principat com a col.laborador actiu en una de les moltes crisis generades en els vuit anys de Jaume Pérez. Va ser així, com Guillem-Jordi Graells va tenir una altra activa participació en la crisi de la tardor del 2001, que va acabar amb el cessament del secretari general i algunes dimissions d'altres membres en suport seu. En l'assemblea que va ratificar de manera irregular el conflicte, Guillem-Jordi Graells va difamar públicament el secretari —malgrat conèixer clarament la falsedat de les acusacions que se li feien— i, en assemblees posteriors, va ser també Guillem-Jordi Graells qui va demanar repetidament l'expulsió de l'AELC del secretari cessat, segons consta en les transcripcions de les actes corresponents a les assemblees celebrades els anys 2002 i 2003, expulsió, d'altra banda, que no s'ha produït mai i que en una de les actes de l'assemblea general es dóna per desestimada del tot.

Veus internes de l'actual junta directiva en funcions temen que l'entrada de Guillem-Jordi Graells com a president de l'AELC estigui ara veladament encaminada a neutralitzar la gestió de l'actual secretària, Lluïsa Julià que, cooptada després de la crisi del 2001, ha mantingut in crescendo una línia personalista i tancada en un cercle sense sortida ni obertura a totes les opcions que inclouen l'associacionisme de l'AELC. Guillem-Jordi Graells ha passat per diversos càrrecs dins de la junta de l'AELC, des de la seva fundació, el més llarg, el de secretari durant deu anys (1988-1991), que va culminar en un tancament en un cercle d'amiguisme, cada vegada més accentuat de la junta, i una progressiva dificultat a trobar membres associats a formar part de juntes successives. Es dóna també la coincidència que Mercè Canela —que ara serà vicepresidenta del Principat— va entrar a la junta en una candidatura presentada fora de termini, l'any 2002, per enfrontar-se a una vocalia amb Joan Agut, que en va quedar fora. Mercè Canela és també autora que ha tingut com a agent literària personal, la mateixa coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, activitat que crea un plus d'incompatibilitat i objectivitat evident. Mostra d'això és que una de les pàgines web que l'AELC ha encarregat i entrat en xarxa recentment ha estat la de Mercè Canela. Una altra candidatura presentada fora de temps, va ser en el seu moment la de la vocal Laura Santamaria, com a tresorera per evitar l'entrada del candidat voluntari, Jordi Cervera.

El mètode de promoure segons quins membres sobre uns altres a través de trucades telefòniques ha estat una constant en la vida associativa de l'AELC. Les vocalies d'aquesta renovació tornaran a viure aquesta experiència, tant al Principat com al País Valencià i les Illes, tal com han experimentat alguns associats que ja han rebut consignes en la direcció del vot. La denúncia feta per aquesta Plataforma sobre les votacions en obert ha estat rectificada només en part amb una tramesa als associats de sobres franquejats perquè els utilitzin aquells que vulguin votar per correu. És la primera vegada que s'utilitzarà aquest sistema, cosa de la qual la Plataforma se'n congratula, però aspira a veure com en pròximes convocatòries d'eleccions, el mètode sigui del tot net i transparent. La Plataforma lamenta que, després de vuit anys d'una gestió grisa i ineficaç per al conjunt dels escriptors, encapçalada pel valencià Jaume Pérez, el relleu sigui una opció que sorgeix del passat —Graells va ser vocal del 1980 al 1985; tresorer del 1985 al 1988; secretari del 1988 al 1991; i vicepresident del 1998 al 1999. Es preveu, doncs, una nova etapa condemnada a repetir i augmentar la paràlisi, el tancament i la ineficàcia d'anteriors etapes. Cal recordar que Jaume Pérez i Guillem—Jordi Graells van avortar el 2001 una renovació de continguts que va provocar la dimissió de diversos membres de junta.

Irregularitats forma convocar eleccions

2007-01-26T15:47:00.000+01:00

La Plataforma detecta irregularitats en la forma de convocar les eleccions de renovació de Presidència, Vicepresidència del Principat i vocalies dels tres àmbits territorials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

La Plataforma ha fet arribar a tots els associats i associades de l'AELC, i també a l'actual Junta Directiva, aquest escrit en el qual es detallen algunes irregularitats que s'han detectat en la forma i el procediment de la convocatòria de renovació de càrrecs que han de tenir lloc el pròxim 15 de març, per mandat estatutari.
1) Hem constatat en les últimes hores que la secretària general de l'AELC, Lluïsa Julià, i algun altre membre de la Junta Directiva dels tres àmbits territorials, està fent telefonades a segons quins associats i associades, ignorem amb quin criteri, oferint-los algunes de les places i instant-los a presentar la seva candidatura. Aquest és un mètode, venint de membres de la mateixa Junta, que és inadmissible pel que té d'intromissió en la lliure elecció de cada associat o associada i per la falta de credibilitat que pressuposa rebre una trucada d'aquesta mena, tenint en compte, és clar, que les trucades no es fan a tots i cadascun del miler d'associats.
2) Per això considerem que la data i hora de candidatures hauria de ser tancada en mans d'un tercer imparcial —preferentment un notari— que no tingués cap relació amb la mateixa Junta Directiva. Totes les associacions mínimament posades al dia, creen una junta electoral, amb membres que no tenen cap càrrec ni són candidats, a l'hora de la renovació de càrrecs. L'actual nombre d'associats de l'AELC, un miler, demana també aquesta seriositat. D'aquesta manera s'evita que, passat el termini, ningú no pugui elaborar una candidatura fora d'hora. I ens referim, sobretot, a candidatures que puguin sortir fora de temps des de dins mateix de la Junta Directiva actual, que se n'hauria de mantenir al marge, com malauradament veiem en les últimes hores que no passa.
3) Demanem que, en ple segle XXI, unes eleccions que afecten un miler d'associats es convoquin no amb el sistema que podia ser vàlid fa trenta anys quan n'érem un centenar i que consisteix a acceptar votacions tant per fax, com per correu electrònic o per incomprensible vot delegat, sinó estrictament per vot personal i secret, mitjançant paperetes en sobre tancat i facilitant la votació per correu, però sempre, sota idenficació de l'associat que utilitza aquest sistema i respectant el seu dret al vot secret. El sistema de faxos o correus electrònics oberts o fins i tot la rebutjable delegació de vot, en el cas d'eleccions a càrrecs, no es pot admetre pel bé del sistema democràtic que hauria d'impregnar la base de l'AELC.
4) Com que el tancament de candidatures és el 10 de febrer del 2007, considerem que la Junta Directiva de l'AELC té temps per adaptar aquest sistema de votació i fer-lo arribar degudament en sobres de votació per si es vol utilitzar el vot per correu, que s'hauria de tancar uns dies abans del 15 de març, data prevista de l'assemblea general, per evitar retards del servei de Correus.
5) Exigim a l'actual Junta Directiva i especialment al seu President sortint que prenguin les mesures que calgui per erradicar mètodes antidemocràtics com les telefonades a associats o associades que esmentàvem en el punt 1, així com els mètodes de votació oberta que esmentàvem en el punt 3, que no garanteixen ni fomenten la participació generalitzada de tot el col.lectiu d'associats.
6) Demanem a qui correspongui elaborar la documentació de votacions que es respectin tots els noms dels candidats o candidates que es presenten, incloent-los en les paperetes de votació estrictament per ordre alfabètic del seu cognom i no, com en alguna ocasió anterior s'ha fet, situant en els primers llocs aquells candidats o candidates que, presumiblement, han estat demanats pel sistema de la telefonada, que ara voldríem veure erradicat.
7) Malgrat que sempre hi ha el dubte que feta la llei, es faci la trampa, si la Junta Directiva de l'AELC aplica el sistema net i correcte que proposem, s'evitarà, almenys, que es creïn focus de dubte, cosa que acabaria repercutint sobre els nous associats o associades que ocupin els càrrecs vacants un cop fetes les votacions.
8) La Plataforma Per Una Aelc Com Cal vol fer constar que no és la seva feina ni demanar el vot, ni no demanar-lo. Ni tampoc demanar-lo per a un o per a un altre candidat, sinó exposar allò que creiem que altera la bona sintonia entre tots els associats i associades.

Greus errades edicio en el llibret de la critica 2006

2006-12-15T12:19:00.000+01:00

Un cúmul de greus errades en el llibret que recull les crítiques de les obres premiades el 2006 i editat per l'AELC fa impossible la seva lectura coherent i deixa en ridícul els autors que signen els articles

El Quadern Divulgatiu número 30, col.lecció de l'AELC, dedicat als Premis de la Crítica de l'AELC del 2006, amb el patrocini de CEDRO i de la Institució de les Lletres Catalanes, conté un cúmul d'errades de compaginació que fan impossible la seva lectura i comprensió. La Junta de l'AELC ha tramès aquesta publicació —un miler d'exemplars— a tots els associats, tal com és habitual, sense cap nota de rectificació i, per tant, sense ni tan sols haver-se adonat de les greus incomprensions que s'hi detecten a gairebé cada canvi de pàgina, és a dir, un centenar llarg de pàgines. El pitjor del cas és que qui queda com un mec és cadascun dels crítics que signen els articles reproduïts i que, per a un lector atent, fa la impressió que o bé estan de broma o bé els és igual dir una cosa com l'altra. Aquesta nova flagrant irresponsabilitat i poc rigor de la junta actual de l'AELC demostra de quina manera es dilapiden els recursos econòmics que es reben d'institucions com CEDRO o la Institució de les Lletres Catalanes, i posen en evidència l'alegria amb què aquestes aportacions econòmiques són cedides a mans inadequades per portar a terme una feina seriosa com la que hauria de caracteritzar l'AELC. El cost de cada Quadern Divulgatiu més la tramesa per missatgeria o correu al miler d'associats s'acosta, si no el sobrepassa en alguns casos, segons el gruix, els 6.000 €, una quantitat totalment perduda que hauria pogut ser invertida, en canvi, en un autèntica atenció als escriptors, que és el que exigeixen les condicions de les dotacions que atorguen les institucions CEDRO i Institució de les Lletres Catalanes, en aquest cas, també coresponsables del monumental nyap d'aquesta edició. Només a tall d'exemple, vegeu alguna de les incomprensibles lectures de canvi de pàgina: «...la general alineació de l'individu davant l'estolidesa monstruosa del comú, no havien fet [salt de pàgina] màtics anys del segon imperi a França.» (Pàg. 27-28). «I això que l'exhibició acrobàtica de què [salt pàgina] En efecte no només actua com a notari atent...» (pàg. 65-66). «Ajuda i a la vegada torba com provar la per- [salt pàgina] tinguem temps per un instant de self-indulgence, perquè a la Lentitud del mar no hi cap...» (pàg. 76-77). I així, es pot continuar fins a un centenar de salts de pàgines. El llibre té un pròleg del president de l'AELC, Jaume Pérez, en el qual diu que «vol ser un petit homenatge a les obres que al llarg de l'any han estat mereixedores dels diversos premis literaris que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana...». Un homenatge rodó, doncs, ple d'enigmes i endevinalles, que marquen un lamentable colofó d'errades que la junta presidida des de fa vuit anys per Jaume Pérez ha comès sense cap rubor ni vergonya aliena.

El questionari sobre la professio d'escriure neix mort abans de recollir les dades

2006-11-15T12:25:00.000+01:00

El qüestionari sobre la professió d'escriure en català neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades

L'actual situació financera de l'AELC —unes partides extraordinàries concedides per Cedro que l'obliguen a "inventar-se" despeses desmesurades i precipitades com l'edició dels onze DVD's sobre autors per 150.000 € l'any passat o l'actual qüestionari presentat com a "estudi" sobre la professió d'escriure, neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades. L'estudi, d'una ingenuïtat incomprensible, malgrat que l'ha assessorat el Departament de Sociologia i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, no ha tingut una bona acollida per part de la majoria d'associats de l'AELC que l'han rebut, molts dels quals han decidit que no el respondran, malgrat el seu anonimat. Editat en una mena de "quadern d'estiu per a alumnes de recuperació", els diferents apartats, tot i que els responguessin tots els associats, no acabarien de donar un perfil real del col.lectiu d'escriptors actuals. En primer lloc és més que discutible el caràcter de "professió d'escriure" amb què ha estat batejat. I en segon lloc, el seu caràcter anònim fa que el resultat, no només per minoritari, serà fals. Per exemple: suposant que el respongui un Premi Planeta, la mitjana d'ingressos pot fer canviar molt el resultat. ¿Però si només el responen aquella mitja dotzena d'autors que tenen la mala sort de no tocar drets d'autor perquè els seus llibres —al marge de la qualitat— es venen poc? ¿I si se'ls acut de respondre només als poetes, que es pot dir que ja no venen res i només fan recitals? Cal tenir en compte, a més, que molts dels escriptors que tenen una sortida més popular dels llibres no són membres associats de l'AELC. El qüestionari, en 27 pàgines i folrat amb tapes semidures ha estat un cost important (se n'han d'haver imprès un miler com a mínim), però és que, a més, ha estat enviat als associats amb un sobre a l'interior de mida gran amb un segell franquejat amb 1'08 €. És a dir, només per enviar el qüestionari, amb el sobre i el segell a fons perdut, la junta de l'AELC ha invertit, sense comptar el cost del quadern, un mínim de 2.000 € només per a la tramesa. I això, a l'era del correu electrònic i d'Internet, una possibilitat que la junta de l'AELC ha desestimat i que hauria pogut ser més eficaç i ben acceptada per bona part dels escriptors associats que ara no hi participaran. La junta actual de l'AELC ha reculat 25 anys en el concepte de comunicació amb els seus associats. I aquest qüestionari n'és una prova evident. No només per la seva presentació sinó pel seu contingut. És lamentable que la possibilitat de tenir uns ingressos extres de Cedro, que pertanyen a tots els escriptors perquè provenen del cànon de fotocòpies, es destinin, per obra i gràcia de la junta actual de l'AELC, a aquesta mena de "falles disfressades d'estudi" que no canviaran res de la situació professional del sector i ni tan sols tindran cap mitjana de credibilitat.

Malestar entre els socis per un correu secretaria general

2006-09-22T12:32:00.000+02:00

Malestar entre molts associats per un correu electrònic de la secretària de l'AELC enviat a un col.lectiu d'autors que promou un butlletí electrònic de crítica i reflexió sobre el paper de l'AELC

El col.lectiu "Autors Barcelona", que periòdicament difon un butlletí electrònic de crítica i reflexió sota el lema "Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta", sobre el paper de l'AELC, però també sobre tot allò que envolta les lletres catalanes i altres associacions i organismes relacionats, ha difòs un correu que ha rebut, signat i enviat personalment per la secretària general de l'AELC, Lluïsa Julià, en el qual la signant respon a les preguntes que es feien en l'esmentat butlletí amb aquesta frase intolerable: «Perquè l'AELC és una entitat no un paraigua dels gteus [sic] pixums! LJ». Molts autors que van tenir coneixement d'aquesta resposta han tramès a la vegada correus de protesta directament a la mateixa secretària, retraient-li la seva inadmissible actitud, i també s'han adreçat al president de l'AELC i la mateixa associació fent constar la seva queixa per la reacció de la secretària. La secretària general de l'AELC va ser nomenada per a aquest càrrec l'octubre de l'any 2001, sense passar per unes eleccions, posada a dit pel president de l'AELC, Jaume Pérez i el vicepresident de l'AELC al Principat, Carles Duarte, aquest aleshores secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya, arran del conflicte que van crear en el si de la junta i que va acabar amb la dimissió de diversos membres de la Junta del Principat i el cessament del secretari general, escollit en les eleccions del 1999. Des d'aleshores, tant el president com la secretària han ratificat la seva continuïtat en la Junta de l'AELC en assemblees minoritàries. Es dóna el cas que és la primera vegada en tota la història de l'AELC que un president repeteix mandat i esgota els vuit anys permesos en els Estatuts.

Mig miler dades sense actualitzar directori autors

2006-09-01T12:33:00.000+02:00

La junta manté prop de mig miler de dades sense actualitzar entre les 300 pàgines web d'autors, i en la d'algun autor mort en els últims anys no hi figura la data de la defunció

Després de cinc anys de diversos remodelatges de les pàgines web d'autors de l'AELC, aquest directori només ha entrat en cinc anys el mateix nombre de pàgines que es van elaborar, en la primera etapa, en un any. El pitjor del mal manteniment i la poca renovació d'aquest directori és que, a hores d'ara, hi ha prop de mig miler d'actualitzacions de dades pendents, cosa que fa que la falta de credibilitat de les dades que ofereixen moltes de les pàgines sigui elevada. Una de les errades flagrants és que algun autor ja mort en els últims cinc anys hi figuri encara com a viu. Aquesta deixadesa en el manteniment de les pàgines d'autors contrasta amb el cost de les despeses que s'han invertit en dos dissenys que s'han provat en aquests cinc anys últims, sota la intenció d'eliminar completament el primer disseny, elaborat en el seu moment amb un perfil personal, amb diferents models de pàgines. El primer remodelatge de les pàgines que va encetar l'actual junta de l'AELC va ser encarregat a un dels membres de junta, Xúlio Ricardo Trigo. El desafortunat model elaborat per aquest webmaster ha estat ara gairebé anul.lat novament per un altre disseny més funcional, encarregat externament, però que té la particularitat que es confon, per la seva imitació, amb el disseny d'un dels directoris més complets que hi ha actualment en xarxa pel que fa autors catalans, el de la Universitat Oberta de Catalunya i el portal Lletra, amb la qual cosa, el directori de l'AELC ha perdut la seva personalitat pròpia i pionera en pàgines d'autors. També és significatiu que, a hores d'ara, entre unes 350 pàgines, només hi hagi un 10% corresponent als autors vius, associats de l'AELC, que hauria de ser un dels objectius bàsics d'aquest directori. Això es deu al fet que, mentre en l'últim any, com ha denunciat oportunament la Plataforma, l'AELC s'ha gastat sense cap mena de consulta als associats, 25 milions de pessetes (150.000 euros) en la confecció d'11 (onze) DVD's d'onze autors triats amb un criteri difícil de justificar, el directori de les pàgines d'autor a Internet continua gairebé paralitzat i s'alimenta principalment, pel que fa autors vius, de les pàgines dels autors que se les confeccionen ells mateixos. Hi ha l'agreujant, a més, que quan l'AELC ha disposat d'una partida extraordinària de CEDRO, com els 25 milions de pessetes esmentats i destinats a un nombre mínim de DVD's, no ha procedit a una confecció de pàgines d'autors a Internet finançada i ha continuat fent pagar l'import de la confecció al mateix autor. A més, la junta de l'AELC ha descuidat estimular els autors encara reticents a fer-se una pàgina donant-los arguments sòlids i animant-los a tenir una informació personalitzada a la xarxa. Un altre greuge és que, mentre els autors associats que volen una pàgina, l'han de pagar per l'encàrrec, molts altres autors obtenen la pàgina gratuïtament per "gentilesa" de la junta de l'AELC, sense que els motius de tria no siguin gens justificables. Curiosament, la majoria de pàgines d'autors gratuïtes que s'han fet en aquests últims cinc anys han estat les de membres de junta. Posats a afegir més greuges comparatius, a alguns dels autors, l'AELC els ha fet un portal que connecta únicament amb la pàgina externa que ja té l'autor pel seu compte. Finalment, entre les pàgines que s'han deixat de remodelar i que no han entrat, fins ara, en cap criteri de prioritat pel que fa al disseny i que per tant continuen estàtiques tal com es van quedar la tardor del 2001, arran de la crisi de l'anterior junta, figuren noms tan poc discutibles de ser valorats com els d'Avel.lí Artís-Gener 'Tísner', Prudenci Bertrana, Joan Brossa, Josep Carner, Josep M. Espinàs, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Tomàs Garcés, Àngel Guimerà, Maria de la Pau Janer, Rosa Leveroni, Josep M. Llompart, Miquel Llor, Marià Manent, Joaquim Molas, Víctor Mora, Narcís Oller, Josep Palau i Fabre, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Josep Pla, Baltasar Porcel, Joan Puig Ferreter, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat Papasseit, Manuel Sanchis Guarner, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor, Ferran Torrent, Josep Vallverdú, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli o Olga Xirinacs. El fet que, d'entre els vius, alguns d'aquests autors no siguin associats de l'AELC fa que alguns membres de junta, segons ha sabut la Plataforma, al.leguin que no tan sols no tenen dret a entrar en el remodelatge sinó que mai no haurien hagut de tenir una pàgina en el directori de l'AELC. Entre aquests autors no associats amb pàgina figuren Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Teresa Pàmies, Emili Teixidor o Josep M. Espinàs. La Plataforma alerta una vegada més de la discriminació amb què són tractats alguns escriptors catalans per l'associació que rep subvencions i cànon per drets d'autors dels llibres publicats per tots.

Manipulacio socis per votar una enquesta d'El Pais

2006-06-30T12:15:00.000+02:00

La junta de l'AELC intenta manipular els associats fent-los votar en una sola direcció una enquesta del diari El País sobre el cànon del préstec bibliotecari

Malgrat que la Junta actual de l'AELC ha donat mostra més d'una vegada de la seva capacitat manipuladora, aquest mal hàbit ha tingut un esperpent inadmissible en el moment que, després de mig any sense gairebé cap informació als associats, els membres de l'AELC han rebut una circular on se'ls demana que els autors entrin a la pàgina del diari El País i votin una enquesta digital sobre la campanya contra l'incompliment de la directiva europea del cànon bibliotecari i marqui la casella que diu que els drets els han de cobrar els autors. L'enquesta en qüestió, que no té cap transcendència ni vinculació i que s'afegeix a un grapat d'enquestes que proposa periòdicament El País, només reflecteix, malgrat les peticions de l'AELC, un 2% de vots responent que els drets del cànon els perceben els autors. L'AELC pretén amb la seva circular mobilitzar per la via del ridícul el col.lectiu dels escriptors catalans i per això la Plataforma demana més seriositat, una vegada més, en les manifestacions públiques que surten del si de la Junta i sobretot més rigorositat per evitar els seus exercicis de manipulació que si bé són prou coneguts a l'hora de les eleccions de junta, ratllen el grotesc en casos com el d'una vulgar enquesta periodística sobre el cànon bibliotecari. A més, la Plataforma considera que cada autor és suficient madur per decidir si creu que la imposició d'aquest cànon és o no és oportuna. La Plataforma lamenta que l'AELC s'apunti a operacions de descrèdit i que no informi, en canvi, de què representa en realitat aquest cànon, com s'aplicaria i qui el percebria. Cal tenir en compte que les associons com l'AELC encara tenen establerta quota d'associat quan altres entitats de gestió que perceben drets per cànon com la SGAE no tenen quota d'associat. El pagament d'una quota —establerta en els Estatuts— comença a ser, amb la política actual financera de les associacions d'escriptors—, una reminiscència del passat que engreixa uns pressupostos, el fruit dels quals arriba molt poc a afavorir els mateixos autors que els paguen. Cal tenir en compte que l'AELC va ingressar l'últim any un total de 570.000 euros (gairebé 100 milions de pessetes) i que, d'aquesta quantitat, una quarta part es va destinar —arran d'una aportació extraordinària de CEDRO— a l'elaboració d'una dotzena de DVD's de diversos autors amb un criteri de representativitat més que dubtós. Mentrestrant, la mateixa junta de AELC pensa elaborar un estudi sobre la professió d'escriure, una manera evident de posar en evidència que es fan estudis i enquestes quan no se sap què fer, però sí que se sap de quina manera uns ingressos cada vegada més elevats s'han de repartir entre uns individus determinats. Per acontentar el col.lectiu d'associats, la junta de l'AELC ha fet saber —sense vergonya— que els socis de l'AELC tenen el 50% de descompte en les activitats de CaixaForum. Després de cinc anys de silenci sobre els avantatges del carnet de soci, l'oferta de CaixaForum és una de les preses de pèl més rellevants que fa la junta si tenim en compte que les activitats més importants de CaixaForum, les grans exposicions, són sempre gratuïtes i que només hi ha petites tarifes simbòliques de pagament en segons quins concerts, projeccions de cinema o recitals, tarifes que no sobrepassem mai els 3 euros. La Plataforma lamenta que la junta actual de l'AELC pretengui donar gat per llebre sota una manera d'actuar que serveix més per justificar el que no fa que no pas incidir professionalment en el que hauria de fer.

La Plataforma demana auditories a CEDRO i la Generalitat de Catalunya

2006-04-12T12:13:00.000+02:00

La Plataforma demana auditories a CEDRO i la Generalitat de Catalunya sobre els comptes anuals que recullen un pressupost extraordinari amb destinacions de dubtosa utilitat per al conjunt dels associats

L'estat de comptes referent a l'exercici 2005, presentat per la junta de l'AELC en l'última asssemblea d'associats va ser aprovat per una mínima assistència d'una vintena de membres, més vuit representants de la Junta Directiva. El pressupost d'aquest any de l'AELC va tenir un caràcter extraordinari a causa d'una aportació imprevista de CEDRO que, sumada a l'habitual, va fer ingressar a l'AELC uns 416.000 € (prop de 70 milions de pessetes). Aquests ingressos, sumats als 75.500 € de la Institució de les Lletres Catalanes (12'5 milions de pessetes) i els 60.000 € de les quotes d'associat (uns 10 milions de pessetes), a banda d'altres petites partides de subvencions i ajuts, fan aparèixer un pressupost de 570.000 € (uns 95 milions de pessetes). Aquesta situació extraordinària, però, no ha estat gestionada per la Junta Directiva tal com hauria estat correcte. És a dir, proposant en una assemblea extraordinària, l'aprovació d'un pressupost extraordinari, que s'hauria hagut d'afegir a l'aprovació del pressupost ordinari de l'assemblea anterior. En lloc d'això, la junta ha optat per una decisió de despesa urgent i imprevista que, principalment, ha estat destinada a la confecció d'una col.lecció de DVD's sobre alguns autors que, segons xifres oficials del mateix estat de comptes, ascendeix a bona part de la partida extraordinària de CEDRO, és a dir, 147.000 € (uns 25 milions de pessetes). Ja fa un temps que la Plataforma, després d'haver estat preguntada sobre aquesta qüestió, va comprovar que l'empresa encarregada d'aquesta sèrie de DVD's havia estat constituïda legalment dins del mateix 2005. Es tracta de la productora Micantia, S.L., enregistrada a Barcelona com a empresa nova de Comunicació i Arts Gràfiques. També s'ha constatat que els DVD's van ser coordinats i postproduïts per la mateixa secretària de l'AELC, Lluïsa Julià. Ara es fa evident que el projecte, que no ha arribat a cap tipus de distribució comercial ni tampoc ha arribat als associats, ha caigut en l'oblit i, el que és pitjor, s'ha fet antic abans de donar-se a conèixer perquè el retrat que es fa de cada autor, d'entre els escollits sense saber amb quin criteri, queda tancat en un moment determinat i, contràriament al que permet Internet, no facilita l'actualització. Però aquesta no és l'única despesa extraordinària que alerta dels comptes anuals presentats. Una ullada a l'estat de comptes aprovat detecta capítols que creixen desmesuradament en relació a altres anys i que, en canvi, no responen a un ressò entre els associats ni a una major recepció de serveis. Així, s'han gastat 36.000 € en publicacions escrites (uns 6 milions de pessetes); 26.000 € en xarxa i pàgina web (uns 4'5 milions de pessetes); 20.000 € en coordinació d'activitats (uns 3'3 milions de pessetes); 48.000 € en activitats generals (uns 8 milions de pessetes); 37.000 euros en activitats al Principat (6 milions de pessetes); 13.600 € en activitats al País Valencià (uns 2'3 milions de pessetes); i 39.000 € en activitats a les Illes (uns 6'5 milions de pessetes). Curiosament, el Principat amb vuit-cents associats té una dotació similar a la de les Illes, que amb prou feines sobrepassa el centenar d'associats. A més, però, s'han pagat 20.000 € (uns 3'3 milions de pessetes) en trameses postals; la junta directiva ha costat de manteniment 17.000 € (uns 3 milions de pessetes); i el personal assalariat és l'únic que es manté en el cost habitual més l'augment, 63.000 € (uns 10'5 milions de pessetes). La repassada d'aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé 1.000 associats de l'AELC no han percebut els serveis que correspondrien a aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos organismes que subvencionen l'AELC, tant a CEDRO com al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els justificants que presenta l'AELC i, especialment, en aquells que corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d'una manera especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels vocals. La correspondència entre els ingressos percebuts per ells i les activitats en les quals hagin pogut intervenir estan, segons els càlculs fets per aquesta Plataforma, desfassats i no tenen una justificació valorativa que respongui en molts casos a la realitat dels costos habituals en activitats d'aquesta mena.

Premis per a autors amb carrec de Junta

2006-03-10T12:11:00.000+01:00

La junta de l'AELC negligeix la normativa de règim intern que no permet premiar autors que ostenten algun càrrec en alguna de les seves juntes

Els Premis dels Escriptors Valencians del 2006, segons ha fet públic el jurat d'aquesta edició i la junta de l'AELC al País Valencià, han distingit, entre altres, l'obra "L'odi", de l'autor Josep Ballester, publicada durant el 2005. D'aquesta manera, al marge de la més o menys qualitat d'aquesta obra —valoració que no és objectiu de la nostra Plataforma—, l'AELC ha negligit una de les normes internes aprovades per la Junta Directiva, que presideix des de fa set anys el valencià Jaume Pérez. La norma especifica, entre altres punts, que tots aquells autors que formin part d'una de les juntes de l'AELC (Principat, Illes, País Valencià, Directiva o Executiva) quedaran exclosos de ser candidats als veredictes dels premis propis que atorga la mateixa Associació, mentre aquests ostentin el càrrec. En el cas de Josep Ballester, que va ser durant uns anys vicepresident de l'AELC al País Valencià, actualment, com a exvicepresident, és membre de la junta de la Comissió Executiva —tal com consta en la relació pública de càrrecs—, una junta de l'AELC integrada pels expresidents, exvicepresidents i exsecretaris de les diferents etapes. La Plataforma reclama de la junta actual de l'AELC una rectificació del veredicte del Premi dels Escriptors Valencians d'aquest any i l'exercici d'una major rigorositat i un millor sentit de l'ètica en els seus afers interns i públics.

Discurs victimista i esquifit de l'AELC davant Comissio Cultura del Parlament

2005-12-05T12:44:00.000+01:00

Paper de conveniència i discurs victimista i esquifit de l'AELC davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya

La junta de l'AELC té la feblesa de perdre totes les oportunitats de situar el paper dels escriptors catalans en el seu lloc en el moment més oportú. Davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, la intervenció dels representants de l'AELC, principalment la de la secretària, Lluïsa Julià, que es va limitar a repetir algunes reivindicacions de capçalera totalment desfassades i a presentar el col.lectiu dels escriptors sota una visió victimista, empobrida i esquifida, formulant queixes de tan poc gruix i tan poc realisme com l'escassa presència dels escriptors catalans en l'encontre Kosmopolis del CCCB o la ja agònica queixa de la presència dels escriptors catalans d'expressió castellana a la Fira de Frankfurt. Per cert, ¿on era el president de l'AELC traient la cara en un acte d'aquesta mena, quan tant va córrer a promoure en el seu dia un manifest contra el govern català del tripartit? L'oportunitat perduda de presentar davant la cambra catalana un feix de propostes, projectes i objectius a portar a terme i vehicular a través dels organismes institucionals més convenients allò que més convé a les lletres catalanes i els seus protagonistes és de les efemèrides que passen a la història no només per la foto, que sembla que sigui el que persegueixen els membres de la junta actual, sinó per la trista solidesa del contingut del seu projecte associatiu, tan nul com ho demostren les renúncies constants d'activitats de l'AELC, la poca visibilitat de la seva acció i l'opacitat, cada vegada més evident, pel que fa a una comunicació oberta no només amb els associats sinó amb la societat que hauria de mirar l'AELC com un dels principals puntals de la cultura catalana del segle XXI.

Conflicte obert amb l'Ateneu Barcelones pels nous locals

2005-07-04T12:46:00.000+02:00

La junta de l'AELC amaga a l'assemblea d'associats el conflicte obert amb l'Ateneu Barcelonès pel dret d'estada als nous locals de la sisena planta

Després d'haver remodelat, fa un parell d'anys, el que actualment és la sisena planta de l'Ateneu Barcelonès, amb un pressupost a fons perdut d'uns 100 milions de pessetes del moment, concedits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mijançant un conveni, ara s'ha sabut que el redactat del conveni no preveu, com era imprescindible que es fes, que les associacions d'escriptors tenien dret a l'ocupació d'aquesta planta durant més de vint-i-cinc anys sense cap altre cost que els mínims de manteniment de neteja. Els presidents de les quatre associacions d'escriptors beneficiàries, entre les quals hi ha l'AELC, no van exigir ni es van adonar que, després de fer servir de cap de turc com a receptors dels 100 milions, el conjunt dels escriptors catalans, el conveni els deixava com sempre havia estat, amb la provisionalitat d'haver d'abandonar la sisena planta si, en un moment donat, la junta de l'Ateneu Barcelonès reclamava uns diners. I això és el que ha passat. L'actual junta de l'Ateneu ha arribat a demanar a cadascuna de les quatre associacions hostatjades (AELC, ACEC, PEN i AJELC) una quantitat de 600 € mensuals de lloguer per associació, és a dir, anualment, 7.200 € per associació i en conjunt, 28.800 € (uns 48 milions de pessetes anuals). La reclamació és tan insòlita com rebutjable perquè, tal com han admès alguns dels directius actuals de les quatre associacions, amb el redactat del conveni signat, l'Ateneu Barcelonès pot demanar el que vulgui. Això ha fet replantejar a alguna de les associacions, com el PEN, de deixar la sisena planta de l'Ateneu si s'haguessin de pagar les quantitats demanades. Cal recordar que entre els signats del conveni fa tres anys, encara sota el govern de CiU, el Departament de Cultura, tenia com a representant el conseller Jordi Vilajoana, i com a Director General de Promoció Cultura, Vicenç Llorca. Altres signants del conveni van ser l'aleshores director de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, i els presidents de les associacions, entre els quals figura, per part de l'AELC, Jaume Pérez. Una vegada més, la Plataforma denuncia la miopia dels representants dels escriptors catalans i lamenta que d'un afer tan important com el futur de la infraestructura de l'AELC, no se n'hagi donat cap mena d'explicació en l'última assemblea d'associats, un moment en què el conflicte i les converses amb l'Ateneu estaven en el seu punt més àlgid, tenint en compte que l'Ateneu ja va comunicar la seva intenció de cobrar lloguers elevats a les associacions el mes de novembre de l'any passat. La contraoferta que alguna associació, com el PEN, ha fet en el sentit d'arribar a poder pagar 3.000 € anuals és inadmissible tenint en compte que els fons públics van comprometre's a refer la sisena planta de l'Ateneu com a concessió a llarg termini (25-30 anys) per a utilització sense cap cost de les diferents associacions d'escriptors.

Nomes 25 autors promouen el manifest sobre autors catalans a Frankfurt

2005-06-06T12:46:00.000+02:00

Només una part d'una minoria de 25 autors promouen el manifest de l'AELC sobre la presència dels escriptors en llengua catalana a la Fira de Frankfurt 2007

Quan l'AELC sobrepassa els 900 associats, ha de viure situacions que desacrediten el sistema democràtic que li exigeixen els estatuts i en el qual s'hauria de moure per inèrcia. A l'última assemblea anual de l'AELC feta a Barcelona, només una part de la minoria de 25 associats van obligar la junta directiva a fer un comunicat sobre la Fira de Frankfurt 2007. Aquests mateixos associats van acabar fent aprovar que es demanés a la Institució de les Lletres Catalanes i a l'Institut Ramon Llull que només i exclusivament els escriptors en llengua catalana fossin els convidats oficlals a la Frankfurt. Es dóna el cas que membres de la junta directiva són membres també, en representació de l'AELC d'aquests dos organismes. Per això, la presidència de la junta va ser reticent, a causa de la seva conxorxa amb les institucions, a posar en marxa aquest comunicat, al.legant que s'estava en converses amb els responsables institucionals sobre aquesta qüestió. Les pressions de la minoria d'associats assistents a l'assemblea, però, va ser més potent que les explicacions mal justificades de la junta directiva. El comunicat sobre Frankfurt 2007 de l'AELC va patir, a més, una filtració interna de la mateixa junta directiva i va arribar a la llum pública abans que a les dues institucions a les quals s'apel.lava, cosa que des d'aleshores va provocar la polèmica que ha continuat en totes direccions. La Plataforma lamenta que la junta directiva de l'AELC no hagi sabut portar aquesta qüestió amb la discreció i l'eficàcia que seria de desitjar i que hagi caigut en el lamentable espectacle dels "brams d'ase que no arriben al cel". El fet és que els brams han arribat als responsables de la Fira de Frankfurt que mira amb reticència la polèmica oberta entre els sectors culturals que el 2007 han de ser els convidats de la Fira del Llibre més important del món. La minoria d'associats assistents a l'assemblea que va promoure el comunicat sobre Frankfurt és aquesta: Montserrat Abelló, Josep Albanell, M. Àngels Bogunyà, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Jordi Cervera, Joan Colomines, Jaume Comas, Josefa Contijoch, Montserrat Cornet, Carles Duarte, Albert Garcia, Isidre Grau, Oriol Izquierdo, Albert Jané, Josep Jané, Jordi Mata, Antoni Munné-Jordà, Miquel-Lluís Muntané, Gemma Sales, Agustí Segarra, Màriam Serrà, Fanny Urpina, Ismael Vallès, Oriol Vergés i Estanislau Vidal-Folch. El fet és que, donant-hi un cop d'ull, es fàcil adonar-se que entre aquests associats no n'hi ha cap que hagi assistit com a autor a cap edició de la Fira de Frankfurt, cosa que fa pensar en l'esterilitat del debat i en les conseqüències negatives que se'n deduiran, sobretot per als escriptors catalans. És de lamentar també que des del mateix col.lectiu d'editors catalans s'hagi hagut de sentir que alguns dels escriptors que parlen de Frankfurt no saben de què parlen, cosa que desacredita indirectament tot el col.lectiu i augmenta el desprestigi que juntes com les actuals de l'AELC promouen amb les seves accions.

Mes de 400 dades pendents actualitzar pagines autors

2005-05-20T12:47:00.000+02:00

Més de 400 dades estan pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa

Malgrat l'operació de maquillatge amb la presumpta renovació de les pàgines web dels autors que té l'AELC en xarxa, el creixement de dades sense actualitzar i el progressiu desfassament no ha minvat des de l'últim estudi fet per aquesta Plataforma. S'han localitzat més de 400 dades pendents d'actualització en el conjunt de les pàgines que l'AELC té al seu càrrec, tant d'autors clàssics com contemporanis. Aquestes dades corresponen principalment a estudis publicats, publicacions diverses, premis o altres de caràcter més singular de cada autor. Aquesta desactualització de les pàgines d'autors de l'AELC ja va ser denunciada per aquesta Plataforma arran d'un primer estudi que ara ha revisat i ampliat. Cal tenir en compte que les poques pàgines encarregades pels mateixos autors a l'AELC tenen un incomprensible cost de confecció molt per damunt dels preus actuals de mercat i que el manteniment d'actualització genera nombroses queixes entre els usuaris. D'altra banda, la presència de pàgines web d'autors contemporanis és escassa i, en els últims tres anys, la incorporació de noves pàgines ha estat alarmantment reduïda, malgrat que l'AELC disposa en aquests moments d'uns fons econòmics extraordinaris arran de l'aportació de CEDRO que haurien de repercutir directament en la promoció i la difusió dels seus associats.

Irregularitats renovacio membres junta

2005-04-14T12:48:00.000+02:00

Continuen les irregularitats en el moment de fer renovació de membres de junta

Les últimes renovacions de junta han estat plenes d'irregularitats, com ja va sent una pràctica en la manera de fer l'actual Junta, beneïda per la minoria d'associats que assisteix a les assemblees. D'una banda, la majoria de càrrecs posats a renovació han estat ocupats per membres que ja formaven part de la mateixa junta com a vocals. D'altra banda, l'únic candidat presentat voluntàriament al càrrec de tresorer i arran d'una campanya promoguda pel col.lectiu dels Escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Cervera, va ser immediatament refusat per la junta actual que va fer entrar fora de termini la candidatura al mateix càrrec de tresorer de la vocal del Principat, Laura Santamaria, que s'hi va avenir després de diversos temptejos entre els altres dos vocals de la junta del Principat. Posteriorment, alguns associats han denunciat a aquesta Plataforma que directament de la seu de l'AELC van rebre pressions, telefonades o, en última instància, recomanacions velades perquè emetessin el vot per a la tresorera candidata i no el tresorer candidat. Aquesta preferència manipuladora de la junta actual també es va mantenir en la papereta de vot que, malgrat que per ordre alfabètic li correspondria anar en segon lloc, Santamaria, ocupava el primer lloc davant del de Cervera. A més, els associats que volen emetre el seu vot per correu tenen desavatatge davant dels pocs que assisteixen personalment a les assemblees perquè, incomprensiblement, ho han de fer en papereta oberta, amb la consegüent vulneració del dret al secret de votació.

Es perden ingressos publicitat publicacions del govern catala

2005-02-02T12:49:00.000+01:00

Es perd la publicitat que s'ingressava per les publicacions digitals des de diversos departaments del govern català

La junta de l'AELC ha deixat perdre els ingressos que es tenien per publicitat a la pàgina web i també en algunes de les publicacions en paper. Aquests ingressos representaven, per la seva quantitat, uns 6.000 € anuals, una bona part del finançament de la pàgina web, tal com s'havia fet des de la seva creació. Els banners digitals que, de moment, s'han perdut són els del Palau Robert i els de Política Lingüística. La junta de l'AELC, en versió interna, ho atribueix a la nova política del govern català, però altres veus afirmen que des dels responsables de la junta de l'AELC no s'ha fet res per continuar mantenint aquests ingressos, tot i que dins la junta hi ha membres que mantenen una posició de connivència amb l'administració per la seva qualitat de funcionaris.

Manipulacio i desori nova convocatoria Premi Escriptors Catalans

2005-01-12T12:50:00.000+01:00

Manipulació i desori en la nova convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans

La junta actual ha afegit un nou desori en la convocatòria del Premi dels Escriptors Catalans que, teòricament, es decideix per votació dels associats que hi volen participar, però per nomenament final de la mateixa junta. El primer desori ja va ser l'eliminació del Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere. Aleshores el Premi dels Escriptors Catalans va passar a anomenar-se Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans. No prou satisfets amb aquest desori, la convocatòria de la cinquena edició (la del 2005) ha passat a anomenar-se: Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'AELC, és a dir, desxifrant-ho tot: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana". Increïble! Però aquí no s'acaba el desori i s'hi afegeix un toc de manipulació. En la carta de convocatòria als associats perquè votin, a més de no fer-los sabedors del canvi de nom ni del perquè, se'ls diu que el premi l'han obtingut fins ara: Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Andreu Martín, Jesús Moncada, Quim Monzó, Víctor Mora i Maria-Antònia Oliver. Resum: que en quatre convocatòries l'han obtingut, segons aquesta carta signada per la secretària de l'AELC, set autors! Impossible. La manipulació consisteix en el fet que, en haver eliminat el Memorial Jaume Fuster a un autor de gènere i haver afegit el nom de Jaume Fuster al Premi dels Escriptors Catalans, s'hi sumen també els autors guardonats amb el Memòrial de gènere (Víctor Mora, Andreu Martín, Joaquim Carbó), cosa que no fa res més sinó desvirtuar tant el premi anul.lat com el premi canviat de nom perquè el Memorial Jaume Fuster distingia una faceta determinada dels tres autors guardonats i, en canvi, el Premi dels Escriptors Catalans vol distingir tota una trajectòria. L'última incògnita no aclarida és per què el Premi dels Escriptors Catalans ha de canviar-se per Premi dels Escriptors en Llengua Catalana, a no ser que, com fa gairebé trenta anys, quan es va crear l'AELC, encara es tinguin dubtes sobre si realment els autors en llengua catalana són catalans... o una altra cosa. La Plataforma denuncia aquesta constant barroeria i manipulació de la junta actual i l'ocultació d'informació amb què es maquillin segons quines decisions. En el cas que ens ocupa, la Plataforma vol denunciar que la Junta s'havia proposat fins i tot anul.lar també el Premi dels Escriptors Catalans, per la poca participació dels associats en la votació, per la dispersió del vot en el cas dels que hi participen i per la falta de generositat, consens i obertura a l'hora de decidir, des de la junta, quin autor es guardona per la seva trajectòria. Una altra causa del canvi de nom és també que la pressió que exerceixen els membres de junta del País Valencià, encapçalats pel president actual, Jaume Pérez, i la dels autors illencs, encapçalats per la vicepresidenta Antònia Vicens, havien esgrimit que "Escriptors catalans" no els incloïa en la definició, com a valencials i illencs que són. Curiosament, però, ni els uns ni els altres en dubtenquan han de formar part de campanyes d'autors al Principat o de beneficiaris de segons quins ajuts públics. La Plataforma lamenta que l'AELC continuï "segrestada" per sectors minoritaris que representen amb prou feines un 20% dels associats i que malmeten la bona imatge de l'AELC.

Poca assistencia cicle Poesia i copes de l'AELC

2004-12-03T12:51:00.000+01:00

La poca assistència al cicle Poesia i Copes que l'AELC fa a l'Espai Mallorca fa replantejar la seva continuïtat

Com que arreu del país encara no hi ha suficients bars i cafès que organitzen, sense que costi res, recitals i presentacions de poetes, l'AELC s'ha inventat aquesta temporada un cicle que anomena Poesia i Copes (és a dir, xumerri i poca cosa més) que fa una vegada al mes a l'Espai Mallorca, al Raval de Barcelona. El poc èxit de la iniciativa, però, està fent replantejar a alguns membres de la junta actual de l'AELC la seva continuïtat. L'última sessió va tenir lloc amb Olga Xirinacs, l'1 de desembre. Adam Manyé feia la lectura o presentació de l'autora. Però mentre a la taula hi havia tres persones, escoltant no sobrepassaven la mitja dotzena. Poques copes, doncs, i poesia migrada. Cal recordar que la junta actual, presidida per Jaume Pérez, va "prohibir i anul.lar" literalment un cicle de Tertúlies Professionals que l'actual junta havia posat en marxa per tractar sobre temes puntuals de cada àmbit o secció. El cicle Poesia i Copes es fa tan inútil com inadequat. Es fa més mal a un poeta fent-li llegir uns poemes davant de mitja dotzena de desvagats que deixant-lo tranquil a casa, on l'AELC té oblidats nombrosos autors i autores que es mereixen un reconeixement. A més, el cicle és anunciat tard i malament, com acostuma a passar. I el que és pitjor, com que l'AELC no és un bar, ni que ho sembli per això de les copes, el cost de cadascuna d'aquestes sessions és una quantitat malaguanyada. Malgrat que l'Espai Mallorca cedeixi el local, les despeses de cada recital s'acosten a uns 1.000 €, si tenim en compte que, en algun cas, la seva promoció s'ha fet individualment, per falta de previsió. La Plataforma s'absté de detallar qui s'embutxaca cada més part d'aquests 1.000 €, per discreció, una despesa que tindria sentit si arribés a un mínim de persones interessades, com ara no passa, ni passarà en cap sessió pel seu plantejament erroni i desencertat. Una activitat més que rep el suport econòmic de les institucions públiques i de CEDRO, que fomenten la desviació de dotacions econòmiques cap a activitats insípides, en lloc de orientar-les cap a millores autèntiques del sector.

Un congres de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector

2004-11-30T12:52:00.000+01:00

Un congrés de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector, amb una reculada trenta anys enrere i sense intercanvi internacional

La junta actual ha segrestat pràcticament algunes de les iniciatives innovadores que s'havien dut a terme en els últims anys per l'anterior equip. Així, l'organització d'un congrés de literatura infantil i juvenil catalana a València, que s'ha autoidentificat com a III edició, ha ignorat que aquest organisme no és un acte aïllat en la programació de l'AELC sinó una organització permanent que té un president d'honor, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Vallverdú, a qui ningú no ha comunicat la seva substitució en el càrrec. L'organització d'aquest pretès III Congrés ni tan sols ha tingut la gentilesa de fer saber al seu president d'honor la intenció de celebrar-lo sinó que el seu nom i càrrec honorífic han desaparegut del programa. D'altra banda, el congrés, que s'ha fet a la Universitat de València, ha estat una activitat pensada per a alumnes d'Universitat (en dies feiners i amb crèdits d'assistència) però en cap moment per reunir els professionals dels diversos àmbits del sector. ¿S'entendria un congrés de metges sense metges i amb pacients? Doncs, aquí s'ha fet un congrés d'escriptors, sense escriptors, i amb lectors. Els dos congressos anteriors, el de la Seu d'Urgell (1997) i el de Vilafranca del Penedès (2001) van reunir escriptors, bibliotecaris, editors, il.lustradors, guionistes, animadors de lectura, entre altres sectors, amb una assistència rècord en la història de l'AELC. L'actual trobada a València ha estat anunciada tard i malament, ha arribat exclusivament als autors membres de l'AELC, i no s'ha tingut en compte que l'assistència a un congrés requereix unes condicions de servei als assistents. En aquest cas, l'allotjament no ha estat en cap moment gestionat per l'organització, i s'han donat simplement les llistes de mitja dotzena d'hotels. El preu mitjà d'aquests hotels era de 130 € a 110 € per a habitacions dobles, i de 110 € a 90 € per a individuals. Una setmana abans del congrés, algun dels hotels no tenia places. Un petit càlcul d'allotjament i àpats, més viatge, podia sortir per als quatre dies del congrés en uns 600 € per persona, o 1.200 € si viatjava acompanyat. Aquesta mala política de servei als autors, i sobretot als associats, ha trencat l'opció d'anteriors congressos de literatura infantil i juvenil que van oferir uns serveis als assistents de preus mòdics. L'AELC té i percep unes dotacions de les institucions i de CEDRO per fomentar aquests serveis als autors, no per autoservir-se'n. L'altre punt negatiu del congrés ha estat la seva reculada trenta anys enrere. I no només per l'exposició sobre en Patufet, facilitada per la Institució de les Lletres Catalanes, sinó per la seva identificació amb el personatge, cosa que ha donat un to estovat i carrincló al congrés. Però el més greu és que l'AELC ha amagat algunes de les fallades més sonades, com per exemple la no presència de l'assagista italià, Roberto Cotreneo, que havia de parlar de 'La literatura per a infants en temps de guerra' i que va anul.lar a última hora la seva assistència al congrés, a causa de la descoordinació entre els organitzadors i ell mateix. En aquest cas, l'AELC no ha informat d'aquesta absència i, en canvi, ha improvisat la presència en el seu lloc, de Josep Albanell, casualment, amb la mateixa xerrada, sobre 'Escriure a Lil.liput', que aquella mateixa setmana, dissabte, Albanell tenia encarregada per l'Editorial Barcanova i va fer a l'Hotel Havana de Barcelona en una trobada amb docents i personal de l'editorial i el grup Anaya. La poca seriositat tant en la substitució de Cotreneo com en l'obertura amb un discurs no original per al congrés mostra la migradesa d'ambició de l'organització, que no ha fet un pas endavant en relació als dos anteriors, sinó ben al revés, un pas enrere. ¿I, si no, què explica tres ponències per simplement presentar tres organismes prou coneguts a hores d'ara com la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i la Fundació Bromera? ¿Tornem a les beceroles? ¿L'obsessió del foment de la lectura, esmentat en la presentació del congrés, és el problema que tenen els professionals del sector? El congrés, en lloc d'entrar en temes que preocupen de debò el sector, s'ha limitat a fer ballmanetes amb una sessió de contacontes i amb una visita, presumptament prevista, i guiada, al Museu de les Ciències de València, és a dir, com una excursió escolar. Tampoc no s'entén que el mateix any que València ha fet aquesta mena de congrés, s'hagin fet unes jornades, també al País Valencià, uns mesos abans, en les quals participava l'AELC i, a la vegada, unes jornades a Eivissa sobre la mateixa temàtica en què l'AELC col.laborava. ¿On és la unitat dels escriptors en llengua catalana en qüestions primordials? ¿És més interessant fer volar coloms i posar-se les orelleres per no veure res i parlar per enèsima vegada de la novel.la didàctica de Jules Verne, de la irrealitat de la realitat del conte, del cristall de la sabateta que va perdre la Ventafocs, dels xoquins de Xarhazad i la lectura de conjurs i encantaments..., de si cal llegir poesia, o d'aquí negre sobre blanc? Ni que ho sembli, tot són títols d'intervencions dels convidats per l'AELC a participar en el congrés. Ensopits, però amb dret a crèdits, per als alumnes de la Universitat de València, però inútils i, sobretot, gens atractius, per a professionals del sector. La Plataforma lamenta que l'actual junta mantingui una actitud autista en l'organització d'activitats i que menystingui, ignori i fins i tot veti la participació d'autors que tenen un paper rellevant en les matèries que es volen tractar. Tenint en compte que una organització com la del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil té el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de CEDRO, la Plataforma comunicarà a aquestes institucions el malestar en el sector per permetre aquesta mena d'activitats sense un rigor extrem ni l'obertura que exigeixen pel seu abast.

L'activitat Paraula Amiga ignora traductors teatrals actuals

2004-11-17T12:53:00.000+01:00

Les taules rodones, presentades com a Paraula Amiga, tot i tractar de les literatures russa i catalana, ignoren alegrement l'Any Txèkhov i els principals traductors teatrals actuals del rus al català

Aquesta és una de les activitats de l'AELC al Principat i que, a causa del poc ressò que té, s'han fet aquest any fins i tot en dos vesprés de dies feiners, cosa que encara impedeix més la disponibilitat dels que poguessin estar-hi interessats. L'activitat de Paraula Amiga ha anat perdent el seu sentit i només l'encaparrament d'alguns dels membres de junta actual fa que es mantingui amb penes i fàtics i per simple rutina. Dedicada en aquesta ocasió a les literatures russa i catalana, la junta de l'AELC ha ignorat alegrement la commemoració de l'Any Txèkhov i també alguns dels traductors catalans, malgrat que són membres de l'AELC, que en els últims anys s'han dedicat a la traducció del teatre rus, com per exemple Feliu Formosa, actualment amb una destacada traducció de l'obra 'L'oncle Vània', al Teatre Lliure. També el traductor Joan Casas ha estat un altre dels que ha treballat en aquest àmbit. És gairebé inconcebible que la poca previsió de la junta de l'AELC desemboqui en una programació per sortir del pas i per complir la papereta de cara a les institucions que subvencionen l'AELC. Les dues sessions de Paraula Amiga semblen haver estat més aviat pensades com a complement d'un curs de facultat de traducció recordem que les Jornades de Traducció que es fan cada any a Vilanova i la Geltrú ja es mouen amb índexs baixíssims de participació des del 2001 cap aquí, i aleshores hauria correspost que s'hagués organitzat des d'una universitat que no pas des de l'òptica oberta, reivindicativa i plural que l'AELC hauria de tenir a l'hora de plantejar-se activitats d'aquesta mena. No cal dir que la tardana i mala promoció que es fa de les activitats de l'AELC i el poc interès que, lamentablement, genera allò que fa, no atrau ni els membres de l'AELC més fidels, cosa que fa que sessions que es bategen pomposament com a Paraula Amiga queden en una amistat molt reduïda, que es fa sospitosa, de tan amiga i "agermanada", com la qualifica algú de la colla de fet no agermana autors perquè aquesta russa-catalana s'ha convertit en una lectura del catàleg d'obres traduïdes des d'un i l'altre costat, i que s'encrostona en un cercle tancat sense cap incidència en el conjunt dels associats. Paraula Amiga té un pressupost considerable per viatges, conferències i hotels, que l'AELC carrega al pressupost general de la dotació que hauria de destinar anualment als escriptors als quals es deu i a serveis directes d'assessorament, atenció i professionalització. D'aquesta negligència, però, n'és tan culpable la junta actual com les institucions que subvencionen propostes com Paraula Amiga amb els ulls clucs, sense analitzar l'autèntic interès del projecte. Com sempre, l'AELC dirà en alguna de les seves escasses comunicacions que ha estat "profitosa i participativa", però no dirà per a qui.

Un altre Galeuzka en la «clandestinitat»

2004-11-02T12:55:00.000+01:00

Aquesta vegada ha estat a Orense, però els associats de l'AELC ni tan sols han sabut que es feia el XXI Galeuzka, i no han estat ni convidats a participar-hi. Les edicions del Galeuzka s'han convertit cada vegada més en un acte tancat en ell mateix i sense cap mena de repercussió. Les clòniques conclusions anuals, carregades de promeses i de projectes insípids, que mai no es compleixen, són un trist reflex de la inoperància de les juntes de les associacions d'escriptors gallega, basca i catalana, encarcarades en les seves respectives cadires des de fa anys, incapaces de crear un nexe d'unió que enforteixi de veritat els lligams entre aquestes tres literatures de l'Estat espanyol, ofegades per la pressió mediàtica i la força dels mitjans de la literatura castellana. Aquest any, l'AELC hi ha enviat de representants: Isidre Grau, Joan Agut i Jaume Pérez, per cert, aquest últim, president de l'AELC, el mateix cap de setmana, present a València, en els Premis Octubre, i a Orense, en el Galeuzka, perquè, pel que es veu, l'AELC no té ningú més que la pugui representar entre els 900 associats. A banda d'aquests tres membres amb representació "oficial", però, l'AELC envia i costeja l'anada al Galeuzka altres membres, principalment de junta, dels quals no se'n sap res ni tampoc què hi fan i que passen per damunt de donar cap informació al conjunt dels associats.

L'AELC participata en la xarlotada del'homenatge a l'expresident Pujol

2004-11-02T12:54:00.000+01:00

La junta actual participa en la «xarlotada» en què es va convertir l'homenatge a l'expresident Jordi Pujol feta dins els Premis Octubre de València

La junta actual de l'AELC ha participat en els Premis Octubre amb diverses taules rodones, però també en el sopar dels Premis Octubre i, en conseqüència, en la "xarlotada" en què es va convertir aquest acte. L'AELC havia enviat a tots els associats la promoció per assistir als diversos actes dels Premis Octubre, inclòs l'esmentat sopar, a uns preus especials, cosa que vol dir que una part del pressupost general de l'AELC es perd en festes que no tenen res a veure amb els principis de defensa i representació dels autors que hauria de tenir l'associació d'escriptors. Aquest fet, que es produeix des de fa tres edicions, amb la connivència entre Eliseu Climent, ànima dels Premis Octubre, i Jaume Pérez, president actual de l'AELC, ha arribat aquest any a l'extrem que l'associació s'ha vist involucrada en l'homenatge a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol homenatge que no es va anunciar en el tríptic de promoció als associats i que, en mans, sobretot, de l'actor Joel Joan, es va convertir en una autèntica riota amb l'escena de la posada de la capa anomenada "independenman" (homòloga de Superman) la història fosca d'aquest país recorda la imatge de l'estafador espanyol Ruiz Mateos, cap gros de l'Abella, disfressat també amb la capa de Superman, mal record que porta al súmmum del mal gust i de la decadència a la qual han arribat segons quines festes literàries i en la qual hi ha barrejat l'AELC. La Plataforma demana a l'actual Junta que vetlli per la imatge que està donant del col.lectiu i que vetlli també per les seves actituds públiques, cada vegada més de bracet amb una determinada política partidista (tant política com professional fent el joc en alguns casos als editors) que trenca el principi independent i rigorós que hauria de distingir l'ens que representa els associats. Mentre ara, l'AELC ha participat en aquest homenatge merescut, però almenys s'hagués fet amb un mínim de respecte a Jordi Pujol, cal recordar que aquest mateix any, el president de l'AELC, Jaume Pérez, va enviar a tots els associats una carta demanant la seva signatura en un manifest contra unes "declaracions" del govern català d'esquerres, mai explicades ni justificades, que van provocar nombroses discrepàncies i queixes de sectors d'associats que es van negar a signar-lo.